Tit Didi (cònsol)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tit Didi (llatí: Titus Didius) fou fill del tribú de la plebs Tit Didi. Flor i Ammià Marcel·lí diuen que va rebutjar als escordiscs que havien envaït Macedònia i els va derrotar. Aquesta victòria s’hauria produït quasi immediatament després de la derrota del cònsol Gai Cató el 114 aC i fou seguida després per victòries de Marc Livi Drus i Quint Minuci Ruf. Es suposa que el 114 aC Tit Didi era pretor a Il·líria i fou com a tal que va combatre als escordiscs, però no hi havia cap motiu per haver-hi un pretor a Il·líria, i també és estrany que després trigués 15 anys a obtenir el consolat (l’espai habitual entre la pretura i el consolat era de dos anys, i havent obtingut una victòria era lògic que el termini es complís). Ciceró diu que era governador de Macedònia i no d’Il·líria, i Eusebi esmenta que la victòria sobre els escordiscs es va produir un any després del cinquè consolat de Mari, o sigui el 100 aC. Així si Didi era pretor de Macedònia el 100 aC, va ser cònsol el 98 aC com era normal.

El consolat el va exercir el 98 aC juntament amb Quint Cecili Metel Nepot i junts van fer aprovar la lex Caecilia Didia. L’any següent Didi fou procònsol a Hispània Citerior o Tarraconense i el 93 aC va celebrar un triomf sobre els celtibers. Appià diu que va aniquilar a vint mil vacceus, que va deportar als habitants de Termesos i que va conquerir Colenda després de 9 mesos de setge, i a més va destruir una partida de lladres als que va encerclar el seu campament. Sal·lusti diu que Sertori va servir a les seves ordres com a tribú militar.

Després va prendre part a la guerra màrsica en la que va morir en una batalla lliurada a la primavera del 89 aC. Plutarc el situa la seva mort deu anys abans a Hispània a mans de Sertori, però això és impossible.