Vés al contingut

Barret de copa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Top Hat)
Per a altres significats, vegeu «barret de copa alta».
Infotaula de pel·lículaBarret de copa
Top Hat Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMark Sandrich Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPandro S. Berman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióAllan Scott i Dwight Taylor Modifica el valor a Wikidata
MúsicaIrving Berlin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDavid Abel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Hamilton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost609.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i cinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres i Venècia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0027125 Filmaffinity: 704449 Allocine: 441 Rottentomatoes: m/top_hat Letterboxd: top-hat Mojo: tophat Allmovie: v50447 TCM: 2293 Metacritic: movie/top-hat TV.com: movies/top-hat AFI: 6707 TMDB.org: 3080
Musicbrainz: 2f231a98-574b-434b-85c3-9b07bca2b20a Modifica el valor a Wikidata

Barret de copa (títol original en anglès Top Hat)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.

Segurament és la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.

L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després, van venir títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que va consolidar una col·laboració que va fer història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.

Argument

[modifica]

Jerry Travers, un astre de la comèdia musical americana, arriba a Londres i s'instal·la a l'habitació del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar li fa conèixer a la bella model Dale Tremont, qui s'allotja a l'habitació de sota. Ella el pren, erròniament, per Hardwick i, en assabentar-se que està casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a Venècia, on per despit, es casarà amb ell.[2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Kemp, Philip. Cine, toda la historia (en castellà). Barcelona: Blume, 2016, p. 137. ISBN 97884980189012.