Vés al contingut

Tabulari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióTabulari
Tipus d'ocupació
professió Modifica el valor a Wikidata

En època romana, un tabulari (del llatí tabularius, pl. tabularii) era un comptable que treballava a un arxiu o tabularium, tot i que també van ser anomenats així els notaris al període imperial romà.[1][2] Més concretament, designava un funcionari subordinat a l'administració fiscal.

Alt Imperi romà

[modifica]

El tabularius era l'oficial que feia el balanç de comptes públiques als tabularia o arxius que es podien trobar a diferents ciutats. Deixaven constància dels pagaments i dels deutes i en comunicaven els resultats a les oficines centrals, a Roma. Les seves tasques es diferenciaven, d'aquesta manera, de les dels a commentariis, que eren més pròpiament arxivistes.[3] Els tabularii actius a les diverses branques de l'administració general i financera (rationes) originalment eren esclaus i més tard lliberts. Estaven sotmesos a un cap, praepositus tabulariorum i s'organitzaven com a col·legi. També es trobaven a l'administració provincial i municipal així com a l'exèrcit. Inscripcions epigràfiques com p. ex. les del cementiri dels officiales de Cartago ens han fet conèixer alguns d'aquests tabularii de l'administració provincial.[4]

Baix Imperi romà

[modifica]

Llur connexió amb els arxius i registres públics a les diverses oficines (d'aquí el seu títol oficial), llur col·laboració en l'elaboració de documents públics, en els diferents dominis de l'administració pública i llur experiència en aquestes tasques va fer que a l'Imperi tardà es permetés als tabularii assistir persones privades a la redacció de documents. L'activitat dels tabularii en l'àmbit privat esdevingué similar a la dels notaris privats, els tabelliones. A l'època post-Justinianea, van desaparèixer les diferències entre tabelliones i tabularii.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Tabulari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Tabulari». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Weaver, P. R. C. Familia Caesaris: a social study of the Emperor's freedmen and slaves (en anglès), 2008, p. 241. ISBN 978-0-511-89573-9. 
  4. Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès). Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée, 2017, p. 35. ISBN 978-9938-924-92-3. 
  5. Berger, Adolf. Encyclopedic dictionary of Roman law (en anglès). Philadelphia: American Philosophical Society, 1953, p. 729.