Thérèse Raquin (pel·lícula de 1953)
Per a altres significats, vegeu «Thérèse Raquin (desambiguació)». |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Marcel Carné |
Protagonistes | |
Producció | Robert and Raymond Hakim |
Guió | Marcel Carné i Charles Spaak |
Música | Maurice Thiriet |
Fotografia | Roger Hubert |
Productora | Lux Film |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1953 |
Durada | 102 min |
Idioma original | francès |
Rodatge | Lió |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Thérèse Raquin |
Gènere | drama i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | Lió |
Thérèse Raquin és una pel·lícula dramàtica franco-italiana dirigida el 1953 per Marcel Carné, basant-se en la novel·la homònima d'Émile Zola.[1]
Argument
[modifica]En una fosca merceria de Lió, Thérèse Raquin viu amb el seu marit Camille amb qui, òrfena, es va criar sense més alternativa que casar-se amb ell. La mare de Camille, una dona austera, viu amb ells i domina completament el fill ,que ha convertit en covard. Imposa a la parella una vida a la seva imatge, rutinària i casolana. Thérèse es converteix en la mestressa de Laurent, un camioner italià que vol casar-se amb ella. Quan exposa les seves intencions a Camille, aquest, recolzat per la seva mare, munta un estratagema per fer segrestar Thérèse a la regió de París sota el pretext d'un viatge de plaer. Al mateix tren, però, viatja Laurent, qui pretén forçar Camille a divorciar-se, però després d'un altercat violent, Laurent llença Camille per la porta del tren.
Tot i que la policia conclou que és un accident, la Sra Raquin pateix un atac cerebral que la deixa paralitzada i muda, n'acusa Thérèse, de la que en continua depenent. Alhora, Thérèse i Laurent són víctimes del xantatge de Riton, petit mestre cantor testimoni de la tragèdia al tren. Tot i que els amants i Riton haven arribat a un acord per al pagament d'una quantitat de diners, el destí precipitarà el trio amb un resultat tràgic: Riton mor atropellat per un conductor, però havia demanat a la donzella del seu hotel que enviés una carta d'acusació a la policia si ell no tornava a temps.[2]
Repartiment
[modifica]- Simone Signoret - Thérèse Raquin
- Raf Vallone - Laurent LeClaire
- Jacques Duby - Camille Raquin
- Sylvie - Madame Raquin
- Maria Pia Casilio
- Marcel André
- Martial Rèbe
- Paul Frankeur
Guardons
[modifica]Va obtenir el Lleó d'Argent a la 14a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[3] També va obtenir el premi de la revista japonesa Kinema Junpō a la millor pel·lícula estrangera el 1955.
Referències
[modifica]- ↑ Extret del seu llibre de records La Vie à belles dents. París: Éditions Jean-Pierre Ollivier, 1975, p. 488.
- ↑ Thérèse Raquin a Fotogramas
- ↑ Thérèse Raquin a unifrance.org
Bibliografia
[modifica]- Jean Collet, Téléciné N° 40-41, F.L.E.C.C., Paris, Janvier-février 1954, Fiche N° 214.