Tilbert Dídac Stegmann

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Til Stegmann)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTilbert Dídac Stegmann
Til Stegmann NM.jpeg
Tilbert Stegmann (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perFundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität de Frankfurt; per projectar la cultura i llengua catalanes a Alemanya
Activitat
OcupacióFilòleg
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1 de setembre de 1941) és catedràtic de filologia romànica, professor de literatura i catalanòfil alemany.[1]

Biografia[modifica]

Fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, hi visqué fins al 1951. «La seva infantesa va transcórrer a Barcelona on parlava alemany i castellà, amb un absolut desconeixement que existís un idioma català al seu lloc de naixement. Començà a aprendre anglès als set anys i francès als deu, edat que tenia quan anà amb els seus pares a viure a Alemanya. […] Va retornar a Barcelona on s'estigué del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores quan es va conscienciar de l'existència de la llengua pròpia del país i del fet català», segons l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC).

Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i a Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya. És catedràtic a la Universitat Frankfurt del Main, des d'on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d'intercomprensió entre els idiomes d'Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques. És fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual el 2020 té més de 37.000 volums en llengua catalana o de temàtica catalana.[1][2]

L'any 1983 fundà la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació Germano-Catalana), de la qual va ser president des del 1983 al 1995 i president d'honor a partir del 1997, ara anomenada en alemany Deutscher Katalanistenverband, mantenint el nom català. Creà també la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'estudis catalans el 1988 que ja ha publicat 32 volums fins al 2019 i l'Oficina Catalana (Katalanisches Kulturbüro Frankfurt), activa des del 1988 al 1995. Ha rebut les següents condecoracions: el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990, el Premi Memorial Cendrós el 1991, el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Internacional Ramon Llull el 2006,[3] el Premi Pompeu Fabra per la projecció i la difusió de la llengua catalana el 2008, el Premi Crítica «Serra d'Or» de Catalanística 2017 per El plaer de llegir literatura catalana i el Premio Ostana 2019 en la categoria Premio Speciale.[1][2][4][5]

Obres[modifica]

  • Servir Catalunya des d'Alemanya. Pagès Editor, 2018, p. 264. ISBN 978-84-1303-022-7. 
  • El plaer de llegir literatura catalana. Pagès editors, 2016, p. 287. ISBN 978-84-9975-748-3.  Premi Crítica Serra d'Or 2017.
  • Ambaixador de Catalunya a Alemanya. 3a edició, 2019. Pagès Editors, 2014, p. 201. ISBN 978-84-9975-497-0. 
  • Katalonien. Der diskrete Charme der kleinen Staaten. LIT Verlag, 2014, p. 90 (Catalanica volum 1). ISBN 978-3-643-12629-0. 
  • ; Moranta, S. Katalanisch express: sofort Katalanisch lesen durch Ihre Brückensprache [Saber llegir immediatament el català a través de la vostra llengua pont], 2007. ISBN 978-3-8322-6266-2. .
  • ; Eßer, Torsten. Kataloniens Rückkehr nach Europa: Geschichte, Politik, Kultur und Wirtschaft, 2007, p. 385. ISBN 978-3-8258-0283-7. .
  • ; Batlle, Ll. C.; Haensch, G.; Kockers, E. Diccionari alemany-català. 3a edició, 2006, p. 834 p.. 
  • ; Batlle, Ll. C.; Haensch, G.; Woith, G. Diccionari català-alemany. 2a edició, 2005, p. 1072. 
  • ; Clua, E.; Estelrich, P.; Klein, H. G.. EuroComRom - Els set sedassos: aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament, 2003. ISBN 978-3-8322-0683-3. 
  • ; Stegmann, Inge. Guia dels Països Catalans. Curial, 1998, p. 634. ISBN 84-7256-865-2. 
  • Catalunya vista per un alemany. 13a edició. La Campana, 1996. ISBN 84-86491-12-6. 
  • ; Stegmann, Inge. Katalonien und die Katalanischen Länder. Kohlhammer, 1992. ISBN 978-3170075214. 
  • Vocabulari català-alemany de l'any 1502 / Katalanisch-Deutsches Vokabular aus dem Jahre 1502, 1991.  facsímil, nova edició de l'obra de Pere Barnils.
  • ; Tàpies, Antoni (il·lustracions). Ein Spiel von Spiegeln, antologia bilingüe de la poesia catalana delsegle xx, 1987. 
  • Decàleg del catalanoparlant, 1982. 
  • Diguem no - Sagen wir nein! Lieder aus Katalonien (en alemany, català), 1979. , antologia bilingüe de la Nova Cançó

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tilbert Dídac Stegmann». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Tilbert D. Stegmann». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Núm. 4, Octubre 2007 [Consulta: 21 juliol 2016].
  3. «L'alemany Tilbert D. Stegmann, fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt, rep el Premi Internacional Ramon Llull». Notícies 3cat24, 29-06-2006.
  4. Bardají, Òscar «Premis Crítica «Serra d'Or» 2017». Núvol, 04-05-2017 [Consulta: 6 novembre 2020].
  5. «Tilbert Dídac Stegmann - Premio speciale» (en italià). Chambra d'Òc, 2019. [Consulta: 6 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]