Tele/Estel
Tele/Estel fou un setmanari en català fundat a Barcelona el juliol del 1966. Es tracta de la primera publicació feta íntegrament en català després de la guerra civil espanyola que es va publicar regularment i que no fou fundada per membres de l'Església Catòlica. El seu director fou Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs Sempronio.
Pretenia ser una revista d'actualitat, tot i les limitacions imposades pel règim: no podia parlar de política, ni denunciar la situació de la llengua i la cultura catalanes, ni reclamar la restitució de les llibertats polítiques i sindicals. Tenien seccions fixes d'art (a càrrec de Joan Gich), de música i discs (a càrrec d'Oriol Martorell), excursions (sota J. M. Armengou), lletres (per Celestí Martí i Farreras), notes de lectura (Josep Faulí), ciència (de Màrius Lleget), aclariments lingüístics (per Josep Ibáñez i Sensarrich i Albert Jané i Riera des de 1967), nova cançó (Rafael Pradas), dones (A. Isanda), actualitats (Robert Saladrigas) i la secció de xafarderies Els quatre cantons,[1] totes amarades amb els dibuixos de Cesc[2] i els emblemàtics mots encreuats d'Avel·lí Artís-Gener.[3] També hi col·laboraren entre d'altres Pere Calders, Joan Fuster, Josep Vallverdú, Jaume Picas, Àngel Casas, Joan Alavedra i Segurañas, Jaume Pol i Girbal i un gran nombre d'historiadors, escriptors i periodistes catalans. Era publicat per l'editora del diari Tele/eXpres.
El desembre del 1966 va adoptar un format més reduït i la presentació va incloure il·lustracions en color. Nogensmenys, l'estiu del 1969 fou suspesa temporalment i el 1970 fou clausurada.
Referències
- ↑ Josep Faulí Repertori d'una recuperació (aportació): premsa en català 1939-1976, p. 109-110
- ↑ Dibuixos de Cesc a la Memòria Digital de Catalunya.
- ↑ Enigmística per Màrius Serra
Lectures
- Josep Faulí Tele/Estel, Arreu, Oriflama, Canigó i Presència: Cinc revistes catalanes entre la dictadura i la transició Editat per Diputació de Barcelona i Col·legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona, 1987