Vés al contingut

Transbordador espacial Hermes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres usos de la paraula Hermes vegeu la pàgina Hermes (desambiguació).
Infotaula vehicle espacialHermes
Imatge
Informació general
Tipusmodel d'aeronau i projecte abandonat Modifica el valor a Wikidata
DissenyCentre National d'Études Spatiales Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
TripulacióTres astronautes

Durada de la missió30 a 90 dies a l'espai

El transbordador Hermes o minillançadora Hermes va ser l'aposta europea per un vehicle espacial reutilitzable per garantir l'accés dels europeus a l'espai i l'aprovisionament d'una estació especial pròpia o, si escau, els mòduls europeus acoblats a una estació espacial internacional.

El projecte va viure diversos problemes, entre altres de la falta d'experiència europea en vehicles espacials reutilitzables, i finalment es va cancel·lar el 1992.[1]

Història

[modifica]

El 1978, França disposava d'un projecte per construir un petit transbordador reutilitzable; però els dubtes i els costos eren quantiosos per a l'agència espacial francesa.

Maqueta en escala 1:1 de la minillançadora Hermes a l'Expo 92 de Sevilla.

Després de l'experiència obtinguda amb el Spacelab i els plans per fabricar i disposar de l'estació espacial Columbus, transformada posteriorment en el mòdul Columbus de la ISS, l'ESRO i després l'Agència Espacial Europea van considerar necessària una plena independència dels llançadors i vehicles espacials nord-americans. Fins llavors els europeus viatjaven a l'espai gràcies a programes de col·laboració de la NASA o la COSMOS; però la dependència d'aquestes col·laboracions es considerava inviable a llarg termini; per exemple, el laboratori espacial havia estat donat gratuïtament per aconseguir places en els transbordadors nord-americans. Per tot això, a principis dels anys vuitanta van començar els estudis preliminars; però no va ser fins a 1987 quan el programa va adquirir personalitat pròpia.

La llançadora Hermes (el Missatger dels Déus) estava, com assenyalava La carrera cap al Cosmos de Radio Quebec,[2] a mig camí entre les càpsules Soiuz soviètiques (per capacitat i tipus de llançador) i els transbordadors nord-americans (per forma i capacitat de reutilització). Havia d'estar operativa para 1995.

Es van estudiar diverses alternatives i finalment es va optar per un avió amb ales en forma de delta i amb la propulsió mínima per maniobrar en òrbita, que va ser portat fins a la seva òrbita per un coet de nova creació.

Encara que finalment el coet es va fabricar i va volar amb èxit, el programa Hermes va ser cancel·lat en 1992 davant la falta d'experiència europea en aïllament tèrmic, el seu alt cost i les expectatives de desenvolupar el X-38 al costat dels Estats Units[3] per descendir de la qual va acabar sent l'Estació Espacial Internacional.

Conceptes

[modifica]

L'Hermes es va pensar com un transport reutilitzable de baix cost per a quatre persones com a màxim i un mínim d'equip i 3 000 kg de subministraments com a màxim. El pes total de la nau amb tripulació, combustible i càrrega no hauria de superar les 20 tones, càrrega màxima que pot portar la versió més potent del coet Ariane 5.

La tripulació comptaria amb suport vital per romandre a l'espai un màxim de 7 dies.

Malgrat que el projecte va ser cancel·lat, la idea d'una nau espacial reutilitzable de petita grandària que pugui ser portada a una òrbita baixa per un únic llançador (més senzill que el programa nord-americà) segueix vigent.

  • Estats Units estudiava un mòdul reutilitzable, pujat a l'espai per un coet convencional per substituir als transbordadors espacials.
  • Rússia va desenvolupar conceptualment el mòdul Kliper i va fabricar una maqueta per a trobar socis que aportessin el capital per a construir-lo. El Kliper es projecta com una astronau capaç de transportar sis persones o dues persones i 700 kg de càrrega. Va ser ofert a Europa, però l'ESA va refusar donar suport al projecte per falta de definició[4]

Configuració

[modifica]

L'Hermes seria llançada a la part superior d'un llançador Ariane 5 i que constaria de dues parts: una part, una forma de con anomenat Resource Module que s'adjunta a la part posterior del vehicle i es va dissenyar per a la reentrada. Només l'avió espacial es tornaria a entrar en l'atmosfera de la Terra.

En la configuració prevista abans de l'acabament del projecte, l'Hermes portaria a tres astronautes i una càrrega pressuritzada de 3000 kg. El pes de llaçament final seria 21000 kg, que va ser considerat com el límit superior del que un prolongat Ariane 5 podia aixecar. L'Hermes seria de 19 m de longitud.

Llocs de llançament

[modifica]

Els possibles llocs de llançament per al transbordador serien els següents:

Les missions típiques

[modifica]

Quatre missions típiques es va proposar:

Llegat

[modifica]

Encara que abandonat, el seu desenvolupament ha permès a Europa adquirir diverses tecnologies en l'àmbit espacial, per descomptat, però també millorar-ne d'altres com ara:[5]

Des del 1990, el CNES i l'ESA estudien amb l'ajuda d'industrials (Aerospatiale i DASA) alternatives a l'Hermes, essencialment tripulades en càpsules espacials per explorar tècniques com la reentrada atmosfèrica i l'aterratge amb paracaigudes, aerodinàmica, termodinàmica, sistemes de protecció tèrmica i, mètodes de pilotatge (que van ser utilitzats pel European Automated Transfer Vehicle (ATV)), etc. :

Referències

[modifica]
  1. Varis, L'Univers - Enciclopèdia de l'astronomia i l'espai, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2004, ISBN 84-674-0612-7
  2. Varis, La ruta cap al Cosmos, Radio Quebec, Mont-real, 1986
  3. Dins del transbordador, Discovery Comumunication, Inc, 2004, Dipòsit Legal, NA-3.266-2003
  4. Pons Juan, L'ESA diu no al Kliper, nº 285 de Avió Revue, Motorpress-Ibèrica, Madrid, març de 2006
  5. Rémy Decourt. «Hermès ou l'occasion ratée des Européens d'être autonomes dans les vols habités». Futura-Sciences, 06-01-2022. [Consulta: 12 gener 2022].
  6. Jeremy Hsu, 15 October 2008, Europe Aims For Re-entry Spacecraft

Enllaços externs

[modifica]