Pau de Schönbrunn

(S'ha redirigit des de: Tractat de Schoenbrunn)
Plantilla:Infotaula esdevenimentPau de Schönbrunn
Map
 48° 11′ 05″ N, 16° 18′ 44″ E / 48.18479°N,16.31227°E / 48.18479; 16.31227
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data14 octubre 1809 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau de Schönbrunn (Àustria)
Mosonmagyaróvár (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Participant
Palau de Schönbrunn, on va ser signada la pau entre França i Àustria-Hongria.

La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809,[1] posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques. Va ser signat en el castell-palau del mateix nom situat en Viena, que és avui una de les majors atraccions turístiques i culturals d'Àustria.

Antecedents[modifica]

L'emperador Francesc I d'Àustria intentà imitar l'exemple espanyol de resistència i feu una proclama als pobles germànics al maig perquè s'alcessin contra l'ocupació napoleònica. La crida no va tenir gaire èxit, després d'una victòria a la batalla d'Aspern, a prop de Viena, Àustria va ser definitivament vençuda en la batalla de Wagram gràcies als exèrcits polonesos, aliats amb el rus que van ajudar França en aquest cas.

El tractat[modifica]

Ratificant el Tractat de Tilsit de 1807 que dividia Europa en àrees d'influència occidental i oriental,[2] França va imposar dures condicions per a la pau. Àustria havia de reconèixer les anteriors conquestes de Napoleó Bonaparte, així com al seu germà Josep Bonaparte com a rei d'Espanya. Àustria es va veure al mateix temps obligada a cedir el Tirol del nord a Baviera i el del sud a Venècia, Salzburg passava també a Baviera, parts de Polònia al Gran Ducat de Varsòvia, així com Trieste i Dalmàcia (les províncies il·líriques), al sud del riu Sava, a França. També va haver de pagar una elevada indemnització econòmica. Àustria va perdre 67.000 km², amb 3,5 milions d'habitants germànics, alhora que el seu exèrcit quedava limitat a un màxim de 150.000 homes.[3]

Conseqüències[modifica]

Després de la derrota d'Austria a la Cinquena Coalició, Napoleó pogué destinar més tropes a la guerra peninsular,[1] on l'activitat guerrillera continuava, i s'intentaria una nova invasió de Portugal.

Altres tractats[modifica]

El 1963, el President dels Estats Units John Kennedy i el Primer Ministre soviètic Nikita Khrusxov es van trobar així mateix en aquest palau per fer passos significatius cap a la prohibició de les proves nuclears atmosfèriques.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pawly, Ronald. Napoleon's Polish Lancers of the Imperial Guard (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2012, p. 23. ISBN 1780964137 [Consulta: 3 novembre 2018]. 
  2. Cantú, Cesare. Historia de cien años: 1750-1850 (en castellà). Volum 2. R. R. de Rivera, 1852, p. 173. 
  3. Grab, Alexander. Napoleon and the Transformation of Europe. Macmillan International Higher Education, 2003. ISBN 1137184302. 
Vegeu texts en català sobre tractat de Schönbrunn (anglès) a Viquitexts, la biblioteca lliure.