Tinticita

Tinticita
Tinticita de Rocabruna, Bruguers, Gavà, Baix Llobregat, Catalunya
Fórmula química	Fe3+5,34(PO₄)3,62(VO₄)0,38(OH)₄·6,7H₂O
Epònim	Tintic Standard mines (en)
Localitat tipus	Tintic Standard mines (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DC.32
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.32
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.05
Dana	42.12.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	dens, terrós, masses com porcellana
Estructura cristal·lina	a = 7.646(2) Å, b = 7.962(2) Å, c = 9.998(2) Å, α = 67.87(2)°, β = 76.06(2)°, γ = 64.06(2)°
Color	blanc cremós amb tint groguenc o marró, ocre-groc brillant
Duresa	2,5
Lluïssor	terrosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,8 a 2,94 g/cm³ (mesurada); 2,97 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,745; nγ = 1,746
Birefringència	δ = 0,000
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ttc
Referències

La tinticita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta l'any 1946, unes coves a prop de la mina Tintic Standard, al Districte East Tintic, Dividend, Utah, Estats Units.

Característiques

La tinticta és un fosfat de ferro amb fórmula Fe³⁺_5,34(PO₄)_3,62(VO₄)_0,38(OH)₄·6,7H₂O que cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5. És un mineral isostructural amb la kamarizaita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tinticta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.

Formació i jaciments

Es forma com a producte de la interacció de les solucions fosfatades derivades del guano de les ratapinyades que reaccionen a l'oxidació de la pirita en una cova, així com en roques que contenen apatita i jarosita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: limonita, jarosita, carbonatofluorapatita, goethita o montgomeryita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat), a les mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar, Maresme), a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat) i a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental).