Tefko Saracevic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTefko Saracevic
Biografia
Naixement24 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Activitat
OcupacióGestor d'informació Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tefko Saracevic (24 de novembre de 1930, Zagreb) és un gestor d'informació croat. Les seves recerques en el camp de la informació i documentació se centren en la recuperació d'informació, orientades cap a la interacció usuari-sistema documental.[cal citació]

Ha realitzat projectes de recerca per a institucions com la Fundació Nacional de la Ciència, National Institutes of Health, el departament d'Educació dels EUA, el Council for Library Resources, la Fundació Rockefeller o la UNESCO. Tefko Saracevic ha col·laborat en molts projectes amb Paul Kantor.[1]

Obra acadèmica[modifica]

Tefko Saracevic ha centrat les seves recerques principalment en tots els aspectes humans relacionats amb la interacció persones-ordinadors en la recuperació, enquadrant-se aquests treballs en els anomenats models cognitius de recuperació de la informació. Aquestes recerques li van portar a elaborar una teoria el 1978 sobre els conceptes de rellevància i pertinència (que en anglès tenen el mateix significat) en entorns documentals. Segons Saracevic, tots dos conceptes es basen en el percentatge de coneixement que es constitueix en la informació que omple la necessitat d'un usuari en una situació determinada; això és:

  • La rellevància és la propietat que assigna certes parts d'un arxiu (per exemple, un document) a una pregunta.
  • La pertinència és la propietat que els assigna a la necessitat d'informació, i que solament podrien determinar els usuaris.[2]

Un usuari recupera documents rellevants sobre un tema, però selecciona solament aquells que són pertinents a una cerca específica d'acord amb la recerca que realitza.

En els 90, Tefko Saracevic va donar a conèixer un model per a la recuperació interactiva de la informació i la interacció home-màquina, al que va anomenar model estratificat de rellevància. Saracevic utilitza l'estructura de la teoria estratificada de la Lingüística i la comunicació. Planteja diversos nivells dins de la rellevància, dels quals, solament un pertany al domini del sistema de recuperació, mentre que la resta es refereixen a les necessitats de cerca de l'usuari: actituds, circumstàncies, estat emocional... Per tant, un dels objectius fonamentals d'aquest model és trobar i identificar els processos de cerca d'informació dels usuaris al disseny de la interfície per procurar-se l'èxit. Aquesta interfície costava de 2 estrats, desenvolupats per Saracevic i Amanda Spink:

  • 1r. Superficial, amb elements relatius als documentalistes o els diferents operadors amb la base de dades.
  • 2n. Cognitiu, imprescindible per a l'operativitat del primer nivell, on s'analitzava l'actitud de l'usuari i les seves necessitats.[3]

Amb l'arribada de la web social, aquest model estratificat ha quedat desfasat com a sistema de recuperació d'informació, però no en els processos d'indexació.[cal citació]

Fruit d'aquests estudis, Saracevic va dissenyar l'esquema en el qual es descriuen l'estratègies de cerca més citades per altres autors.[cal citació]

Tefko Saracevic ha treballat també en projectes d'avaluació de sistemes d'informació i biblioteques digitals, especialment en la informació biomèdica, on va demostrar que 80% de les demandes d'informació són satisfetes amb menys del 20% de revistes del ram. Ha avaluat nombrosos sistemes d'informació biosanitaris de Sud-amèrica.[cal citació]

Obres publicades[modifica]

Ha escrit 3 monografies i 8 més en col·laboració amb diversos autors. Destaquen:

Ha publicat més de 400 articles científics en revistes prestigioses i ha donat conferències en nombrosos països.

Referències[modifica]

  1. «Tefko Saracevic Ph. D.». Rutgers, The State University of New Jersey. School of Communication and Information. [Consulta: 29 febrer 2016].
  2. Enciso, Berta. «IV. Bibliotecasː sistemas de información y comunicación social». La Biblioteca ː bibliosistemática e información p. 85-139. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 29 febrer 2016].
  3. Ronda León, Rodrigo; Rodríguez Perojo, Keilyn «Organización y recuperación de la información: un enfoque desde la perspectiva de la automatización». Revista Cubana de Información en Ciencias de la Salud, vol. 14, núm. 1, 2006.