Vés al contingut

Transports Metropolitans de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Subtravelling)
Infotaula d'organitzacióTransports Metropolitans de Barcelona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriatransport públic Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaempresa pública Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1979, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternational Bus Benchmarking Group Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLaia Bonet Rull Modifica el valor a Wikidata
Treballadors8.204 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deÀrea Metropolitana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtmb.cat Modifica el valor a Wikidata

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Actua com a unitat gestora i la marca comercial sota la qual operen les empreses municipals de transport públic de Barcelona: Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB), que gestiona la xarxa de metro; i Transports de Barcelona S.A., responsable de la gestió dels autobusos. Ambdues empreses mantenen estructures independents, però TMB dissenya les línies estratègiques principals.[1] La finalitat de TMB és oferir serveis de transport col·lectiu a la ciutat de Barcelona i a diversos municipis dels voltants. També inclou les empreses Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A., que gestiona el telefèric de Montjuïc; Transports Metropolitans de Barcelona, S.L., que gestiona productes tarifaris per mitjà de la plataforma de comerç electrònic Barcelona Smart Moving i altres serveis de transport, així com la Fundació TMB, que vetlla pel patrimoni històric de l'organització.[2] Les oficines centrals de l'empresa estan situades a la Zona Franca de Barcelona.

Història

[modifica]
Articles principals: Transports de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Municipalització dels transports

[modifica]

L'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord en què es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, i que afectà el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.[3][4][5]

El 1958 l'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, hi va participar des de la seva constitució i el 1928 en controlava una bona part.[6] Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, i així es va crear Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.[7]

Transports Metropolitans de Barcelona

[modifica]
Primer logotip de TMB.

El 1978 la infraestructura del metro de FMB passa a dependre de la Generalitat de Catalunya.

Fruit de la coordinació del transport públic a Barcelona i de la municipalització de les empreses de transport, FMB i Tramvies de Barcelona, reanomenat Transports de Barcelona, van començar l'explotació conjunta el 1979 sota el nom de Transports Municipals de Barcelona (TMB). Posteriorment, va canviar de nom a Transports Metropolitans de Barcelona.[8] (TMB)[9] que es va inaugurar el mateix any que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Anys després, el 1986, Transports Municipals de Barcelona (TMB) passa a denominar-se Transports Metropolitans de Barcelona.[9]

El Telefèric de Montjuïc es va posar en servei el 1970, reemplaçant una secció superior del funicular de Montjuïc, que es va incorporar a TMB l'any 2002.[10] el 1970, reemplaçant una secció superior del Funicular de Montjuïc. La xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona que complementa la xarxa de Bus de TMB va entrar en funcionament en una primera fase l'1 d'octubre de 2012.[11][12]

Característiques de la xarxa

[modifica]
Unitat 5000

Dades de 2019.[13]

Viatgers transportats

[modifica]

Busos

[modifica]
Article principal: Transports de Barcelona

Metro

[modifica]
  • Parc mòbil: 678 cotxes motors amb 168 remolcs.
  • Longitud de la xarxa: 121,40 km.
  • Estacions: 158.

Serveis

[modifica]

Preus

[modifica]
Vegeu també: Evolució dels preus de l'ATM
Bus turístic de Barcelona al Moll de la Fusta

Les tarifes de l'ATM permeten la lliure circulació per tota la xarxa de transports públics que ofereix, sense haver de pagar per cada trajecte. Cal tenir present que la xarxa de l'ATM és molt extensa i compta amb diferents nivells (zones) segons la distància del destí que influeix directament en el preu del bitllet. Altres tarifes, com per exemple el bitllet senzill, no estan integrades i cada servei escull el preu que fixa. TMB disposa de tarifes exclusives per als serveis de bus urbà de Barcelona, metro de Barcelona, Funicular de Montjuïc, Telefèric de Montjuïc, Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau.

Subtravelling

[modifica]

Subtravelling és el Festival Internacional de Curtmetratges de TMB que enguany celebra la seva 8a edició.[Quan?] Per participar-hi, els concursants han de presentar un curtmetratge de no més de 3 minuts des de la plataforma de Youtube que estigui inspirat o gravat a qualsevol metro, bus telefèric o funicular, Barcelona Bus Turístic o Tramvia Blau del TMB. El festival es divideix en dues parts, la Roda a TMB (que en l'edició del 2017 va ser del 23 d'agost al 25 de setembre) dedicada a la gravació, edició i publicació dels projectes; i la Mostra (del 26 de setembre al 13 d'octubre), on poden visualitzar-se de manera online des de la web oficial de Subtravelling els 20 curtmetratges seleccionats d'entre tots els participants per un jurat, i votar pe teus preferits. Des de l'any 2016, Subtravelling està associat amb el Seoul Metro International Subway Film Festival (SMIFF), i representen els dos únics festivals de curts al món on el metro i el transport públic són els protagonistes.[14]

El festival atorga diferents premis tant als concursants com als votants dels curts. Pel que fa als concursants opten a 3 premis: Millor Curtmetratge, Millor Guió i Curt més valorat. Els dos primers són elegits per part d'un jurat professional, format per Santiago Torres (Director de comunicació i relacions institucionals i director de la Fundació TMB), Agustí Argelich (Director de FILMETS Badalona Film Festival i membre de l'Acadèmia del Cinema Català. Productor i assessor de continguts de la Unitat de Cine de TV3. Jurat internacional en diferents festivals com Gaudí o Cryptoshow.) i finalment Judith Colell (Directora, guionista i productora. Vicepresidenta interina de l'Academia de cine Española). Aquest últim premi (Curt més votat), tal com indica el nom el rep el curtmetratge que hagi estat més votat durant el període de La Mostra. Pels votants hi ha 2 premis més, tots dos repartits de manera aleatòria. El primer és El Gran Espectador, que s'ofereix a un sol espectador durant totes les etapes del festival. El segon és un sorteig aleatori diari.

El 2017 van guanyar com a millor curt: Ya no está, de Joan Porcel i Mar González Ruiz. Millor guió va ser per Miau, de Raúl López. El curt més ben valorat pels usuaris va ser À bientôt, de J. Tiñena.

Controvèrsies

[modifica]

Salaris

[modifica]

El febrer de 2016 l'empresa va tenir un conflicte laboral, que va provocar una vaga de metro durant la celebració del Mobile World Congress. Un dels punts del conflicte era l'opacitat dels sous de l'alta direcció, especialment en aquells contractes “fora de conveni”.[15]

En total, diversos directius de l'empresa tenien sous superiors al d'alcaldia,[16] i, arran de les queixes de mitjans i sindicats, l'organisme va penjar l'agost de 2016 un portal de transparència amb informació sobre els sous base i els màxims bruts anuals dels empleats. La Vanguardia va realitzar una queixa formal, i finalment el març de 2017 va publicar la llista amb els sous d'alta direcció de l'empresa.[17]

Publicitat dinàmica

[modifica]

El metro ofereix suports publicitaris; cartells fixos, projeccions, opis i publicitat dinàmica per captar l'atenció dels usuaris.[18] L'any 2019 la TMB va introduir un tipus de publicitat dinàmica als túnels del metro amb la qual, mitjançant pantalles led, els passatgers poden veure la reproducció d'imatges dels diferents espots publicitaris. Els espots se situen fixos dins de l'interior del túnel, disposats de manera que els passatgers els visualitzin des de l'interior del vagó. Aquest sistema consisteix en la reproducció de vídeos sincronitzats de 10 segons de durada.

Per aconseguir l'efecte òptic, se situen 300 barres de leds a una cadència de 30 frames/segon, espaiades entre si per 52 centímetres en un tram de 160m aproximadament, pel qual el metro passa a una velocitat d'uns 54km/h. El sistema de percepció humà interpreta els fotogrames com a una sola imatge, d'aquesta manera, en comparació amb els films, el desplaçament del vagó substitueix al moviment de la pel·lícula. Les pantalles es mantenen connectades a un quadre de comandament situats en una cambra de comunicacions a l'estació d'Espanya.[19] El 2021 el metro disponia de dos suports publicitaris dinàmics situats entre les parades d'Hospital Clínic-Diagonal i Espanya-Rocafort.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sala Schnorkowski, Mercè. La qualitat al transport públic: experiències a l'àrea de Barcelona. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483012952. 
  2. ↑ «Què és TMB | Transports Metropolitans de Barcelona». [Consulta: 5 març 2017].
  3. ↑ «Disposiciones de interés para Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 31-12-1954. [Consulta: 5 setembre 2011].
  4. ↑ «La municipalización de los transportes urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-01-1955. [Consulta: 5 setembre 2011].
  5. ↑ «Constitución de un Servicio de Transportes públicos municipalizados y de una Compañía privada municipal Auxiliar de Transportes Urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-02-1958. [Consulta: 5 setembre 2011].
  6. ↑ «Transports Metropolitans de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Transports Metropolitans de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Història breu del metro». Transports Metropolitans de Barcelona, 2010. Arxivat de l'original el 2008-10-06. [Consulta: 6 setembre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 Plana web oficial de Transports Metropolitans de Barcelona. Secció Història. Data de consulta 1 de juny de 2008.[1] Arxivat 2009-05-13 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Centre de Recerca Històrica de Poble Sec». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 març 2020].
  11. ↑ «TMB planejava estrenar dues línies de Retbus al gener». El Periódico de Catalunya, 05-11-2010. [Consulta: 6 novembre 2010].
  12. ↑ «Canvis xarxa bus». Transports Metropolitans de Barcelona, 01-09-2012. [Consulta: 25 setembre 2012].
  13. ↑ «Dades Bàsiques 2019». TMB. [Consulta: 29 març 2020].
  14. ↑ «Subtravelling, VIII Festival Internacional de Curtmetratges de TMB». [Consulta: 3 desembre 2017].
  15. ↑ «Los trabajadores del metro mantienen la huelga al rechazar la oferta de TMB». La Vanguardia.
  16. ↑ «Trece de los 21 altos cargos de TMB cobran más que Colau». La Vanguardia.
  17. ↑ «Un año de gincana burocrática para destapar los sueldos de la cúpula directiva de TMB». La Vanguardia.
  18. ↑ «Publicitat al metro | Transports Metropolitans de Barcelona». [Consulta: 17 desembre 2021].
  19. ↑ «El metro de Barcelona implanta la publicitat dinàmica en un segon tram de túnel, a la línia 1 | TMB Notícies». [Consulta: 17 desembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transports Metropolitans de Barcelona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Transports_Metropolitans_de_Barcelona&oldid=36196709»