Usuària:BernatBoïl/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de BernatBoïl. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La impremta incunable i postincunable de Montserrat (1499-1524)[1][2][modifica]
Introducció[modifica]
Com va arribar la impremta a Montserrat i quins foren els principals llibres que varen sortir del seu taller a la primera etapa de la impremta incunable, o sigui fins a l’any 1500?
Com és que els impresos del segle XVI ja no reben el nom d’incunables? Els impresos del segle XVI són molt diferents dels impresos del segle XV?
Els documents impresos des dels inicis de la impremta fins a l’any 1500 reben el nom d’incunables. La paraula incunable ve de la paraula llatina incunabula que fa referència al bressol de la impremta, o sigui els primers llibres elaborats de forma mecànica. Tècnicament però els llibres impresos abans del 1500 i els fets fins a mitjans del segle XVI no presenten grans diferències.
El fet d’anomenar incunables els documents elaborats anteriorment a l’any 1500 és una convenció que ha fet fortuna i ha esdevingut una terminologia acceptada pels professionals del món del llibre. Actualment s’anomenen postincunables els documents impresos entre 1501 i 1520 a causa de les similituds evidents entre la producció de finals del segle XV i la de principis del segle XVI.
Un taller d'impremta al Monestir de Montserrat[modifica]
Una part important dels continguts impresos durant l’etapa de la impremta incunable van ser documents de caràcter religiós, que abastien un mercat format bàsicament per eclesiàstics.
És per aquesta necessitat de proveir-se de materials litúrgics, devots o didàctics que l’Església catòlica va instal·lar, en nombroses poblacions, petites impremtes al llarg dels segles XV i XVI i va afavorir la presència de tipògrafs, bàsicament alemanys. Aquest fou el cas de la impremta que es va instal·lar al monestir de Montserrat a finals de l’any 1499.
El monestir de Montserrat fou subordinat a la Congregación de San Benito de Valladoli[3]d l’any 1493 per intervenció dels Reis Catòlics. Va ser així que arribà al monestir el P. Garsias de Cisneros, que com diu el P. Albareda a la seva Història de Montserrat,[4] era “un home providencial que salvà Montserrat en els moments més crítics de la seva història.” El P. Garsias de Cisneros va ser prior des de l'any 1493 fins a 1499, moment en què va ser nomenat abat i reelegit set vegades fins a la seva mort l’any 1510. El P. Garsias de Cisneros havia fet imprimir butlles per a la Confraria de Montserrat abans de l’any 1498 a Barcelona. Les va fer imprimir per Johannes Rosenbach, que va treballar per Montserrat abans d’establir-se pròpiament la impremta al monestir l’any 1499. Montserrat ja exercia doncs com a “entitat editora”, fent imprimir a Barcelona les butlles que necessitava per difondre i finançar la confraria de Montserrat arreu d’Europa. Ja des de Montserrat s’imprimirien prop de 190.000 butlles, entre les de la congregació i les de difunts, els llibres litúrgics adreçats a tots els monestirs de la Congregación de San Benito de Valladolid per tal d’unificar la litúrgia, els textos que donaven a conèixer el moviment de la devotio moderna i les pròpies obres d’espiritualitat de Cisneros. Per aquest projecte l’abat va comptar amb els serveis de l’impressor Johannes Luschner.
Per tant a Montserrat es van imprimir llibres incunables, -aquells llibres impresos fins al 31 de desembre de l’any 1500, per una convenció establerta entre especialistes-, i es van seguir imprimint llibres, estampes i altres tipus de documents fins a l’any 1524, de la mà d’un altre gran impressor alemany, Johannes Rosenbach.
Els impresos incunables de la impremta de Montserrat[modifica]
Entre els anys 1499 i 1500 sabem que a Montserrat es van imprimir documents de les següents tipologies: butlles, llibres litúrgics, llibres d’espiritualitat i les obres del P. Garsias de Cisneros. D’algunes d’aquestes obres no en queden exemplars però si que sabem de la seva existència per referències indirectes. De la majoria, però, n’han quedat exemplars que es troben dispersos en biblioteques d’Europa i Amèrica o en mans privades.
