Vés al contingut

Venetta Fields

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Blackberries)
Plantilla:Infotaula personaVenetta Fields
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Buffalo (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, professora de música Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5867459f-3d0d-4b43-bdff-1d406f39c213 Discogs: 258113 Allmusic: mn0000264297 Modifica els identificadors a Wikidata

Venetta Fields és una cantant estatunidenca, més coneguda com a músic de sessió per a actes de música rock i de pop a la dècada de 1970, incloent Pink Floyd, Barbra Streisand, Steely Dan, i els Rolling Stones. Resideix a Austràlia des de 1982, i té la doble nacionalitat, estatunidenca-australiana

Nasqué a Buffalo, Estat de Nova York, dins una família religiosa, de primer Fields va practicar amb el gospel a l'església i també es va inspirar en cantants com Aretha Franklin. Oficialment la seva carrera s'inicià amb el grup format a l'església The Templaires. A finals de 1961 Field va sentir cantar a Buffalo a Ike and Tina Turner i d'aquesta manera ella va der un nou membre dels The Ikettes de Tina Turner. El 1966, Fields juntament amb els membres dels Ikettes Jessie Smith i Robbie Montgomery van ser contractats per Mirwood Records i van esdevenir els The Mirettes entre 1966-1970.

Músic de sessió

[modifica]

Des de 1969, junt amb els cantants Clydie King i Sherlie Matthews, Fields ràpidament va ser una de les veus més buscades als Estats Units i va treballar amb artistes que inclouen Diana Ross, Elkie Brooks, Steely Dan, Joe Cocker, Quincy Jones, Bette Midler, Burt Bacharach, Bob Dylan, The Supremes, Neil Diamond, Bob Seger, Burton Cummings, Tim Buckley, Paul Butterfield, Leonard Cohen, Joe Walsh, i també amb Aretha Franklin; la seva mentora i inspiració. Actuacions notables de Field van ser Wish You Were Here amb Pink Floyd, i el disc dels Rolling Stones', Exile on Main St.

Cap a 1971 Fields, King i Matthews van formar The Blackberries, amb Matthews com a productor i lletrista i també veu. El 1972, Steve Marriott va demanar-li enregistrar i fer una gira amb Humble Pie. Aquesta associació va acabar l'any 1973.

Fields i King apaegueren com a cantants al darrere de Barbra Streisand (The Oreos) a la pel·lícula de 1976 A Star Is Born.

Carrera a Austràlia

[modifica]

A continuació d'una gira de finals de la dècada de 1970, Fields va decidir traslladar-se permanentment a Austràlia l'any 1982. Als anys següents va seguir treballant amb artistes com George Benson, Dionne Warwick, Barbra Streisand, Thelma Houston, i Randy Crawford, i també amb artistes australians com Richard Clapton, Australian Crawl, Cold Chisel, Jimmy Barnes, James Morrison, Mark Gillespie i John Farnham amb qui Fields va actuar The Incredible Penguins el 1985, per una cover version de "Happy Xmas (War Is Over)", un projecte benèfic al desembre.[1][2]

A la meitat de la dècada de 1980, a Melbourne, Fields formà un nou grup, Venetta's Taxi,

L'any 2002, va rebre el premi Australian Gospel Singer of the Year .[3] Fields també és activa com entrenadora de veu.

Fields està present al Buffalo Music Hall of Fame el 29 de setembre de 2005.

Discografia seleccionada

[modifica]

Cantant al darrere

[modifica]

Solista

[modifica]
  • Venetta's Taxi

Referències

[modifica]
  1. Kent, David. Australian Chart Book 1970–1992. St Ives, NSW: Australian Chart Book Ltd, 1993. ISBN 0-646-11917-6 [Consulta: 2 gener 2010].  NOTE: Used for Australian Singles and Albums charting from 1974 until ARIA created their own charts in mid-1988. In 1992, Kent back calculated chart positions for 1970–1974.
  2. Spencer, Chris; Zbig Nowara, Paul McHenry with notes by Ed Nimmervoll. «Incredible Penguins». A: The Who's Who of Australian Rock. Noble Park, Vic.: Five Mile Press, 2002. ISBN 1-86503-891-1 [Consulta: 2 gener 2010].  Note: [on-line] version established at White Room Electronic Publishing Pty Ltd in 2007 and was expanded from the 2002 edition.
  3. «At Last - Venetta Fields : Releases». AllMusic. [Consulta: 27 març 2013].

Enllaços externs

[modifica]