Storrs Lovejoy Olson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaStorrs Lovejoy Olson
Dades biogràfiques
Naixement 3 abril 1944 (74 anys)
Chicago
Activitat professional
Ocupació Paleontòleg, ornitòleg i zoòleg
Obra
ICZN abrev. Olson
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Storrs Lovejoy Olson[1] (3 d'abril de 1944, Chicago, Illinois) és un biòleg i ornitòleg nord-americà.[1] És un dels paleontòlegs aviaris més destacats del món.[2]

Trajectòria[modifica]

Una trobada amb Alexander Wetmore l'any 1967 el va portar al seu principal camp de recerca de la Paleornitologia[1] i als seus treballs a l'illa de l'Ascensió i Santa Helena, on va fer notables descobriments a la dècada dels 70, incloent les espècies Upupa antaios[3] i Porzana astrictocarpus.[3] L'any 1976 va conèixer a la seva futura esposa Helen F. James, que més tard es va convertir en una altra paleornitologa, centrant-se en les aus prehistòriques del Quaternari tardà.[1][4]

Durant el seu treball de recerca a Hawaii, que va durar 23 anys, Olson i James van trobar i van descriure les restes de 50 espècies d'aus extintes noves per a la ciència, incloent el Nēnē-nui, els moa-nalos[5] Apteribis, i Grallistrix.[5][5][5] També va ser un dels autors de la descripció del rosegador extint Noronhomys vespuccii.[6] L'any 1982, va descobrir els ossos subfòssils de Chlorostilbon bracei a les Bahames, que va donar proves que aquest colibrí és una espècie vàlida i diferent.[7] El novembre de 1999, Olson va escriure una carta oberta al National Geographic Society, en el qual va criticar les afirmacions de Christopher P. Sloan sobre la transició de dinosaure-au referint-se a l'espècie falsa Archaeoraptor.[8] L'any 2000, va ajudar a resoldre el misteri del Necropsar leguati del Museu Mundial de Liverpool, que va resultar ser una mostra albina del tremolador gris (Cinclocerthia gutturalis).[9]

Olson va ser el guanyador del Premi a la Recerca Loye i Alden Miller en 1994.[10] Anteriorment va ser conservador d'aus en el Museu d'Història Natural dels Estats Units, a partir de l'any 2009 manté una posició emèrita a la institució.[11]

Honors[modifica]

Abreviatura[modifica]

L'abreviatura Olson s'utilitza per indicar a Storrs Lovejoy Olson com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia.

Epònims[modifica]

Diverses espècies d'aus prehistòriques han estat nomenades en honor a Storrs Olson, incloent Nycticorax olsoni, Himantopus olsoni, Puffinus olsoni[12] Primobucco olsoni, Gallirallus storrsolsoni, i Quercypodargus olsoni.[13][14][15][16][17]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 The Washington Biologists' Field Club: its members and its history (1900–2006).
  2. Loye and Alden Miller Research Award Recipients – Storrs Olson.
  3. 3,0 3,1 Olson, Storrs L. «Paleornithology of St Helena Island, south Atlantic Ocean». Smithsonian Contributions to Paleobiology, 23, 1975.
  4. Helen F. James.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 James, Helen F. & Olson, Storrs L. «Descriptions of thirty-two new species of birds from the Hawaiian Islands: Part I. Non-passeriformes». Ornithological Monographs, 45, 1991, pàg. 42–47.
  6. Carleton, M.D. and Olson, S.L. «Amerigo Vespucci and the rat of Fernando de Noronha: a new genus and species of Rodentia (Muridae, Sigmodontinae) from a volcanic island off Brazil's continental shelf». American Museum Novitates, 3256, 1999, pàg. 1–59. 2246/3097.
  7. Graves, Gary R. and Olson, Storrs L. «Chlorostilbon bracei Lawrence, an extinct species of Hummingbird from New Providence Island, Bahamas». Auk, 104, 2, pàg. 296–302.
  8. El 'escándalo archaeoraptor' José Luis Sanz y Francisco Ortega.
  9. Olson, Storrs L.; Fleischer, Robert C.; Fisher, Clemency T. and Bermingham, Eldredge «Expunging the ‘Mascarene starling’ Necropsar leguati: archives, morphology and molecules topple a myth». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 125, 1, pàg. 31–42. 10088/1564.
  10. Loye and Alden Miller Research Award Recipients.
  11. «Birds Staff, Division of Birds, NMNH». [Consulta: 11 desembre 2009].
  12. Rando, J. C. «Evidence for a second western Palaearctic seabird extinction during the last Millennium: The Lava Shearwater Puffinus olsoni». Ibis, 150, 2007, pàg. 188. DOI: 10.1111/j.1474-919X.2007.00741.x.
  13. Bourne, W. R. P., Ashmole, N. P. & Simmons K. E. L. «A new subfossil night heron and a new genus for the extinct rail from Ascension Island, central tropical Atlantic Ocean». Ardea, 91, 1, 2003, pàg. 45–51.
  14. Bickart, K. J. «The birds of the late Miocene-early Pliocene Big Sandy Formation, Mohave County, Arizona». Ornithological Monographs, 44, 44, 1990, pàg. 1–72. DOI: 10.2307/40166673.
  15. Feduccia, A. & Martin, L. D. «The Eocene zygodactyl birds of North America (Aves: Piciformes)». Smithsonian Contributions to Paleobiology, 27, 1976, pàg. 101–110.
  16. Kirchman, Jeremy J.; & Steadman, David W. «New Species of Rails (Aves: Rallidae) From an Archaeological Site on Huahine, Society Islands». Pacific Science, 60, 2, 2006, pàg. 281–298. DOI: 10.1353/psc.2006.0007. 10125/22565.
  17. Mourer-Cliauviré, C. «Les Caprimulgiformes et les Coraciiformes de l'Éocène et de l'Oligocène des phosphorites du Quercy et description de deux genres nouveaux de Podargidae et Nyctibiidae». Acta Congr. Int. Ornithol., 19, 1989, pàg. 2047–2055.

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.