Tod Browning

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTod Browning
Tod Browning 1921.jpg
Tod Browning el 1921
Biografia
Naixement 12 de juliol de 1882
Louisville (Kentucky)
Mort 6 d'octubre de 1962(1962-10-06) (als 80 anys)
Hollywood, Califòrnia
Causa de mort Càncer de laringe
Lloc d'enterrament Angelus-Rosedale Cemetery Tradueix
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Activitat
Camp de treball Pel·lícula
Ocupació Actor, director de cinema, guionista i actor de cinema
Obra
Obres destacables London After Midnight

IMDB: 0115218
Modifica les dades a Wikidata

Tod Browning (Louisville (Kentucky), USA, 12 de juliol de 1882 - Hollywood, Califòrnia, 6 d'octubre de 1962) fou un director estatunidenc de cinema mut, un agosarat director de melodrames i clàssics de terror, i un meticulós dissenyador d'escenaris i macabres atmosferes fantàstiques.

Biografia[modifica]

Als setze anys, Tod Browning s'enamorà del circ i deixà la seva família de classe mitjana per treballar de pallasso en fires i espectacles circenses i de varietats. Aquesta fascinació pel fantàstic influiria en el seu estil de dirigir pel·lícules de terror. Després de ser director d'un teatre de varietats, on conegué a D. W. Griffith, començà a treballar com a actor en pel·lícules mudes. Entre 1913 i 1919 actuà en més de 50 films. Mentrestant, debutà com a director amb By the Sun's Rays (1914).

Tod Browning fou l'arquitecte indiscutible del cinema de terror modern. La seva versió de Dràcula (1931), amb Bela Lugosi, es convertí en model per a totes les pel·lícules de terror que la seguiren. Malgrat tenir algunes parts planes i certs problemes estructurals, com l'abrupte final que sembla fet per a satisfer les limitacions de durada, és la primera pel·lícula de terror que inclou tots els elements del gènere. I continua sent una obra curiosament estranya, amb una sensació de malson d'ultratomba, gràcies a l'estilitzada actuació de Lugosi i la direcció de Browning. En els macabres melodrames muts que aquest havia creat prèviament estaven molts dels elements de Dràcula. Encara que tan sols pocs es poden considerar estrictament de terror, molts contenen elements del gènere, com el goril·la ensinistrat de The unholy three (1925) i la iguana verinosa de The Show (1927). En aquells films també hi ha una tendència a representar deformitats físiques i una fascinació quasi sàdica amb el dolor.

Però per sobre de tot hi ha l'habilitat de Browning per a crear una atmosfera malsana gairebé tangible. És aquest sorprenent talent el que dóna a Dràcula la seva grandesa. Presos aïlladament, els tocs de Browning (bestioles que s'arrosseguen, boires inexplicables i silenciosos perllongats) semblen quasi estúpids, però en conjunt són inquietants.

Una sensació similar impregna Freaks (1932), la seva obra mestra, i Mark of the Vampire (1935), remake injustament oblidat de la seva pel·lícula muda perduda London After Midnight. És possible que Borwning tingui més estil que substància, però continua fascinant i inquietant.

Millors pel·lícules[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]