La Biblioteca de Montserrat custodia fins a 21 exemplars de les obres impreses a Montserrat entre 1499 i 1524. d'incunables se'n conserven 15 exemplars, entre els quals comptem un fragment del Missale de 1499. Alguns són exemplars únics mentre no se’n localitzin més.
Butlles[modifica]
Els primers impresos van ser les butlles. Les butlles per a la congregació eren fulls volants, en format horitzontal, amb el text en llatí o català, segellades a la part inferior amb un medalló xilogràfic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Van contribuir enormement, juntament amb les estampes i altres impresos religiosos, a estendre la devoció a la Mare de Déu de Montserrat arreu de la Península Ibèrica. Mitjançant la compra d’una butlla s’oferien concessions espirituals, privilegis i exempcions a canvi d’un import que es destinava al sosteniment del santuari. De les butlles impreses a Montserrat per Johannes Luschner se’n coneixen cinc exemplars, algun d'ells fragmentari i es troben a la Biblioteca de Catalunya.
A Montserrat es conserva una butlla impresa, però a Barcelona, per l’impressor Johannes Rosenbach. Es tracta d’una butlla de privilegis per als confrares de Montserrat, en llatí i impresa l’any 1498. [Fotografia 1]
Llibres litúrgics[modifica]
Pel que fa als llibres litúrgics, la necessitat de la unificació de la litúrgia a tota la Congregación de San Benito de Valladolid,[3] va propiciar que el missal esdevingués el primer llibre estampat a Montserrat l’any 1499. El Missale secundum consuetudinem monachorum congregationis Sancti Benedicti de Valladolid va ser fet per l’impressor Johannes Luschner, com tots els llibres del període incunable montserratí. A la biblioteca només es conserva un fragment d’aquest missal. Com que l’any 1521 fou substituït per l’edició d’un altre missal, aquest va esdevenir obsolet i, essent com era de pergamí de qualitat, fou utilitzat com a material de reciclatge i va servir de carpeta de protecció a unes partitures musicals del Pare Anselm Viola.
[Fotografia 02] També es conserven a la Biblioteca de Montserrat altres llibres litúrgics incunalbes, com el Processionarium secundum consuetudinem. A la portada encara s’hi pot llegir escrit a mà “Es del archivo de Montserrat”, testimoni inequívoc de la supervivència d’algunes obres de l’antiga biblioteca i arxiu de Montserrat, després de l’incendi de la Guerra del Francès, l’any 1811. A part es conserva un llibre d’himnes, l’Intonationes hymnorum, i un ofici de difunts, l’Officium defunctorum, tots impresos l’any 1500. Són llibres que es caracteritzen pel seu format petit, per tenir caplletres ornamentades, per estar estampats a dues tintes, negra i vermella, per l’ús d’una lletra de tipus gòtic i per incorporar notació musical amb tetragrames.
Llibres d'espiritualitat[modifica]
[Fotografies 03 i 04] Pel que fa als llibres d’espiritualitat comptem amb el Liber meditationum vite domini nostri Iesu Christi i el Liber sancti Bonaventure qui incendium amoris dicitur , i De instructione novitiorum, atribuïts a l’anomenat Pseudo Bonaventura, i el Tractatus de spiritualibus ascensionibus de Gerardus de Zutphaina, tots de l’any 1499. També de Jean Gerson la Epístola de Gerson exercitativa para el spiritual aprovechamiento, de l’any 1500. Són obres que intentaven aproximar als monjos benedictins el mètode d’oració anomenat devotio moderna, on s’explicaven les tres tradicionals vies de l’oració metòdica: la via purgativa, la via il·luminativa i la via unitiva. A l’obra De instructione novitiorum, com en d’altres obres impreses l’any 1499, hi ha present la figura de la Mare de Déu i el nen enmig de les muntanyes de Montserrat. És una imatge que esdevingué una veritable marca tipogràfica de la impremta de Montserrat. La trobem estampada en portades i colofons, mostrant de forma evident el paper d’impressor desenvolupat des de l’abadia, com a mostra d’una incipient editorial que perdura fins a l’actualitat.
