Uranosferita
 Uranosferita | |
|---|---|
| Fórmula química | Bi(UO₂)O₂(OH) |
| Epònim | urani i esfera  |
| Localitat tipus | mina Walpurgis Flacher, Weißer Hirsch (Shaft 3), Neustädtel, Districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | hidròxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.65 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/H.08 |
| Dana | 5.9.1.1 |
| Heys | 7.16.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,559Å; b = 7,811Å; c = 7,693Å; β = 92,88° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | groc-taronja, taronja vermellós, vermell maó |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | taronja clar |
| Densitat | 6,36 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,959 nβ = 1,981 nγ = 2,060 |
| Birefringència | δ = 0,101 |
| Angle 2V | mesurat: 56°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | forta |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1873 |
| Símbol | Us |
| Referències | [1] |
La uranosferita és un mineral de la classe dels hidròxids. Rep el seu nom de l'urani i del grec "sphaira", esfera, en al·lusió a la seva composició i l'aparició de masses similars a esferes.
Característiques[modifica]
La uranosferita és un hidròxids de fórmula química Bi(UO₂)O₂(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma d'agregats semiesfèrics, compostos per petits cristalls allargats en [001], acabats de forma aguda. Normalment en estructures concèntriques i radiades. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranosferita pertany a «04.GB - Uranil hidròxids amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauïta, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita i holfertita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1873 a la mina Walpurgis Flacher, a Neustädtel (Erzgebirge, Saxònia, Alemanya), com a producte d'oxidació de la uraninita en filons hidrotermals que contenen cobalt-níquel-bismut, on sol trobar-se associada a altres minerals com: walpurgita, uranospinita, uranospatita, asselbornita, trögerita, zeunerita, eritrita i wad.[2] També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, França, República Txeca, Bèlgica i Austràlia.
Referències[modifica]
- ↑ «Uranosphaerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Uranosphaerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 agost 2016].