Bon dia Pau, com estàs? Darrerament veig que has esborrat diverses refs en alguns articles, quan aquestes apunten a fonts de mitjans locals, o a seccions locals de mitjans d'àmbit nacional, argumentant que són fonts "no fiables". Hi ha alguna normativa al respecte? Ho dic per informar-ho durant els meus tallers. Gràcies per endavant.
Tema de Usuari Discussió:Paucabot
Bon dia. Sí, tenim fonts fiables.
(Disculpes per la sequedat d'avui de matí: t'aixeques de dormir i, com has vist, sempre hi ha qualcú que vol alegrar-te el dia).
Si ho dius per les fonts que he eliminat a Llibert Puig i Gandia, t'ho coment:
- Una de les dues fonts és un butlletí esperantista d'una entitat. Supòs que no és això el que tu consideres una "font local".
- L'altra és una referència a isabadell.cat.
Segons s'explica a VP:FF, les fonts fiables són aquelles que compleixen tres condicions:
- De tercers
- Publicades
- Amb una reputació de revisar la informació i la precisió
Els dos primers punts crec que estan clars. El dubte estaria en el tercer, entenc. Supòs que ens posaríem d'acord que la GEC, La Vanguardia, Science, The New Yorker i Nature tenen una reputació de revisar la informació i la precisió. La pregunta és: isabadell.cat la té, aquesta reputació? Si la té, jo no en som conscient i, en tot cas, no tenim l'article per verificar-ho.
Resumint, que no és tant que siguin fonts locals, nacionals o universals sinó si les fonts són fiables. Evidentment hi ha fonts locals que són fonts fiables i d'altres que no. Sobre qualcunes hi pot haver el dubte i en podrem parlar, però això de suposar que, per defecte qualsevol publicació d'internet o font local és una font fiable no és gens adequat a la nostra política.
Pau.
Hola Pau, moltes gràcies pel teu temps i per l'aclariment. Jo també t'ho havia preguntat de bona fe. No sempre tenim el temps que volem, no et preocupis :-)
Et contesto ara. La pregunta no era per aquest article en concret. Em va sorgir arran de la bio un d'un mataroní, si no recordo malament (vaig revisar diversos articles ahir, i ara no en recordo el nom) on es van esborrar refs d'un subdomini de nació digital o elmón. Però ja fa dies que em volta pel cap.
La meva pregunta és més genèrica. Com saps, contínuament sorgeixen diversos mitjans locals digitals, amb sort i qualitat molt diferent. Hi ha alguns que han sigut "apadrinats" per mitjans "nacionals" (els subdominis de Naciódigital, Vilaweb o elmón.cat) i d'altres que directament són capçaleres pròpies de cada municipi. Com actuar davant d'aquestes fonts com a viquipedistes és complex. Per una banda, et pots trobar personatges o temes que tenen cobertura en fonts principals (gec et al) i que via una entrevista en un mitjà local pots completar bio. En altres casos, et trobes que la pràctica totalitat de les fonts són locals. Per una altra banda, hi ha la desconeixença del grup de revisors sobre la qualitat o no de les fonts locals de zones geogràficament aïllades del seu lloc de residència. Jo desconec si "iPuigcerdà" és un mitjà fiable o no. De fet, em passa fins i tot amb premsa nacional del país valencià. Costa conèixer totes les capçaleres.
Tu parles de reputació i fiabilitat, que són concepte subjectius. Qui atorga la reputació o la fiabilitat? Entenent que, sempre actuant de bona fe, tenim un repte afegit sobre com gestionar aquestes fonts, intentant minimitzar la nostra subjectivitat. I més encara quan fins i tot algunes capçaleres estatals estan deixant de ser fiables. A eswiki m'he trobat que no accepten fonts d'alguns diaris en català pq els titllen de panfletaris, i suposo que a cawiki passaria el mateix amb okdiario o similars.
Crec que la Viquipèdia hem de garantir la traçabilitat de la informació. Que els lectors vegin d'on hem tret les dades, i que aquestes siguin rellevants dins del context d'un article.
En resum, que tenim més feina encara. Una abraçada i gràcies pel teu temps. Seguim!
Aquest és un debat que hauria de continuar a Viquipèdia Discussió:Fonts fiables, tot i així, miraré de contestar-te unes quantes coses que has encetat:
- Crec que efectivament, hi ha fonts fiables, fonts no fiables i fonts en què potser no tots estaríem d'acord en si ho són o no ho són. En tot cas, no som jo que parl de reputació i fiabilitat, és la nostra política.
- Qui atorga la reputació o la fiabilitat? Clarament, els viquipedistes, no. Haurien de ser altres fonts fiables, evidentment. És per això que un article (que no tengui problemes d'admissibilitat, és clar) ens pot donar una idea de la fiabilitat de la font. Que un article sigui admissible no implica que la font sigui fiable: les fonts fiables poden haver parlat d'aquest mitjà de comunicació per altres motius, fins i tot per sentències condemnant-los a rectificar. Per exemple, i ja que cites OkDiario, jo no la consideraria una font fiable i no seria una opinió personal meva sinó que em basaria en el que es diu al nostre propi article. I no seria per tenir una ideologia concreta, el mateix faria amb altres mitjans de comunicació que no són prou curosos a l'hora de verificar el que publiquen. O sigui, tenir un article ben referenciat amb fonts fiables d'aquest mitjà ens pot ajudar a saber si una font és fiable o no. No tenir un article sobre un mitjà no implica que aquesta font no hagi de ser fiable, però jo crec que, si hi ha dubtes, la càrrega de la prova no hauria de recaure sobre el que presenta els dubtes sinó sobre la persona que vol considerar una font fiable (principi de precaució). Per fer una analogia clara: jo no he de demostrar que la homeopatia no funciona, són els defensors de la homeopatia els que han de presentar evidències de que aquesta pràctica no és un frau.
- Un company va proposar fer una llista de les fonts que consideram fiables. Ho veig una mica inviable. L'alternativa és quan hi ha desacord, discutir-ho i mirar quines són les evidències de que les fonts tenen una reputació de revisar la informació i la precisió. Diria que és el procediment més senzill per discernir les fonts fiables.
- Entre les fonts que ens hauríem de posar d'acord que no són fonts fiables, hi hauria, per exemple, les edicions locals de Vilaweb. Se'ls cedeix el nom, però funcionen (o funcionaven) de manera independent i sense cap tipus de supervisió de l'edició nacional. Supòs que deuen (o devien) tenir unes directrius bàsiques però no hi havia cap tipus de supervisió diària dels continguts.
- Una cosa que de vegades oblidam és que els articles s'haurien d'escriure, preferentment, a partir de fonts secundàries i terciàries. Sempre és un mal indici referenciar articles a notícies. Molt millor fer-ho a llibres, enciclopèdies o articles periodístics que no siguin estrictament notícies: reportatges, articles d'opinió, ressenyes, etc. Quan ens hem de basar en notícies i més concretament en notícies de mitjans com capgros o isabadell.cat (amb tots els respectes per aquests mitjans), per mi, ja és un indici de que no anam bé.
Pau.
Moltes gràcies pels teus aclariments, de veritat! :-)