Tomàs Ferrer i Sust

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs Ferrer i Sust
Tomàs Ferrer Sust.jpg
Tomàs Ferrer a l'exposició de treballs escolars a l’Escola Ocata per la Festa Major del Masnou de 1934 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 març 1902 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde del Masnou
1936 – 1936
Alcalde del Masnou
1931 – 1934 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Ferrer i Sust, àlies el Mico (el Masnou, Maresme, 29 de març de 1902 - Buenos Aires, Argentina, 27 d'agost de 1969) fou un polític català, alcalde del Masnou els anys trenta del segle xx durant la Segona República Espanyola.[1][2]

Comerciant de professió. Fou polític pel partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Es presentà a les eleccions municipals espanyoles de 1931 al Masnou amb la llista d'ERC que guanyà les eleccions municipals. Fou el segon més votat de la llista. En constituir-se el consistori l'abril de 1931, fou primer tinent d'alcalde. El novembre de 1931 fou elegit alcalde del Masnou, en substitució de Francesc Maristany Millet, alcalde elegit l'abril de 1931 que deixava el càrrec per motius de salut. A les eleccions municipals catalanes de 1934 tornà a ser elegit alcalde. A partir dels Fets del sis d'octubre es disolgué el consistori i fou destituit. L'any 1936, després de la victòria de les esquerres a les eleccions generals espanyoles de 1936, se li reposà en el càrrec d'alcalde, que conservà fins al setembre de 1936, quan l'Ajuntament passà a estar controlat per la Confederació Nacional del Treball (CNT).[1]

Durant la seva alcaldia va intentar modenitzar la vila en compliment dels principis constitucionals republicans. S'implicà en l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 ja que presidí la comissió de rebuda al cap de govern Manuel Azaña Díaz i a altres parlamentaris que lliuraren solemnement l'Estatut al president de la Generalitat el dia 25 de setembre de 1932.[3] Va ser sotssecretari de la Federació de Municipis Catalans.[4]

Es casà amb Paquita Terrades Curell i tingueren dos fills, Tomàs i Josep.[5]

Durant Guerra Civil Espanyola participà en col·lectivitzacions al Masnou com la de la fàbrica de vidre La Primitiva. En acabar la guerra, es va haver d'exiliar. En la fugida cap a França, fou ferit a Figueres per un bombardeig. Ja a França, fou internat a diversos camps de concentració i romangué també a diversos hospitals, fins que l'ajut econòmic d'un amic li va permetre embarcar cap a l'Argentina. Va poder arribar a Buenos Aires, on va viure la resta de la seva vida.[3]

A Espanya se li obrí un expedient de responsabilitats polítiques, que l'any 1941 el condemnà a la pèrdua total de béns i inhabilitació absoluta perpètua.[5]

L'any 1998 l'Ajuntament del Masnou decidí posar el seu nom a un carrer de la vila (carrer de Tomàs Ferrer i Sust).[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Toran, Rosa. Atles electoral: els consistoris del Masnou 1812-1979. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2013. 
  2. 2,0 2,1 Ajuntament del Masnou «Vida ciutadana: carrer de Tomàs Ferrer i Sust, alcalde durant la República». Butlletí d'Informació Municipal el Masnou, Desembre 1998 - gener 1999.
  3. 3,0 3,1 Toran, Rosa. Història Contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017, p. 415, 418, 497, 509 i 567. 
  4. «Noticiari general». Diari de Vic, 17-04-1934.
  5. 5,0 5,1 Toran, Rosa. La repressió al Masnou (1939-1952). El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2019, p. 195-197. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Maristany Millet
Alcalde del Masnou
Escut del Masnou

19311934
Succeït per:
Joaquim Piera Estefa
Precedit per:
Frederic Gibernau Maristany
Alcalde del Masnou
Escut del Masnou

19361936
Succeït per:
Joan Juan Sales