[Fotografia 05] A l’obra Liber sancti Bonaventure qui incendium amoris dicitur podem observar un colofó on apareixia no només el títol sinó també l’impressor, el lloc i la data de publicació. Hi queda perfectament reflectit que l’obra s’ha imprès “Sub impensis eiusdem monasterii”, o sigui a expenses del mateix monestir de Montserrat. Els colofons en els llibres del segle XV i part del segle XVI són una font molt important d’informació a falta de portades més explícites tal com les entenem avui dia.
[Fotografia 06] Com és evident, tractant-se d’un monestir benedictí ben aviat es comptà també amb la impressió de la Regula eximii patris nostri beatissimi Benedicti, la Regla de Sant Benet, l’any 1499. Destaca per l’ús de tipus gòtics de mides diferents i de les caplletres i per la presència de petites lletres, anomenades lletres d’espera, perquè els impressors hi poguessin estampar la caplletra sense possibilitat d’error, un cop estampat el text principal.
Les obres espirituals del P Garsias de Cisneros[modifica]
[Fotografia 07] Les obres del P. Garsias de Cisneros impreses al taller de Montserrat són l’Exercitatorio de la vida espiritual i el Directorio de las horas canónicas, ambdues en versions llatina i castellana, totes de l’any 1500. L’Exercitatorio de la vida espiritual va ser una obra cabdal per a la formació dels monjos benedictins d’arreu d’Europa durant més de tres segles i va tenir nombroses edicions i moltes traduccions. Sembla que sant Ignasi de Loiola es va inspirar en aquesta obra en la redacció dels seus famosos Exercicis espirituals. De l’Exercitatorio, en podem destacar la presència d’alguns gravadets, com el que representa Crist amb els instruments de la Passió, i la presència, a la part inferior dreta, d’una petita lletra, que servia per ordenar els plecs impresos un cop s’havien plegat durant el procés de confecció del llibre. Sovint aquestes lletres, anomenades “signatures”, desapareixien en guillotinar el document, però d’altres vegades han perviscut i ajuden a entendre el procés de composició dels llibres.
[Fotografia 08] El Directorio de las horas canónicas es caracteritza per incloure claus mnemotècniques i esquemes per facilitar l’estudi dels textos. Al Directorio es pot apreciar la presència de la signatura a la part inferior, l’ús de dues tintes per destacar els títols dels capítols, la presència de caplletres i la paginació amb números romans a la part superior dreta.
[Fotografia 09] Garsias de Cisneros va aprofitar el fet de tenir la impremta al mateix monestir per poder editar les seves obres i controlar el procés d’impressió i també de difusió. A partir del 1501 a Montserrat va continuar la tasca d’impressió de llibres litúrgics, de grans estampes, de butlles, de llibres d’espiritualitat i d’altres documents de caràcter legislatiu de la mà d’un altre gran impressor també alemany, Johannes Rosenbach.
Els impresos postincunables de la impremta de Montserrat[modifica]
Si els impresos incunables de Montserrat provenien del taller de Johannes Luschner, durant el segle XVI el gran protagonista és un altre impressor, també d’origen alemany, anomenat Johannes Rosenbach, un dels més importants dels que es van establir a Catalunya.
Des de Montserrat es va continuar imprimint els llibres litúrgics per la Congregació de San Benito de Valladolid[3] de la qual l’Abadia de Montserrat en formava part des de l’any 1493, per la intervenció dels Reis Catòlics. També s’imprimiren butlles i estampes i altres menudalles tipogràfiques.
En un primer moment, entre 1518 i 1521, Rosenbach treballà simultàniament a Barcelona i a Montserrat. Abans havia treballat a València, Tarragona i Perpinyà. Estava especialitzat en fer llibres litúrgics de gran complexitat on s’havia d’imprimir amb destresa i simultàniament, text, música, gravats i caplletres.
