Tribunal Constitucional d'Espanya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióTribunal Constitucional d'Espanya
Constitutional court of justice spain.jpg
Dades base
Tipus entitat tribunal constitucional
Història
Fundació 1980
Organització i govern
Seu central 
Presidència Juan José González Rivas

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol la funció del qual és la de ser l'intèrpret suprem de la Constitució Espanyola de 1978. Està regulat en el vigent text constitucional, en el Títol IX, en els articles del 159 al 165, i per la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).[1][2]

La institució -amb seu a Madrid- no forma part del Poder Judicial i és independent dels altres òrgans constitucionals i només està sotmès a la Constitució i a la seva Llei Orgànica. És un organisme únic en el seu orde, la seva jurisdicció s'estén sobre tot el territori espanyol i entre les seves funcions destaca la potestat per declarar la inconstitucionalitat de les lleis o la de defensar les violacions dels drets fonamentals i les llibertats públiques reconegudes a la Constitució.[2][3]

Competències[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Constitucional és competent per a resoldre:[1][2]

  1. El recurs d'inconstitucionalitat i la qüestió d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei.
  2. El recurs d'empara per violació dels drets fonamentals i de les llibertats públiques relacionats en l'art. 53.2 de la Constitució, és a dir, per violació de les llibertats i drets reconeguts en els arts. 14 a 29 de la Constitució, ambdós inclosos.
  3. Els conflictes constitucionals de competència entre l'Estat i les Comunitats Autònomes o dels d'aquestes entre si.
  4. Els conflictes entre els òrgans constitucionals de l'Estat.
  5. Els conflictes en defensa de l'autonomia local.
  6. La declaració sobre la constitucionalitat dels Tractats internacionals.
  7. Les impugnacions previstes en l'article 161.2 de la Constitució. Segons aquest article, el Govern pot impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal Constitucional, si escau, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos.
  8. La verificació dels nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, per a jutjar si reuneixen els requisits requerits per la Constitució.
  9. Les altres matèries que li atribueixen la Constitució i les Lleis Orgàniques.

El Tribunal Constitucional pot dictar reglaments sobre el seu propi funcionament i organització, així com sobre el règim del seu personal i serveis, dins l'àmbit de la seva Llei Orgànica reguladora. Aquests reglaments, han de ser aprovats pel Tribunal en Ple, i s'han de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat sota l'autorització del president de l'organisme.

L'organisme s'encarrega de delimitar l'àmbit de la seva jurisdicció i adoptarà les mesures que facin falta per preservar-la, incloent la declaració de nul·litat d'aquells actes o resolucions que la menyspreïn.

Les resolucions del Tribunal Constitucional no poden ser jutjades per cap òrgan jurisdiccional espanyol.

Composició[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Constitucional està integrat per 12 membres -que ostenten la condició de magistrats del Tribunal Constitucional- nomenats pel rei d'Espanya a través de Reial Decret:[1][4]

  • 4 membres a proposta del Congrés dels Diputats per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.
  • 4 membres a proposta del Senat per idèntica majoria.
  • 2 membres a proposta del Govern d'Espanya.
  • 2 membres a proposta del Consell General del Poder Judicial per idèntica majoria que les cambres legislatives.

Els seus membres han de ser nomenats entre juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d'exercici professional que formin part de les següents categories:

  • Magistrats i fiscals.
  • Professors d'Universitats.
  • Funcionaris públics i advocats.

La condició de membre és incompatible amb:

  • Tot mandat representatiu.
  • Càrrecs polítics o administratius.
  • El desenvolupament de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i amb ocupació al seu servei.
  • Amb l'exercici de les carreres judicial i fiscal.
  • Qualsevol activitat professional o mercantil.

Els membres també tenen les mateixes incompatibilitats que els integrants del Poder Judicial.[4]

El mandat dels membres de l'organisme és d'un període de 9 anys i la renovació dels mateixos es produeix per terceres parts cada 3 anys.

Els magistrats del Tribunal Constitucional són independents i inamovibles en l'exercici del seu mandat.

Membres[modifica | modifica el codi]

