Vés al contingut

Províncies Il·líriques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Províncies il·líriques)
Provinces illyriennes
Províncies Il·líriques


1809 – 1815


de}}} Províncies Il·líriques

Bandera

Ubicació de Províncies Il·líriquesMapa de la península italiana el 1810; les Provincíes Il·líriques apareixen en blau, al costat dret del mapa.
Informació
CapitalLjubljana
Idioma oficialFrancès, italià, alemany, (eslovè a partir de 1825).
Període històric
Tractat de Schönbrunn1809
Congrés de Viena9 de juny de 1815
Política
Forma de governGovern militar

Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques. Estaven compostes per un conjunt heterogeni de territoris avui en dia austríacs, croats, italians, montenegrins i eslovens, que havien estat ocupats per Napoleó entre 1805 i 1806 i foren annexats al Primer Imperi Francès el 1809. El 1813, l'Imperi Austríac les va reconquerir.

Història

[modifica]

Les Províncies Il·líriques foren establertes el 1809 amb l'antiga Dalmàcia veneciana i els territoris dàlmates sota ocupació francesa (la República de Ragusa singularment) i els territoris cedits per Àustria després de la batalla de Wagram i el tractat de Schoenbrunn (Caríntia, Carniola, part de Croàcia al sud-est del riu Sava, Gorizia i Trieste). La capital fou establerta a Laibach, avui Ljubljana (capital d'Eslovènia), i va ser nomenat un governador-general, essent el primer Auguste de Marmont. El codi civil francès va ser imposat; els jueus emancipats i les lleis que els privaven de drets abolides; els idiomes oficials foren el francès, l'italià, l'alemany i l'eslavònic.

Administrativament es va dividir en departaments a l'estil de França, essent de 1809 a 1811 els 11 següents:

Departaments de les Províncies Il·líriques
Departament Capital
Adelsberg Adelsberg
Boques del Cattaro Cattaro
Croàcia Karlstadt
Dalmàcia Zara
Fiume Fiume
Gorizia Görz
Laibach Laibach
Neustadt Neustadt
Ragusa Ragusa
Trieste Trieste
Willach Willach

De resultes del tractat de Tilsit, el juny de 1807, la marina britànica imposà un bloqueig al mar Adriàtic. El 22 d'octubre del 1810, una temptativa francoitaliana de prendre l'illa de Vis, en possessió de les forces britàniques va fracassar.

El 1811 l'administració fou reestructurada i es van dividir en 7 intendències:

Intendències de les Províncies Il·líriques
Intendència Capital
Caríntia Willach
Carniola Laibach
Croàcia civil Karlstadt
Croàcia militar Senj
Dalmàcia Zara
Ístria Trieste
Ragusa Ragusa

L'agost de 1813 Àustria va declarar la guerra a França i el general austríac Franz Tomasic va envair les províncies il·liriques; els croats de l'exèrcit francès van canviar de bàndol. Zadar va capitular el 6 de desembre de 1813 (després de 34 dies assetjada) i a Ragusa una revolta popular va obligar els francesos a sortir de la ciutat, instal·lant-se un govern provisional republicà, fins que varen arribar els austríacs el 20 de desembre. Els montenegrins van ocupar Kotor però l'11 de juny de 1814 es varen veure obligats a entregar-la a Àustria davant la presència d'un fort exèrcit. Els britànics varen ocupar les illes de la costa i hi van restar fins al juliol de 1815. El Congrés de Viena va confirmar la sobirania austríaca i el 1816 es va establir un regne d'Il·líria (sense incloure Dalmàcia) i va existir formalment fins al 1849 però de fet el 1822 ja va desaparèixer en integrar-se els districtes croats dins el regne d'Hongria (part de l'Imperi d'Àustria-Hongria)

Llista de governants

[modifica]
  • Juliol de 1806 - 1809: Vincenzo Dandolo (governador)

Governadors militars de Dalmàcia

[modifica]

Governadors generals de les Províncies Il·liriques

[modifica]

Ducs de Dalmàcia i de Ragusa

[modifica]
  • 11 juny 1808 - 28 octubre 1813: Nicolas Jean-de-Dieu Soult, duc de Dalmàcia
  • 1809 - desembre 1813: Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa

Governador austríac

[modifica]
  • 1813 - 1814: ocupació militar (Franz Tomasic)
  • 1814 (a 1831): Franz Tomasic (governador)