Tuixent

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tuixén)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tuixent
Tuixent, des del riu de Mola
Tuixent, des del riu de Mola
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Municipi
Regne d'Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Urgell
Josa i Tuixén
Gentilici tuixentí, tuixentina
Altitud 1.225 msnm
Població   hab.
Coordenades 42° 13′ 58″ N, 1° 34′ 6″ E / 42.23278°N,1.56833°E / 42.23278; 1.56833
Codi postal 25717
Festa Major 2n cap de setmana de Setembre
Altres festes Aplec de Sant Jaume (Juliol)
Segona Festa Major (octubre)
Fires tradicionals Festa de les trementinaires (maig)
Fira d'artesania de la vall (desembre)

Tuixent[1] és una població situada al vessant meridional de la Serra del Cadí, al municipi de Josa i Tuixén, a la comarca de l'Alt Urgell.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Emplaçament[modifica | modifica el codi]

El poble de Tuixent se situa a la confluència dels rius de la Mola i Josa, s'ajunten per formar el riu la Vansa, que dóna nom a tota la vall que comença aquí.

Està limitat, al nord, per la Serralada del Cadí i al sud per la Serra del Verd. A l'oest hi ha la muntanya de l'Arp, on es situen les pistes d'esquí nòrdic de Tuixent - la Vansa

Accés[modifica | modifica el codi]

Es pot accedir a Tuixent de diverses maneres, segons d'on es ve:

Una altra manera d'accedir al poble és a través de la pista que passa per Montan de Tost. Aquest camí, però, és poc recomanable a causa del mal estat de la pista, ja que no està asfaltada.

Història[modifica | modifica el codi]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen del nom Tuixent és incert, potser antroponímic. En documentació antiga del segle IX apareix com Tuxén.[2] El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Generalitat escrivia el nom sense la lletra t i amb accent agut a la e: Tuixén[3] fins a l'actualització al maig del 2008 on es recupera el nom tradicional i que seguia sent popular: Tuixent.[1]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Apareix esmentat l'any 839 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

El segle XIX va ser una època convulsa, marcada per nombrosos fets d’armes i Tuixent no en va ser una excepció. Així, el 3 de gener de 1823, a les acaballes del Trienni Liberal, uns 400 homes sota el comandament del capitost absolutista Jep dels Estanys van saquejar el poble, causant sis morts i una quarantena de ferits. Seguidament es van endur tots els homes al poble de Sant Llorenç de Morunys. Com a represàlia, el capità general Espoz y Mina va ordenar incendiar Sant Llorenç, permetent la fugida d’aquests homes. El març del mateix any, el capitost absolutista Pau Miralles va incendiar el poble de Tuixent. Les hostilitats van seguir fins al juny del mateix any, amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

A la mort de Ferran VII i amb l’esclat de la Primera Guerra Carlina van tornar els aixecaments armats. El 19 d’agost de 1835, uns sis mil carlins comandats per Climent Sobrevies “Muchacho”, Jeroni Galceran “Galceran de Prats” i Manuel Caunas es van presentar a Tuixent per rendir-la en favor de la causa carlina. Després de 5 dies de setge i davant la resistència dels tuixentins, el 24 d’agost iniciaren l’atac, incendiant algunes cases extramurs. L’arribada d’uns 600 homes dels pobles veïns (Gósol, Puigcerdà, Bellver, Prullans Montellà i la Seu) i després de dues setmanes de lluites, els assetjadors es van retirar a Sant Llorenç.[4]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

L'any 1973 es va unir amb el municipi de Josa de Cadí.

Economia[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una població tradicionalment dedicada al sector primari, amb explotació de boscos i bestiar, i actualment basada en el sector terciari, sobretot el turisme, restauració, cases de pagès i l'estació d'esquí nòrdic.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Festes tradicionals[modifica | modifica el codi]

El 25 de Juliol, per Sant Jaume, se celebra un aplec a l'ermita de Sant Jaume, situada a 3 km del poble.

La Festa Major se celebra el segon cap de setmana de setembre.

Antigament la Festa Major se celebrava el 12 d'octubre i, per tradició, encara ara se celebra la festa petita o segona Festa Major.

Activitats[modifica | modifica el codi]

El darrer cap de setmana de maig es celebra la Festa i Fira de les Trementinaires, en la qual hi tenen lloc diversos actes de divulgació en els diferents pobles de la vall i una fira de productes artesans a Tuixent.

A principis de desembre, generalment pel pont de la Puríssima, se celebra la Fira d'artesania de la Vall, on artesans locals i també d'arreu de la comarca i del país venen els seus productes.

Ball de Llancers[modifica | modifica el codi]

El ball de Llancers és una dansa de quadrilla que tradicionalment es ballava per la Festa Major. Consta de cinc passos o figures: els braços, la cadena, la balança, l'adéu i el xotis, cadascuna de les quals amb una coreografia i música pròpia.

Tot i que als anys 50 es va deixar de ballar, en els últims anys s'han fet intents per tal de recuperar-la i actualment es balla durant la Festa de les Trementinaires i, més recentment, per la Festa Major.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Jardí Botànic de les Trementinaires

El Museu de les Trementinaires, inaugurat l'any 1998, explica l'ofici de trementinaire, practicat antigament per una part important de les dones d'aquesta població i d'altres poblacions veïnes.[5]

El Jardí Botànic de les Trementinaires, vinculat al museu, es troba situat a l'entrada del poble i recull una àmplia varietat de les espècies autòctones de la vall amb propietats aromàtiques i medicinals, utilitzades en aquest ofici per a elaborar els diferents ungüents i remeis. Algunes d'aquestes espècies són presents també al Jardí Botànic Urbà de les Trementinaires, que està format per un conjunt de mostres situades al llarg del poble.

A la part més elevada del poble s'hi troba l'església romànica de Sant Esteve de Tuixent, que data del segle XI. La capella de Sant Jaume, a la carretera que va a Gósol passant per Josa, a uns 3 quilòmetres del poble, és un altre exemple de l'art romànic del nostre país.

Serveis[modifica | modifica el codi]

El poble disposa d'escola pública de primària.

A 500 metres del poble hi ha situada la pista poliesportiva.

Galeria de fotografies[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nomenclàtor oficial de toponímia major de l'Alt Urgell, versió 4, actualitzacions fins al maig de 2008.
  2. Nomenclàtor oficial de toponímia major de l'Alt Urgell, pàgina 150, Josa i Tuixén (Alt Urgell).
  3. Nomenclàtor oficial de toponímia major de l'Alt Urgell, versió 3, actualitzacions fins al febrer de 2007.
  4. Obiols i Ríos, Joan. Tuixent, història, costums i gent. ABADIA Editors, 2004. ISBN 84-96292-20-7. 
  5. Torres, Núria. «El bressol dels oficis perduts». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.


Coord.: 42° 13′ 51.12″ N, 1° 34′ 0.77″ E / 42.2308667°N,1.5668806°E / 42.2308667; 1.5668806