Nom Càrrec Inici mandat Proposició
Maria Encarnació Roca i Trias[5] Vicepresidenta 23 de juliol de 2012[6] A proposta del Congrés de Diputats
Fernando Valdés Dal-Ré[7][8] Magistrat 23 de juliol de 2012[6] A proposta del Congrés de Diputats
Andrés Ollero Tassara[7][9] Magistrat 23 de juliol de 2012[6] A proposta del Congrés de Diputats
Juan José González Rivas[7][10] President 23 de juliol de 2012[6] A proposta del Congrés de Diputats
Pedro José González-Trevijano Sánchez[11][12] Magistrat 13 de juny de 2013[13] A proposta del Govern espanyol
Juan Antonio Xiol Ríos[14][15] Magistrat 13 de juny de 2013[13] A proposta del Consell General del Poder Judicial
Santiago Martínez-Vares García[16][17] Magistrat 13 de juny de 2013[13] A proposta del Consell General del Poder Judicial
Antonio Narváez Rodríguez[18] Magistrat 9 de juliol de 2014[19] A proposta del Govern espanyol
Alfredo Montoya Melgar[20][21] Magistrat 14 de març de 2017[22] A proposta del Senat
Ricardo Enríquez Sancho[23][24] Magistrat 14 de març de 2017[22] A proposta del Senat
Cándido Conde-Pumpido Tourón[25][26] Magistrat 14 de març de 2017[22] A proposta del Senat
María Luisa Balaguer Callejón[27][28] Magistrada 14 de març de 2017[22] A proposta del Senat

El president[modifica | modifica el codi]

El president del Tribunal Constitucional exerceix la representació de l'organisme i té atribuïdes les següents funcions:[2]

  • Convocar i presidir el Tribunal en Ple i convocar les Sales.
  • Adopta les mesures precises pel funcionament del Tribunal, de les Sales i de les Seccions.
  • Comunicar a les cambres legislatives, al Govern d'Espanya o al Consell General del Poder Judicial, en cada cas, les vacants.
  • Nomenar els lletrats del Tribunal.
  • Convoca els concursos per cobrir les places de funcionaris i els llocs de personal laboral.
  • Exercir les potestats administratives sobre el personal del Tribunal.

El Tribunal en Ple s'encarrega d'escollir entre els seus membres el president i proposa el seu nomenament al rei d'Espanya. L'elecció es produeix per votació secreta i és necessària la majoria absoluta en primera votació. Si no s'aconsegueix, es procedeix a una segona votació on surt elegit el qui obté el major nombre de vots. En cas d'empat s'efectua una darrera votació. Si novament es produeix un empat, es proposa com a president el magistrat de major antiguitat en el càrrec i en cas d'igualtat el de més edat.

El mandat del president del Tribunal Constitucional és de tres anys i una vegada expira pot tornar a ser escollit un sol cop més.

En cas d'absència, vacant o un altre motiu establert legalment el president és substituït per un vicepresident escollit pel Tribunal en Ple seguint el mateix procediment que serveix per escollir el president. El vicepresident també s'encarrega de presidir la Sala Segona del Tribunal.

Si falten el president i el vicepresident s'encarrega de presidir el Ple del Tribunal el magistrat més antic en el càrrec i, en cas d'igual antiguitat, el de més edat.

Llistat de presidents del Tribunal Constitucional[modifica | modifica el codi]

Organització i funcionament[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Constitucional té la seva seu a la vila de Madrid i s'organitza en els següents òrgans:

  1. Ple: està integrat pels 12 membres i presidit pel president, que hi posseeix el dret del vot de qualitat. Les funcions del Ple són pràcticament totes les competències del Tribunal, exceptuant els recursos d'empara que són de les Sales.
  2. Sales: el Tribunal Constitucional consta de dues Sales. Cada Sala està composta per sis Magistrats, nomenats pel tribunal en Ple. La Sala 1a la presideix el President del Tribunal i la Sala 2a el Vicepresident.
  3. Seccions: ambdues Sales poden constituir Seccions, per al despatx ordinari i la decisió sobre l'admissibilitat dels recursos, compostes pel president i dos Magistrats.

Per a l'acompliment de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal Constitucional compta amb cinc Secretaries de Justícia que, sota la direcció dels respectius Secretaris Judicials, s'ocupen de la tramitació dels assumptes que corresponen al Ple i a cadascuna de les Sales. Les Secretaries de Justícia compten amb personal funcionari de carrera dels Cossos al servei de l'Administració de Justícia. Al servei de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal, com a òrgan constitucional, disposa d'una estructura organitzativa pròpia, amb òrgans de direcció i de suport en el pla administratiu. En garantia de la seva posició com òrgan constitucional, el Tribunal gaudeix d'autonomia pressupostària i administrativa (elaboració del seu propi projecte de pressupost i reglaments propis d'organització i personal).

Cal tenir en compte, que el Tribunal Constitucional en cap cas actua d'ofici.

