Théodore de Bèze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaThéodore de Bèze

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1519 Modifica el valor a Wikidata
Vézelay Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1605 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAntiga Universitat d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMelchior Volmar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia, història i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, traductor de la Bíblia, escriptor d'himnes, religiós, poeta, dramaturg, escriptor, professor d'universitat, traductor, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lausana
Universitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
MovimentHumanisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMelchior Volmar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDominique Baudius Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaBenedictus Passavantius
Vincentius Justinianus
Thrasibule Phénice
Eusebius Philadelphus
Christianus Hessiander
Nathanael Nezekius
Frangidelphe Escorche-Messes
Challonay Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAntonius Thysius the Elder (en) Tradueix i Johannes Polyander Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 87c04abc-6a74-49b7-9242-542dcad5cbe7 Discogs: 1105487 IMSLP: Category:Bèze,_Théodore_de Modifica el valor a Wikidata

Théodore de Bèze (Vézelay, 1519 - Ginebra, 1605), fou un teòleg calvinista i historiador francès.

L'any 1548 s'adherí públicament a la reforma i col·laborà amb Joan Calví. Fou professor de teologia a l'acadèmia protestant de Ginebra i, a la mort de Calví, en fou nomenat rector. Participà en el col·loqui de Poissy de 1561,[1] que generà encara més divisió i descontentament,[2] i fou president del sínode de La Rochelle (1580).[3] L'any 1565 publicà el text grec del Nou Testament, considerada la primera edició crítica de la Bíblia. Per fer l'obra consultà disset manuscrits, i en una segona edició, utilitzà el Còdex Bezae, descobert per ell a Lió.

Obra[modifica]

  • Abraham sacrifiant, tragèdia de tema bíblic, 1550.
  • De haereticis a civil magistratu puniendis, 1554, escrit contra Miquel Servet.
  • Confession de la foi chrétienne 1560.
  • Du droit des Magistrats sur leurs sujets, on justifica el dret dels hugonots a resistir a la tirania, 1574.
  • Tractationes theologicae, 1570-82.
  • Vita Calvini, 1564.
  • Histoire eclésiastique des Églises réformées au royaume de France, 1580.
  • Chrestiennes Meditations, 1581, on medita sobre els salms.

Referències[modifica]

  1. ↑ Chisholm, Hugh. «Beza, Theodore». A: Encyclopædia Britannica. Vol. 3 (en anglès). 11th ed.. Cambridge University Press, 1911. 
  2. ↑ Delumeau, Jean; Duby, Georges. «Renaissance et discordes religieuses». A: L'Histoire de France (en francès). Larousse, 2007, p. 474. 
  3. ↑ «Théodore de Bèze». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore de Bèze
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Théodore_de_Bèze&oldid=31545549»