Objectiu Birmània
Aparença
Objective, Burma! ![]() | |
---|---|
![]() Errol Flynn a la pel·lícula ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Raoul Walsh ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Jerry Wald ![]() |
Guió | Ranald MacDougall ![]() |
Música | Franz Waxman ![]() |
Fotografia | James Wong Howe ![]() |
Muntatge | George Amy ![]() |
Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures ![]() |
Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1945 ![]() |
Durada | 142 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Rodatge | Califòrnia ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Pressupost | 1.592.000 $ ![]() |
Recaptació | 3.961.000 $ (mundial) 2.117.000 $ (Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Descripció | |
Gènere | cinema bèl·lic i cinema d'acció ![]() |
Tema | Guerra del Pacífic, aviació i Segona Guerra Mundial ![]() |
Lloc de la narració | Myanmar ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Objectiu Birmània (Objective, Burma!) és una pel·lícula de guerra estatunidenca dirigida per Raoul Walsh el 1945 i doblada al català.
Argument
[modifica]El 1943, un comando de paracaigudistes americans, ajudats per un oficial de l'Exèrcit nacional revolucionari xinès i de dos exploradors gurkhas, és deixat anar a l'Alta Birmània per destruir una estació de radar japonesa. Pel camí de la tornada, les peripècies es multiplicaran mentre que la unitat haurà d'enfrontar-se a soldats de l'exèrcit imperial japonès.[1]
Repartiment
[modifica]- Errol Flynn: Capità Nelson
- James Brown: Sergent Treacy
- William Prince: Tinent Jacobs
- George Tobias: Caporal Gabby Gordon
- Henry Hull: Mark Williams (corresponsal de guerra American News)
- Warner Anderson: Coronel J. Carter (CO, 503rd Infantry)
- John Alvin: Hogan
- Marc Stevens (amb el nom de Stephen Richards): Tinent Barker
- Richard Erdman: Soldat ras Nebraska Hooper
- Tony Caruso: Miggliori
Comentaris
[modifica]- Aquesta pel·lícula val sobretot per a la qualitat de les seves escenes de combat, àmpliament superior a la de moltes produccions contemporànies rodades completament en estudis.
- El guió no és tenyit per la rectitud política que guiarà moltes realitzacions ulteriors. A tall d'exemple, les accions de l'exèrcit imperial japonès són posades en qüestió i els GI's es refereixen als soldats japonesos anomenant-los «monkeys» (simis).
- La pel·lícula és molt americana, encara que posi en escena un xinès i dos Gurkhas. Aquesta composició a la glòria dels Estats Units li va suposar ser prohibida al Regne Unit, per no respectar la veritat històrica, ja que són principalment soldats indis i britànics els que van participar en la campanya de Birmània en el centre i el sud del país i xinesos al nord. El fet que la història es desenvolupi abans de la reconquesta aliada pot tanmateix justificar aquesta tria.
- Un dels escriptors del patriòtic guió, Lester Cole, serà més tard acusat de simpaties amb el comunisme.
Nominacions
[modifica]- 1946:
Referències
[modifica]- ↑ «Objective, Burma!». The New York Times.