Tuixent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTuixent
TuixentOest.JPG
Tuixent, des del riu de Mola

Localització

42° 13′ 58″ N, 1° 34′ 06″ E / 42.232778°N,1.568333°E / 42.232778; 1.568333
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Alt Urgell
Municipi Josa i Tuixén
Població
Gentilici tuixentí, tuixentina
Geografia
Altitud 1225 m
Història
Festa major
2n cap de setmana de Setembre
Aplec de Sant Jaume (juliol)
Segona Festa Major (octubre)
Festa de les trementinaires (maig)
Fira d'artesania de la Vall (desembre)
Indicatius
Codi postal 25717
Modifica dades a Wikidata

Tuixent[1] és una població situada al vessant meridional de la Serra del Cadí, a la comarca de l'Alt Urgell. Fou municipi independent fins a l'any 1973, quan es va unir amb el terme de Josa de Cadí. Actualment és el cap municipal de Josa i Tuixén.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Emplaçament[modifica | modifica el codi]

Vista de la vall de Tuixent des de la roca de Santaló, a la serra del Cadí.

El poble de Tuixent se situa a la confluència dels rius de Mola i de Josa, on s'uneixen formant el riu la Vansa que dóna nom a tota la vall que comença aquí.

Està limitat, al nord, per la serralada del Cadí i al sud per la serra del Verd i el serrat de la Sella. A l'oest hi ha la muntanya de l'Arp, on es troben les pistes d'esquí nòrdic de Tuixent - la Vansa.

Accés[modifica | modifica el codi]

Existeixen tres vies principals d'accés al poble:

Una altra manera d'accedir al poble és a través de la pista que passa per Montan de Tost. Aquest camí, però, és poc recomanable a causa del mal estat de la pista, ja que no està asfaltada.

Història[modifica | modifica el codi]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen del nom Tuixent és incert, potser antroponímic. En documentació antiga del segle IX apareix com Tuxén.[2] El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Generalitat escrivia el nom sense la lletra t i amb accent agut a la e: Tuixén[3] fins a l'actualització al maig del 2008 on es recupera el nom tradicional i que seguia sent popular: Tuixent.[1]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Apareix esmentat l'any 839 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Hi ha documentada l'existència d'un castell, del qual no en queda cap vestigi.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

El segle XIX va ser una època convulsa, marcada per nombrosos fets d’armes i Tuixent no en va ser una excepció. Així, el 3 de gener de 1823, en el marc de la guerra de la Regència d'Urgell, a les acaballes del Trienni Liberal, uns 400 homes sota el comandament del capitost absolutista Jep dels Estanys van saquejar el poble, causant sis morts i una quarantena de ferits. Seguidament es van endur tots els homes al poble de Sant Llorenç de Morunys. Com a represàlia, el capità general Espoz y Mina va ordenar incendiar Sant Llorenç, permetent la fugida d’aquests homes. El març del mateix any, el capitost absolutista Pau Miralles va incendiar el poble de Tuixent. Les hostilitats van seguir fins al juny del mateix any, amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

A la mort de Ferran VII i amb l’esclat de la Primera Guerra Carlina van tornar els aixecaments armats. El 19 d’agost de 1835, uns sis mil carlins comandats per Climent Sobrevies “Muchacho”, Jeroni Galceran “Galceran de Prats” i Manuel Caunas es van presentar a Tuixent per rendir-la en favor de la causa carlina. Després de 5 dies de setge i davant la resistència dels tuixentins, el 24 d’agost iniciaren l’atac, incendiant algunes cases extramurs. Amb l’arribada d’uns 600 homes dels pobles veïns (Gósol, Puigcerdà, Bellver, Prullans, Montellà i la Seu) i després de dues setmanes de lluites, els assetjadors es van retirar a Sant Llorenç.[4]

El segle XIX també va estar marcat per canvis demogràfics notables. Si a principis de segle la població era de prop de 200 habitants, l'any 1857 s'assoleix el màxim històric de 847 habitants.[5] A partir d'aquesta data es produeix el fenomen contrari i la població decreix, causada per la migració de molts cap a zones industrialitzades o cap a Amèrica.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

L'any 1973 es va unir amb el municipi de Josa de Cadí.

Economia[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una població tradicionalment dedicada al sector primari, amb explotació de boscos i bestiar. Actualment, si bé encara hi ha activitat ramadera, està molt enfocada en el sector terciari, sobretot el turisme, restauració, cases de pagès i l'estació d'esquí nòrdic.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Patrimoni arquitectònic i artístic[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Sant Esteve de Tuixent es troba situada a la part més elevada del poble. Es tracta d'un edifici d'estil romànic del segle XI. A l'interior de l'església es conserva una talla romànica policromada d'una mare de Déu que data de finals del segle XII i un retaule dedicat a sant Sebastià, de finals del segle XVI.

A uns 3 quilòmetres del poble, seguint la carretera C-563 en direcció Josa i Gósol, es troba l'ermita romànica de Sant Jaume, del segle XI o XII.

Festes i esdeveniments[modifica | modifica el codi]

El darrer cap de setmana de maig es celebra la Festa i Fira de les Trementinaires, en la qual hi tenen lloc diversos actes de divulgació en els diferents pobles de la vall i una fira de productes artesans a Tuixent.

El 25 de Juliol, per Sant Jaume, se celebra un aplec a l'ermita de Sant Jaume, situada a 3 km del poble.

La Festa Major se celebra el segon cap de setmana de setembre. Antigament la Festa Major se celebrava per la mare de Déu del Roser (7 d'octubre) i, per tradició, encara ara se celebra la festa petita o segona Festa Major.

A principis de desembre, generalment pel pont de la Puríssima (8 de desembre), se celebra la Fira d'artesania de la Vall, en la qual artesans locals i també d'arreu de la comarca i d'altres llocs del país venen els seus productes.

Museu de les Trementinaires[modifica | modifica el codi]

Article principal: Museu de les Trementinaires
Jardí Botànic de les Trementinaires

El museu de les Trementinaires, inaugurat l'any 1998 i situat a la planta baixa de l'ajuntament, explica l'ofici de les trementinaires. Aquesta activitat, practicada durant el segle XIX i principis del XX per un nombre important de les dones del poble i d'altres poblacions veïnes, consistia en la recol·lecció de plantes, l'elaboració de remeis i la seva comercialització a gran part del territori català.[6]

El Jardí Botànic de les Trementinaires, vinculat al museu, està situat a l'entrada del poble i recull una àmplia varietat de les espècies autòctones de la vall amb propietats aromàtiques i medicinals, utilitzades en aquest ofici per a elaborar els diferents ungüents i remeis. Algunes d'aquestes espècies són presents també al Jardí Botànic Urbà de les Trementinaires, que està format per un conjunt de mostres situades al llarg del poble.

Ball de Llancers[modifica | modifica el codi]

El ball de Llancers és una dansa de quadrilla que tradicionalment es ballava per la Festa Major. Consta de cinc passos o figures: els braços, la cadena, la balança, l'adéu i el xotis, cadascuna de les quals amb una coreografia i música pròpia.

Tot i que als anys 50 es va deixar de ballar, en els últims anys s'han fet intents per tal de recuperar-la i actualment es balla durant la Festa de les Trementinaires i, més recentment, per la Festa Major.

Serveis[modifica | modifica el codi]

CEIP de Tuixent

L'escola pública de primària, antigament situada a l'antic edifici de l'Ajuntament (a la plaça Major), es va traslladar al seu emplaçament actual l'any 1960[7] i dóna servei als municipis de Josa i Tuixén i de La Vansa i Fórnols.

A 500 metres del poble hi ha situada una pista poliesportiva.

Galeria de fotografies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nomenclàtor oficial de toponímia major de l'Alt Urgell, versió 4, actualitzacions fins al maig de 2008.
  2. Nomenclàtor oficial de toponímia major de l'Alt Urgell, pàgina 150, Josa i Tuixén (Alt Urgell).
  3. Nomenclàtor oficial de toponímia major de l'Alt Urgell, versió 3, actualitzacions fins al febrer de 2007.
  4. Obiols i Ríos, 2004, p. 60-63.
  5. Obiols i Ríos, 2004, p. 65.
  6. Torres, Núria «El bressol dels oficis perduts». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  7. Obiols i Ríos, 2004, p. 74.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Obiols i Ríos, Joan. Tuixent, història, costums i gent. ABADIA Editors, 2004. ISBN 84-96292-20-7. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuixent