Usuària:Mercè Piqueras/Paloma Díaz-Mas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Plantilla:NF

Infotaula de personaMercè Piqueras/Paloma Díaz-Mas

Categoría:Mujeres Paloma Díaz-Mas (Madrid, 9 de maig de 1954) és una escriptora, catedràtica universitària i investigadora espanyola, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.[1][2][3][4]

Biografia[modifica]

Va estudiar Filosofia i Lletres i Periodisme, especialitzant-se en Filologia romànica.[5] Es va doctorar a la Universitat Complutense de Madrid amb una tesi sobre la poesia sefardita. Va ser catedràtica d'història i literatura sefardita a la Universitat del País Basc a Vitòria, i professora visitant de literatura espanyola i literatura sefardita a les universitats estatunitenques d'Oregon i Washington a Saint Louis.[5] És professora de recerca en l'Institut de Llengua, Literatura i Antropologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Ha estat vinculada al CSIC des de principis dels anys 1980 i ha desenvolupat diferents projectes, entre els quals dirigeix Los sefardíes ante sí mismos y sus relaciones con España. És especialista, a més d'en literatura sefardita, en transmissió oral a l'edat mitjana espanyola.[2]

Va publicar el seu primer llibre amb tan sols dinou anys (1973) en la desapareguda Editora Nacional, una sèrie de breus relats de vides fictícies titulat Biografías de genios, traidores, sabios y suicidas, reeditat molts anys després com a Ilustres desconocidos.[6][7][3][1] En 1983 va escriure La informante, obra dramàtica amb la qual va guanyar el Premi de Teatre Breu Rojas Zorrilla que se celebra a Toledo i única incursió en la dramatúrgia de l'autora.[7] També el 1983 va publicar la seva primera novel·la, El rapto del Santo Grial, basada en el conte de la llegenda artúrica, amb la qual va ser finalista en el Premi Herralde de novel·la.[3] La seva obra literària va prosseguir ambTras las huellas de Artorius (Premi Càceres), Nuestro milenio, El sueño de Venecia —amb el qual en aquesta ocasió sí que va guanyar el Premi Herralde en 1992— i La tierra fértil, Premi Euskadi de literatura en castellà de 2000 i finalista del Premi de la Crítica.[7][3][8][7] La seva obra Una ciudad llamada Eugenio, relata la història de la seva estada a Eugene (Oregon), on va ser professora visitant a la universitat local.[3] Literàriament se li ha adscrit per l'editor Jorge Herralde dins del que denomina Nova Narrativa espanyola[7] i Isabel Touton, professora de la Universitat Bordeaux-Montaigne, va fer el 2011 un estudi del conjunt del seu recorregut literari en La ejemplaridad en la narrativa contemporánea española (1950-2010) en ocasió de l'obra La tierra fértil.[9]

A la seva àmplia producció literària se sumen els seus estudis acadèmics filològics i històrics, a més d'assajos com Los sefardíes: historia, lengua, cultura, que va ser finalista del Premi Nacional d'Assaig d'Espanya en 1986.[10][3] Altres obres acadèmiques inclouen Romancero (1994), La Celestina (2011, edició anotada juntament amb Francisco Lobera, Guillermo Serés, Carlos Mota i Iñigo Ruiz Arzalluz) o la coedició, amb Elisa Martín Ortega, de Mujeres sefardíes lectoras y escritoras, siglos XIX-XXII (Madrid: Iberoamericana / Vervuert, 2016).[2] En 2023, va publicar Breve historia de los judíos en España.[11]

El Ple de Reial Acadèmia Espanyola celebrat el 22 d'abril de 2021 la va triar per a ocupar la cadira «i», vacant a causa de la defunció de Margarita Salas.[4] Va llegir el seu discurs d'ingrés el 6 de novembre de 2022 sobre el tema Ciència en judeoespañol.[12][13]

Referències[modifica]

  [[Categoria:Historiadors de la religió]] [[Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XX]]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Paloma Díaz-Mas». Anagrama. [Consulta: 17 abril 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Paloma Díaz Mas». Ministerio de Economía y Competitividad-Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Centro de Ciencias Humanas y Sociales. [Consulta: 17 abril 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Paloma Díaz-Mas». escritoras.com. [Consulta: 17 abril 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 «La filóloga y escritora Paloma Díaz-Mas, elegida para ocupar la silla «i» de la RAE» (en castellà). Real Academia Española, 22-04-2021. [Consulta: 23 abril 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Paloma Díaz-Mas». catalogo.artium.org. [Consulta: 17 abril 2016].
  6. ↑ «Paloma Díaz-Mas». Anagrama. [Consulta: 17 abril 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Jiménez Cano, José María «Paloma Díaz-Mas». Revista Electrónica de Estudios Filológicos. Universidad de Murcia, XVIII, 2009. ISSN: 1577-6921 [Consulta: 17 abril 2016].
  8. ↑ «Premios Euskadi de Literatura». El País, 30-11-2000 [Consulta: 17 abril 2016].
  9. ↑ Touton, Isabelle «La ejemplaridad en la narrativa contemporánea española (1950-2010)». Falta indicar la publicació. Vervuert Ibéroamericana [Frankfurt-Madrid], 2011, pàg. 185-206.
  10. ↑ «Navegación por Autor Díaz-Mas, Paloma». CISC. [Consulta: 17 abril 2016].
  11. ↑ «Los judíos en España, entre el filosefardismo y la judeofobia» (en castellà). ELMUNDO, 02-10-2023. [Consulta: 18 novembre 2023].
  12. ↑ , <https://www.rtve.es/play/videos/shalom/paloma-diaz-mas-ciencia-judeoespanol/6729622/>
  13. ↑ Morales, Manuel. «Paloma Díaz-Mas, filóloga y escritora: “La historia de los sefardíes nos hace comprender mejor la nuestra”» (en castellà). El País, 06-11-2022. [Consulta: 18 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Mercè_Piqueras/Paloma_Díaz-Mas&oldid=33301672»