Butlles[modifica]
Sabem que durant aquest segon període de la impremta montserratina es van continuar imprimint butlles per a la congregació. L’any 2009, durant el procés de restauració de les tombes de San Esteban de Cuéllar[5] dedicades a Isabel de Zuazo i al seu marit Martín López de Córdoba Hinestrosa, es trobaren unes butlles impreses a Montserrat. Formaven part de l’aixovar dipositat dins la tomba de la difunta. Es tracta de tres plecs amb dues butlles cada un amb gravats de la Mare de Déu de Montserrat que evidencien l’expansió del culte montserratí més enllà de les nostres terres. [Fotografia número 02]
Amb l’adquisició de les butlles els prenedors aconseguien indulgències, per a la vida o per a la mort, de la mà de les autoritats eclesiàstiques. Els beneficis obtinguts amb les butlles servien per finançar la guerra contra els turcs, la construcció de catedrals, esglésies i hospitals o bé per finançar les confraries, com és el cas de les butlles de Cuéllar d’origen montserratí.
Llibres litúrgics[modifica]
D’alguns dels llibres en tenim notícies documentals però no en queda cap exemplar, d’altres en canvi encara els podem admirar. És el cas del Diurnale secundum consuetudinem observantiae monachorum congregationis sancti Benedicti de Valleoleti, del qual només se’n coneix l’exemplar de la Biblioteca de Montserrat. Té un format petit, i el podem situar al voltant de l’any 1519. Inclou moltes lletres historiades, amb representacions de personatges, també de la Mare de Déu i imprès a dues tintes. [Fotografia número 01]
Coneixem també una de les altres obres litúrgiques, un breviari titulat Breviarium monasticum secundum consuetudinem ordinis nigrorum Monachorum ordinis almi patris Benedicti congregationis de Observantia sancti Benedicti Vallisoletanae. El podem datar també pels voltants de 1519. N’hi ha un exemplar fragmentari a la biblioteca de la Universitat de Barcelona.
En una etapa posterior, entre 1523 i 1524, i de la mà del mateix impressor trobem dos grans leccionaris per a l’ofici diví: Lectionarium Dominicale secundum consuetudinem monachorum nigrorum de observantia ordinis almi patris Benedicti Congregationis eiusdem sancti Benedicti Vallisoletani (1523) i Lectionarium Sanctorale secundum Consuetudinem monachorum nigrorum de observantia ordinis almi patris Benedicti Congregationis eiusdem sancti Benedicti Vallisoletani (1524). [Fotografia número 08]
Es tracta de dues obres de gran qualitat artística, també plenes de gravats, vinyetes i inicials decorades de gran elegància tipogràfica. Juntament amb el Missal són les obres més belles i ambicioses tipogràficament de tota la producció de la impremta montserratina dels segles XV i XVI.
La temàtica dels gravats que podem admirar en aquestes obres és la següent:
- Imatges de la Passió de Jesucrist: el camí del calvari o la crucifixió.
- Imatges de la Mare de Déu: l’Anunciació, la Mare de Déu amb el nen, la Mare de Déu amb els sants.
- Imatges de la Mare de Déu de Montserrat, voltada de Sant Benet i Santa Escolàstica, o bé la Mare de Déu en mig d’un paisatge montserratí o envoltada de monjos en actitud de rés al seu voltant.
- Imatges de Sant Benet amb monjos.
- Altres figures com ara àngels serrant la muntanya, evangelistes, profetes, sants i peregrins.
- També hi ha elements decoratius com florons, gerros renaixentistes i animals al·legòrics.
La lletra dels tres llibres litúrgics és de tipus gòtic, de diverses mides. Són llibres impresos a dues tintes, en negre i en vermell i a dues columnes. [Fotografia número 09]
D’aquests tres llibres hi ha exemplars a la Biblioteca de Montserrat, en aquest cas estampats sobre paper. Es dóna la circumstància, que quan aquests llibres litúrgics se substituïren per altres de més actualitzats, alguns exemplars estampats sobre pergamí, que és un material d’origen animal i molt més resistent que el paper, foren reutilitzats com a cobertes protectores de partitures musicals que porten anotat a mà la peça musical que protegien. També s’hi poden veure els forats del cosit per convertir el full plegat en una carpeta tancada per la part inferior. [Fotografia número 10]
El diürnal, el missal, la gran estampa i els leccionaris de principis del segle XVI són exemplars que es troben físicament a la biblioteca de Montserrat. Estan descrits, amb còpia digital inclosa, al catàleg de la biblioteca de Montserrat, que forma part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)[6].
