Vés al contingut

Tranquil·litiïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTranquillityita
Fórmula química(Fe2+,Ca)₈(Zr,Y)₂Ti₃(SiO₄)₃O₄
EpònimMare Tranquillitatis Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMare Tranquillitatis (Mar de la Tranquil·litat), La Lluna
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AG.90
Nickel-Strunz 9a ed.9.AG.90 Modifica el valor a Wikidata
Dana78.7.16.1
Heys14.10.33
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 11,69Å; c = 22,25Å;
Colorvermell-marró fosc
Diafanitatopaca
Propietats òptiquesbiaxial*
Índex de refracciónα = 2,120
Birefringènciaδ = 2,120
Angle 2Vmesurat: 40°
Dispersió òpticar < v
Impureses comunesHf, Al, Cr, Nb, Nd, Mn, Ca
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-013
Any d'aprovació1971
SímbolTrq Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La tranquil·litiïta és un mineral de la classe dels silicats. És un dels tres minerals descoberts a partir de les mostres recolectades a la lluna per la missió Apol·lo 11, juntament amb la piroxferroïta i l'armacolita. Fins a l'any 2011, la tranquil·litiïta només es coneixia en roques procedents de la Lluna i en meteorits marcians. El 2011 es va descobrir també com a mineral accessori en roques màfiques terrestres en sis localitats de l'oest australià.[2]

Característiques

[modifica]

La tranquil·litiïta és un silicat de fórmula química (Fe2+,Ca)₈(Zr,Y)₂Ti₃(SiO₄)₃O₄. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tranquil·litiïta pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i braunita.

Formació i jaciments

[modifica]

S'ha descrit en basalts lunars i en roques màfiques terrestres. Abans del 2011 només es coneixia a la Lluna; més tard es va descriure també a Austràlia occidental i posteriorment a l'Índia i Oman.

Referències

[modifica]
  1. «Tranquillityite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Rasmussen, Birger; Fletcher, Ian R.; Gregory, Courtney J.; Muhling, Janet R.; Suvorova, Alexandra A. «Tranquillityite: The last lunar mineral comes down to Earth» (en anglès). Geology, 40, 1, 01-01-2012, pàg. 83–86. DOI: 10.1130/G32525.1. ISSN: 0091-7613.