The Naked and the Dead

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Naked and the Dead
Nakeddead.jpg
Fitxa
DireccióRaoul Walsh
Protagonistes
Director artísticWilliam L. Kuehl
ProduccióPaul Gregory
GuióDenis Sanders i Terry Sanders, segons la novel·la de Norman Mailer
MúsicaBernard Herrmann
FotografiaJoseph LaShelle
MuntatgeArthur P. Schmidt Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1958
Durada130 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgePanamà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCinema bèl·lic
TemaGuerra del Pacífic i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióOceania Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0051978 Filmaffinity: 937371 Allocine: 7176 Rottentomatoes: m/naked_and_the_dead Allmovie: v34379 TCM: 806 Modifica els identificadors a Wikidata

The Naked and the Dead és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Raoul Walsh el 1958, produïda per la RKO Pictures.

Argument[1][modifica]

El 1943, en una illa del Pacífic, desembarca una divisió americana amb el seu cap, el general Cummings, l’ordenança del qual és el tinent Hearn. Els dos oficials s'oposen de pressa basant-se en una incompatibilitat de punts de vista. Hearn, a títol de reprimenda, ha de portar una secció de reconeixement, amb el sergent Croft com a segon...

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

André Moreau escrivia a Telerama el 1988 :

"La pel·lícula va néixer de la trobada de Raoul Walsh i de Norman Mailer. D'aquest xoc resulta una pel·lícula de guerra apassionant, una de les més aspres i més autèntiques que mai ens ha ofert Hollywood. Molt més complexa que es podria pensar al primer accés, «  The Naked and the Dead » apareix com una verdadera meditació sobre l'exèrcit i els homes de guerra. L'escena de l'alambí, amb la seva truculència i la seva jovialitat, contrasta amb la duresa de les seqüències de combat. Els comportaments de Cummings, Hearn i Croft il·lustren tres tipus de militars, amb les seves contradiccions, les seves bogeries i igualment la seva dramàtica utilitat en cas de guerra. Quan Mailer publicà «  The Naked and the Dead  », tenia 25 anys i acabava de passar dos anys en el Pacífic amb una unitat d'Infanteria. Quan va rodar la pel·lícula, Walsh era al final de la seva carrera però, als 64 anys, tan jove com el Mailer de 1948, llorejat amb el premi Pulitzer."

Referències[modifica]

  1. «The naked and the dead». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]