Estampes i gravats[modifica]
La impressió d’estampes i gravats va contribuir moltíssim a la difusió del culte a la Mare de Déu de Montserrat mitjançant les confraries que s’expandien arreu d’Espanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Àustria i Bohèmia.
Destaquem d’aquest període la impressió d’una bella estampa xilogràfica , cap a l’any 1520, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. La Mare de Déu amb el nen Jesús, asseguda en un tron, porta una llarga cabellera, un vel, una túnica cenyida i un mantell. A un costat i a l’altre s’hi representen Sant Benet i Santa Escolàstica, fundadors de l’orde de Sant Benet. Dues lletres, FP, al·ludeixen a “Frater Petrus”, o sigui Pere de Burgos, llavors abat del monestir. Està emmarcada dins d’una orla, amb la representació del poble de Collbató i els camins, amb tota mena de detalls, que els peregrins recorrien per arribar a Montserrat. També s’hi representa la muntanya amb els episodis més populars de la llegenda de Montserrat: els pastors a la Santa Cova, l’ermità Fra Garí, els peregrins i les ermites. [Fotografia número 03]
Documents polítics[modifica]
Un cas curiós és la impressió als tallers tipogràfics de Montserrat d’un document de caràcter polític que s’aparta per tant de la tipologia litúrgica pròpia de la impremta de Montserrat. Es tracta de la Legatio ab Reuerendissimis at illustrissimis Principibus sacri Ro. Imp. Electoribus ad sacratissimum ac inuictum Caesarem. Diuum Carolum Regem Hispaniarum Catholicum.
És un document en format quart, que té vuit fulls escrits en lletra gòtica que fou imprès l’any 1520, seguint el còmput florentí, per fer els honors al rei Carles I que, precisament durant la seva estada a Barcelona amb motiu del capítol del Toisó d’Or, va ser elegit emperador del Sacre Imperi Romà Germànic sota el nom de Carles V, després de la mort de Maximilià I. És un text en llatí on es recullen els documents relacionats amb la proclamació del rei Carles com a emperador i concebut com un text propagandístic.
Sorprèn que Rosenbach imprimís un document molt semblant a Barcelona, actualment a la Biblioteca Capitular i Colombina de la Catedral de Sevilla[7], i que al mateix temps n’imprimís un altre a la impremta de Montserrat amb característiques similars. [Fotografia número 4]
D’aquest document imprès a Montserrat se n'ha localitzat un exemplar a la Biblioteca de Catalunya citat, però no descrit fins ara als repertoris de postincunables, ja que no se n’havia localitzat cap exemplar. Tant la il·lustració de la sanefa de la portada, amb uns angelets serrant la muntanya, com el colofó on consta “Impressum in camera angelica beate Mariae Montisserrati” indiquen clarament que sortí del taller del monestir de Montserrat. [Fotografia número 5]
Carles V va estar en nombroses ocasions al monestir de Montserrat, les dues primeres visites foren entre els anys 1519 i 1520 i segons descriu Manuel de Foronda al llibre Estancias y viajes del emperador Carlos V, el 20 de gener de 1520 l’emperador es trobava a Montserrat on va nomenar perpètuament sagristà major de S.M. als abats del monestir i que fou benefactor de Montserrat en nombroses ocasions. En el Libro de Bienhechores del monestir consta que aquell mateix any va finançar un llàntia de plata pel monestir “...ofreció de limosna para las necessitades de la casa mil ducados; y una lampara de plata , y para su dotación dos cientos ducados”. La llàntia va ser va realitzada per l’argenter Pere Camps de Barcelona, que el 19 de setembre de 1522 signava l’àpoca de cobrament per la feina realitzada.
És factible doncs, que en senyal de reconeixement pel nou càrrec d’emperador i per agrair les prerrogatives atorgades al monestir, els monjos benedictins fessin estampar un document d’homenatge i reconeixement al nou emperador per part de l’impressor que en aquell moment estava al servei del monestir.
La devoció de Carles V per Montserrat continuaria al llarg de la seva vida, fins al punt que segons narra Prudencio de Sandoval, en el darrer moment de la seva mort, l’any 1558, l’emperador va voler mantenir entre les seves mans un santcrist i una candela de la Mare de Déu de Montserrat. [Fotografia número 06]
El següent imprès d’aquest període que coneixem és el Missale secundum consuetudinem monachorum congregationis sancti Benedciti de Valladolid, datat l’any 1521. És una obra de format gran, ple de gravats, orles, vinyetes i inicials xilogràfiques. És d’estil renaixentista i és una de les millors obres estampades a Montserrat pel gran impressor Johannes Rosenbach. És una obra influenciada pels grans missals fets a Venècia i a Lió, ciutats europees de referència en la impressió de llibres litúrgics. [Fotografia número 07]
Opuscles i estampes per a la confraria de Montserrat[modifica]
Johannes Rosenbach també imprimia des de Montserrat altres obres que no eren per a la Congregació Benedictina de Valladolid[3]. Eren opuscles piadosos i estampes per a la confraria de Montserrat. Sabem que l’impressor liquida els seus comptes amb el monestir el març de 1522, tot i que continuà treballant pel monestir des de Barcelona, fins a la seva mort l’any 1530. A partir d’aquest moment altres impressors, com per exemple Pere de Montpezat, treballaran al servei del santuari per cobrir les necessitats de llibres litúrgics, de llibres de teologia, estampes i d’altre tipus de documentació.
Conclusions[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Rius i Bou, Àngels «Darrere les petjades de Gutemberg: la impremta incunable de Montserrat (1499-1500)». Montserrat: Butlletí del Santuari, núm. 111, Setembre-Desembre 2018, p. 63-68.
- ↑ Rius i Bou, Àngels «Darrere les petjades de Gutemberg: la impremta de Montserrat des de 1501 a 1524». Montserrat: Butlletí del Santuari, núm. 114, Setembre-Desembre 2019, p. 53-59.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Iglesia del monasterio de San Benito el Real» (en castellà). es.viquipedia.org, 16-12-2019.
- ↑ Albareda, Anselm M.,. Història de Montserrat (en català). Vuitena edició. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 83. ISBN 978-84-9883-287-7.
- ↑ «Iglesia de San Esteban (Cuéllar)» (en castellà). es.viquipedia.org, 18-02-2020.
- ↑ «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Biblioteca Colombina de Sevilla». [Consulta: 13 abril 2020].
Enllaços extens[modifica]
«Fons impremta de Montserrat segles XV i XVI (Biblioteca de Montserrat)». [Consulta: 10 maig 2020].
Bibliografia[modifica]
Aguiló i Fuster, Marià. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. 2a. Barcelona: Curial, 1977, p. 1077. ISBN 8472561291.
Albareda, Anselm. Història de Montserrat. 9a ed. revisada i ampliada per Josep Massot i Muntaner. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 430. ISBN 9788498832877.
Altés, Xavier «La impremta i el llibre a Montserrat: segles XV-XIX». Montserrat: cinc-cents anys de publicacions: 1499-1999, 1999, pàg. 11-54.
Olivar, Alexandre. Els incunables conservats a la Biblioteca de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990, p. 193. ISBN 8478261702.
Rius i Bou, Àngels «Darrere les petjades de Gutemberg: la impremta incunable de Montserrat (1499-1500)». Montserrat: Butlletí del Santuari, 111, 11-2018, pàg. 63-68.
Rius i Bou, Àngels «Darrere les petjades de Gutemberg: la impremta de Montserrat des de 1501 a 1524». Montserrat: Butlletí del Santuari, 114, 11-2019, pàg. 53-59.