Tempe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Tempe (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaTempe
Tempe3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusVall Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaGrècia Modifica el valor a Wikidata
 39° 52′ 22″ N, 22° 32′ 48″ E / 39.87278°N,22.54667°E / 39.87278; 22.54667Coord.: 39° 52′ 22″ N, 22° 32′ 48″ E / 39.87278°N,22.54667°E / 39.87278; 22.54667
Banyat perPeneu Modifica el valor a Wikidata

Tempe (en grec antic Τέμπη) era una famosa vall al nord-est de Tessàlia entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passava el riu Peneu fins a arribar a la mar Egea. Estava defensat per quatre fortaleses, Gonnos, Condylon, Carax i Tempe. Modernament es va anomenar Lykóstomo (Boca del Llop). La vall té uns 10 km de llargada i és molt estreta, de vegades no fa ni 25 metres d'ampla i uns precipicis profunds, fins a 500 metres, per on discorre el riu.

La bellesa de la vall de Tempe va ser cantada pels antics poetes, que la presentaven com un lloc abundós de boscos i on van passar antigues tradicions mítiques. Allà va néixer Aristeu, fill d'Apol·lo i de la nimfa Cirene. Titus Livi en fa una descripció més real, i diu que Tempe era un congost de difícil accés, que durant 5 km era tant estret que no permetia gairebé el pas d'una bèstia de càrrega, i que les roques a banda i banda eren tant perpendiculars que causaven vertigen, a banda del soroll esfereïdor que produïa el riu al seu pas.

Quan Xerxes I va envair Grècia l'any 480 aC, els grecs van defensar el pas de Tempe amb un miler d'homes, però en assabentar-se pel rei Alexandre I de Macedònia de l'existència d'un altre pas a través del mont Olimp que entra a Tessàlia prop de Gonnos, es van retirar a les Termòpiles.

La llegenda atribuïa la seva orografia a un terratrèmol que va separar les muntanyes i va donar sortida al mar al riu Peneu, segons Heròdot i Estrabó. Però els tessalis deien que era el déu Posidó qui havia separat les muntanyes, i altres (Diodor de Sicília i Lucà) deien que havia estat obra d'Hèracles. El pas de Tempe estava relacionat amb el culte a Apol·lo (Apol·lo Tempeites). Es creia que aquest déu havia anat a purificar-se en aquest lloc després d'haver matat la serp Pitó, i va tornar a Delfos portant a la mà una branca de llorer collida a la vall. Cada nou anys, un grup de joves de Delfos, enviat per la ciutat, anava a Tempe a collir branques de llorer per portar a l'oracle. Es celebrava a la vall un festival on hi assistien tots els pobles veïns, i es feia una professó a la que acompanyava un flautista, segons Claudi Elià i Plutarc.

Els romans van construir una carretera a tot el llarg de la vall, i en alguns llocs només hi ha lloc per la carretera i el riu. Per unes inscripcions que s'han trobat, sembla que el responsable de la construcció va ser Luci Cassi Longí, a qui Juli Cèsar va enviar com a legat l'any 48 aC a fer diverses operacions a Tessàlia.

Altres valls van portar el nom de Tempe (les principals la vall del riu Heloros a Sicília i la vall del Velinus prop de Reate).[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Tempe». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 4 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tempe