Teatre físic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El teatre físic és una tècnica d'interpretació teatral que es va començar a desenvolupar als anys 70 del segle XX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjançant les accions. Amb aquesta tècnica, els actors poden treballar en monòlegs, diàlegs i en tota mena d'obres teatrals, clàssiques o modernes.

Va néixer buscant la llibertat expressiva i la "protecció psicològica" dels actors, ja que a aquests no els cal "sentir" el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuació depèn de l'estat anímic, mental i emocional del dia. Es contraposa al mètode de Lee Strasberg, en què aquest parteix d'emocions per a crear les accions i així crear el personatge. Alguns directors i desenvolupadors del teatre físic són Antonin Artaud, Pina Bausch, Jerzy Grotowski, Vsévolod Meierhold, Peter Brook, Jacques Lecoq, Eugenio Barba, Étienne Decroux, Ariane Mnouchkine i Tadashi Suzuki.[1][2]

Fusiona dansa i teatre, utilitzant l'una i l'altre en major o menor grau, però sempre basant-se en el moviment i les accions físiques. Pot incloure circ, a més. Es categoritzen dins del teatre físic el mim, el clown, la commedia dell'arte, el slapstick, etc.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Through the Body: A Practical Guide to Physical Theatre, Dymphna Callery. Routledge, 2001. ISBN 9781854596307 (anglès)
  2. Physical theatre The Academy Literature and Drama Website (anglès)
  3. Què és el teatre físic Companyia de teatre físic "4DR" (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre físic Modifica l'enllaç a Wikidata

Centre deTeatre Físic