Jurisprudència del Tribunal Constitucional[modifica | modifica el codi]

Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran al "Butlletí Oficial de l'Estat" amb els vots particulars, si n'hi hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l'endemà de la seva publicació i no cap recurs algun contra elles. Les quals declarin la inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma amb força de llei i totes les quals no es limitin a l'estimació subjectiva d'un dret tenen plens efectes enfront de tots. Tret que en la sentència es disposi una altra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat (art. 164 de la Constitució).[1]

En l'actualitat, a Espanya, es troba oberta una intensa polèmica entre civilistes i constitucionalistes referent a la inclusió de la jurisprudència del Tribunal Constitucional en la categoria de les Fonts del dret. A favor d'aquesta inclusió s'addueix que les seves resolucions creen veritables normes, encara en defecte de regulació estatal (p. ex. el succeït amb el Servei Militar Obligatori i l'objecció de consciència), o fins i tot arriba a constituir-se com una font del Dret negativa, excloent lleis i reglaments de l'ordenament jurídic després d'un judici sobre la seva constitucionalitat. En contra d'aquests arguments, es planteja el fet que les seves resolucions són, a pesar de no tenir caràcter jurisdiccional (al no pertànyer el Tribunal Constitucional com a tal al Poder Judicial ordinari), sentències, això és, actes de coneixement del Dret, sent per tant inviable que el Tribunal Constitucional innovi normativament, doncs de les seves sentències no emanen lleis ni reglaments de cap tipus, sinó que tan sols són un tipus especial de sentències que vinculen a tots quant a la seva condició de suprem intèrpret de la Constitució.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 La Constitución Española de 1978
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional
  3. NOTA INFORMATIVA Nº 43/2013, Tribunal Constitucional.
  4. 4,0 4,1 Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.
  5. «Real Decreto 1117/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrada del Tribunal Constitucional a doña Encarnación Roca Trías» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20-07-2012. [Consulta: 10 juny 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Jura o promesa de los nuevos magistrados del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 23-07-2012. [Consulta: 20 març 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/29/espana/1340984667.html
  8. «Real Decreto 1118/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Fernando Valdés Dal-Ré» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20-07-2012. [Consulta: 10 juny 2013].
  9. «Real Decreto 1116/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Andrés Ollero Tassara» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20-07-2012. [Consulta: 10 juny 2013].
  10. «Real Decreto 1115/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Juan José González Rivas» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20-07-2012. [Consulta: 10 juny 2013].
  11. http://www.324.cat/noticia/2132839/politica/Gonzalez-Trevijano-salta-del-rectorat-de-la-Universitat-Rei-Joan-Carles-al-TC
  12. «Real Decreto 421/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Pedro José González-Trevijano Sánchez» (pdf) (en castellà). BOE.es, 13-06-2013. [Consulta: 19 juny 2013].
  13. 13,0 13,1 13,2 «Jura o promesa de los nuevos magistrados del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 13-06-2016. [Consulta: 22 març 2017].
  14. http://www.324.cat/noticia/2132662/politica/Juan-Antonio-Xiol-un-jurista-reconegut-per-la-seva-defensa-de-la-llibertat-dexpressio
  15. «Real Decreto 423/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Juan Antonio Xiol Ríos» (pdf) (en castellà). BOE.es, 13-06-2013. [Consulta: 19 juny 2013].
  16. http://www.324.cat/noticia/2132667/politica/Santiago-Martinez-Vares-un-jutge-defensor-del-castella-a-les-escoles-catalanes
  17. «Real Decreto 424/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Santiago Martínez-Vares García» (pdf) (en castellà). BOE.es, 13-06-2013. [Consulta: 19 juny 2013].
  18. «Real Decreto 589/2014, de 8 de julio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Antonio Narváez Rodríguez» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 166, 09-07-2014, pàg. 53.684.
  19. «Juramento o promesa ante Su Majestad el Rey del nuevo magistrado del Tribunal Constitucional, D. Antonio Narváez Rodríguez» (en castellà). Casa Real, 09-07-2014. [Consulta: 24 març 2017].
  20. «Alfredo Montoya Melgar» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 22 març 2017].
  21. «Real Decreto 261/2017, de 10 de marzo, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Alfredo Montoya Melgar.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 60, 11-03-2014, pàg. 18.130.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 «Jurament o promesa davant de Sa Majestat el Rei des nous magistrats del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 14-03-2017. [Consulta: 22 març 2017].
  23. «Ricardo Enríquez Sancho» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 22 març 2017].
  24. «Real Decreto 260/2017, de 10 de marzo, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Ricardo Enríquez Sancho.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 60, 11-03-2017, pàg. 18.129.
  25. «Cándido Conde-Pumpido Tourón» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 22 març 2017].
  26. «Real Decreto 262/2017, de 10 de marzo, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Cándido Conde-Pumpido Tourón.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 60, 11-03-2017, pàg. 18.131.
  27. «María Luisa Balaguer Callejón» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 22 març 2017].
  28. «Real Decreto 263/2017, de 10 de marzo, por el que se nombra Magistrada del Tribunal Constitucional a doña María Luisa Balaguer Castejón.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 60, 11-03-2017, pàg. 18.132.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tribunal Constitucional d'Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata