Una llum tímida
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Compositor | Andrea Puig Doria Àfrica Alonso |
|---|---|
| Creació | 2020 |
| Lloc de la narració | Barcelona |
| Premis | Millor espectacle musical |
| Intèrpret | Andrea Puig Doria
Marta Pons Àfrica Alonso Júlia Jové |
| Escenògraf | La cicatriz |
| Dissenyador de la il·luminació | Esther Pòrcel Víctor Cárdenas |
| Director de fotografia | Nora Baylach |
| Productor | Jordi Torras Daria Nicolau |
| Estrena | |
| Teatre | Teatre Condal |
| Músic | Andrea Puig Doria Marta Pons |
Una llum tímida és una obra de teatre bilingüe creada per l'Àfrica Alonso i dirigida per la Marilia Samper. La història transcorre a l'Espanya franquista, a Barcelona, i té una durada de 100 minuts. Tracta sobre l'enamorament de dues professores durant aquesta època, els problemes que això els comporta i la memòria històrica de les lesbianes a Espanya.
Sinopsi[modifica]
L'Isabel és una jove professora d'història que treballa en una escola a la Barcelona franquista. La història comença quan ella s'enamora de la professora de literatura de l'escola, la Carmen. Malgrat la Carmen no vol acceptar-ho al principi, entre les dues neix una bonica història d'amor.[1]
El primer problema arriba quan la família de la Carmen, de caràcter molt conservador, no accepta la seva relació amb una dona i, després d'intentar separar-les i no poder aconseguir-ho, internen la Carmen a un hospital de malalts psiquiàtrics per a curar-se de la seva "malaltia" (l'homosexualitat). Allà, la Carmen és sotmesa a teràpia electroconvulsiva per tal de ser guarida.[1]
Un temps després, Carmen decideix marxar de l'hospital i tornar a casa amb l'Isabel, deixant enrere la seva família i la seva feina. En tornar, ha de lluitar contra els efectes secundàris de la teràpia, però l'Isabel no la deixa de banda i la cuida tant com pot fins les últimes conseqüències.[1]
Història real[modifica]
Aquest musical està inspirat en una història real, que va transcórrer en l’Espanya franquista. L’Isabel i la Carmen van creuar els seus camins en una escola situada a Castella-la Manxa, on hi treballaven com a mestres. Totes dues havien tingut una infantesa difícil, l’Isabel havia patit abusos sexuals per part d’algun membre de la seva família, la Carmen havia quedat reduïda dins una forta pressió familiar degut a la seva condició sexual.
La relació que van establir entre elles va ser el principi del seu final, quan la família de la Carmen va decidir posar fi al seu pecat, va decidir també encetar el seu camí cap a la bogeria. Ingressada en el psiquiàtric de San Onofre i tractada amb enrampades elèctriques, la Carmen va desenvolupar una dependència a l’ajuda psiquiàtrica i a la figura de la seva parella, l’Isabel, fins als darrers dies de la seva vida.
La parella es va traslladar al poble de Catarroja, prop de València, on Carmen va continuar engrandint la seva malaltia psicològica, que la feia repetir-se que no era bonica, que no era prima, que sentia veus…
Finalment, després de passar nombrosos anys en aquestes condicions, la Carmen va suplicar a l’Isabel que la matés, i amb la immensitat del dolor, ella ho va fer. El 29 de maig del 1998, l’Isabel va acabar amb la vida de la seva parella de 53 anys, fent servir un ganivet i una destral, provocant-li 19 ferides. Just després va intentar acabar amb la seva pròpia vida amb cinc punyalades en la zona del tórax, una ferida de 28 centímetres situada al coll i talls a les venes d’uns cinc centímetres. Després de deu hores va sortir de l’estat inconscient en el que havia quedat i va demanar ajuda, tot destapant un crim. L’Audiència Provincial de València va condemnar a l’Isabel a tres anys i sis mesos de presó en motiu d'assistència al suïcidi.[2]
Repartiment[modifica]
El repartiment de l'obra, que compta amb només dos personatges, és el següent:[1]
- Àfrica Alonso com a Isabel.
- Júlia Jové com a Carmen.
Premis[modifica]
- IV Premi Teatre Barcelona a Millor espectacle musical (temporada 2020 i 2021).[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Una llum tímida». [Consulta: 20 novembre 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ Garrido, Lydia «Juntas hasta la muerte» (en castellà). El País [Madrid], 03-12-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La Calòrica i Clàudia Cedó triomfen a la IV edició dels Premis Teatre Barcelona». [Consulta: 20 novembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Una llum tímida al teatre Condal.
- L'amor valent no mor mai per Ana Huertas Grifell.
- Isabel & Carmen per Oriol Osan.