Torre d'aigües de la Catalana de Gas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Torre d'aigües de la Catalana de Gas
Torre de La Catalana de Gas (Barcelona) - 1.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Domènech i Estapà
Data de creació o fundació 1906
Característica
Estil arquitectònic Modernista
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Parc de la Barceloneta. Barcelona
41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 33″ E / 41.38381°N,2.19258°E / 41.38381; 2.19258Coord.: 41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 33″ E / 41.38381°N,2.19258°E / 41.38381; 2.19258
BCIL
Identificador IPAC: 40385
Modifica les dades a Wikidata

La Torre d'aigües de la Catalana de Gas és un edifici del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local. Ubicada al límit del districte de Ciutat Vella, la Torre d'Aigües de la Catalana de gas és una construcció actualment exempta que es troba al Parc de la Barceloneta, delimitat pels carrers del Doctor Aiguader i del Gas i el Passeig Marítim de la Barceloneta i el Passeig de Salvat Papasseit.[1]

Descripció[modifica]

Aquesta construcció està formada per un basament de planta quadrangular, un cos de planta vuitavada i un dipòsit superior de planta circular coronat per una coberta cònica. El cos inferior, en forma tascó, de està realitzat amb paredat comú en verdugades de maó i grans carreus regulars formant les cadenes d'angle i el basament. Cal ressaltar-ne el portal d'accés, obrat també en pedra de Montjuïc i coronat per un arc deprimit còncau i una gran llinda semicircular. Damunt d'aquest basament arrenca el cos que acull les escales vers el dipòsit, una elevada estructura de planta vuitavada realitzada amb obra vista i pilars als angles. Al llarg d'aquest cos s'hi obren un seguit d'arquets que donen llum a l'interior, emmarcats amb estuc de morter blanc. La transició de la planta vuitavada d'aquest cos a la planta circular del dipòsit es realitza per mitjà de la unió dels vuit pilars angulars per mitjà d'ogives motllurades.[1]

El dipòsit reposa sobre una motllura ornada a base de mènsules i obes i està totalment revestit de ceràmica blanca i blava en trencadís, formant dibuixos geomètrics. Entre aquesta decoració destaquen les carteles que mostren les sigles de la Companyia de Gas (C.G.). Sostingut per un entaulament a base de mènsules, el coronament del dipòsit presenta forma cònica i està totalment revestit de trencadís ceràmic amb gradació de colors, a excepció dels quatre respiradors circulars de la cornisa.[1]

El vestíbul d'accés acull l'arrencada de l'escala vers el dipòsit, que en aquest espai presenta forma d'escala de tipus imperial amb baranes de ferro forjat i que en els pisos superiors es converteix en una escala de cargol de ferro colat.[1]

Història[modifica]

L'any 1840 l'Ajuntament de Barcelona decidí introduir l'enllumenat de gas per a la via pública i els edificis de la ciutat. La primera concessió per fabricar gas a Barcelona va ser subscrita amb Charles Lebon el 14 de juny de 1841, per quinze anys. La recentment fundada "Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas" va instal·lar la seva fàbrica a la Barceloneta, vora l'antiga porta de Don Carlos. La fàbrica tenia vuit forns de carbó i tres grans gasòmetres. A principis del s. XX el conjunt fabril fou ampliat i la necessitat d'un major volum i pressió d'aigua va fer necessària la construcció, entre 1905 i 1906, d'una torre d'aigües. L'arquitecte Josep Domènech i Estapà, que ja havia construït la seu de la Catalana de Gas al Portal de l'Àngel, s'encarregà de dissenyar aquesta torre a cavall entre l'eclecticisme i el modernisme. Junt amb aquest edifici, també construí diverses dependències d'oficines i altres instal·lacions, amb unes obres que es prolongarien fins al 1909.[1]

El procediment de fabricació del gas consistia en la carbonització de l'hulla fins que, l'any 1964, aquest sistema va ser abandonat amb la inauguració d'unes instal·lacions més modernes, que obtenien el gas de naftes lleugeres. El 1971 el gas natural s'incorporà al procés productiu del gas i, a partir del 31 de març d'aquell any la fàbrica deixà de produir gas manufacturat i es clausuraren els gasòmetres i les instal·lacions tradicionals. Finalment, l'any 1986, la Catalana de Gas, mitjançant un acord amb la Corporació Metropolitana de Barcelona va cedir els terrenys a la ciutat per a usos cívics. La torre de l'aigua, així com un gasòmetre i un petit edifici d'oficines, és el darrer testimoni de l'existència d'aquella primera fàbrica de gas de la ciutat, que va ser enderrocada el 1989 durant el procés de reforma del barri previ als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Des d'aquell moment, la parcel·la de l'antiga fàbrica seria convertida en el nou Parc de la Barceloneta, inaugurat l'any 1996.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Torre d'aigües de la Catalana de Gas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 març 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre d'aigües de la Catalana de Gas Modifica l'enllaç a Wikidata