Usuari:Aida Martínez P/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

INTRODUCCIÓ

Summerhill és una escola fundada el 1921 per Alexander Sutherland Neill (1883-1973) situada al sud d'Anglaterra en la qual convivien nois i noies de cinc a setze anys. Es caracteritza per ser antiautoritària i llibertària on tenia el propòsit d'educar a persones lliures.[1] A més, es prioritza el desenvolupament emocional i la felicitat del nen, influenciat de les teories de Sigmund Freud, del pensament llibertari i de Jean-Jaques Rousseau. Neill estava interessat en la pràctica, no en la teoria, i Summerhill va ser el seu gran exemplar.[2]

Alexander Sutherland Neill fou considerat un punt de referència ineludible de la pedagogia contemporània i antiautoritària i a més, també s'ha de considerar com un exemple extrem del reformisme pedagògic[1], a més Neill reflecteixen totalment l'educació humanista en termes del concepte de nen, personalitat i objectiu educatiu, continguts i mètodes educatius.[3]

Aquest autor va viure en un període d'estabilitat interna propiciat per l'hegemonia que va obtenir el Regne Unit en ser el primer estat que va culminar amb èxit del procés industrialitzador característic d'aquest segle[1].

Summerhill és probablement l'alternativa més famosa o escola 'lliure', totes les lliçons són opcionals, i els alumnes són lliures de triar què fer amb el seu temps i allò que realment volen aprendre. A més, els alumnes també poden participar en l'autogovern de l'escola i pendre decisions importants.

Neill considerava aquesta escola com una forma de vida i afirmava que utilitzava aquest mètode a causa de la gran infelicitat i repressió del sistema, ja que per a ell, treballar amb alegria i viure positivament representava el gran èxit, per aquest motiu va decidir posar fi a l’educació basada en la disciplina.

L'escola summerhill es va convertir en una icona de les pedagogies alternatives a partir del nou sistema educatiu en el qual l’important és la llibertat en l’educació com a únic instrument per canviar la societat. Neill suggereix que la condició educativa, que pot fer felices als éssers humans, ha de ser la llibertat d'aprendre i jugar, la llibertat de la repressió sexual i la llibertat de la llicència.[3]


1.CONTEXT HISTÒRIC DE L'ESCOLA SUMMERHILL

El segle XX es caracteritza pels avanços de la tecnologia, la medicina i la ciència en general. A més, també hem de destacar el fi de l'esclavitud dels països desenvolupats, la llibertat de la dona en la major part dels països, tot i que seguia havent-hi una gran crisi i despotismes humans en forma de règims totalitaris, els quals van causar efectes com la Guerra Mundial. Com a conseqüència de tot això es van profunditzar les desigualtats, ja que es vivia en un moment on hi havia unes grans diferències de qualitat de vida a causa del desenvolupament social, econòmic i tecnològic.

Durant aquest segle es produeix la Primera Guerra Mundial (1914 -1918). Sorgeix una onada antiautoritària que posa en dubte l'època victoriana i la preguerra, de manera que la tradició, l'obediència i la virtut perden prestigi. Les dones, que durant les hostilitats havien treballat de valent a les fàbriques, ara aconsegueixen el vot i una presència normalitzada a la universitat.[1] Per tant, és important remarcar que la Primera Guerra Mundial va marcar un punt d’inflexió en la consciència social de la dona.[4]

També hem de destacar la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Tot i els conflictes succeïts a Europa, el pedagog Alexander Sutherland Neill se situa en un període d'estabilitat interna propiciat per l'hegemonia que va obtenir el Regne Unit, culminant amb èxit el procés industrialitzador característic d'aquest segle.[1]

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, el nombre d'alumnes va començar a disminuir considerablement i, en conseqüència es decideix formar "Summerhill Society". [5]

2.BIOGRAFIA DE ALEXANDER SUTHERLAND NEILL

Pedagog britànic, fundador de l'escola Summerhill va postular una pedagogia llibertària. Les seves idees es van divulgar gràcies a la seva obra Summerhill, un punt de vista radical sobre l'educació dels nens (1960). També va ser autor de "Fills en llibertat" (1953) i "Llibertat, no llibertinatge" (1966).

El pedagog, fill d'un mestre d'escola, es va llicenciar en la Universitat d'Edimburg en 1912. Va treballar en el món editorial i en el periodístic abans de convertir-se en el director de l'escola de Gretna Green (Escòcia) en 1914. Aquestes primeres experiències docents, que ell mateix va recrear en la novel·la autobiogràfica "A Dominie's Log" (1915), ho van marcar d'una manera tal que acabaria sent el promotor d'un corrent pedagògic basat en la psicoanàlisi i oposada al sistema repressiu de l'època. Segons aquesta tendència, el nen és bo per naturalesa, i, deixant-lo actuar lliurement, pot arribar a desenvolupar-se d'una manera tan completa com les seves pròpies capacitats li ho permetin. Per aquesta raó cal suprimir tota classe d'autoritarisme, jerarquia i disciplina en el col·legi.[6]




2.1PEDAGOGIA DE ALEXANDER SUTHERLAND NEILL

El pedagog Alexander Sutherland Neill és un exemple extrem del reformisme pedagògic i un referent del paradigma de l'educació antiautoritària. Les seves vivències familiars, marcades per l'autoritat, el descobriment de la Psicoanàlisi, l'observació d'experiències en el seu viatge per Europa i la seva pròpia ideologia vital, són alguns dels elements que van contextualitzar el seu ideari pedagògic com a educador.[5]

Neill va formar l'escola Summerhill, un lloc on els estudiants aprenen lliurement el que volen sense cap mena d'opressió o coacció. Aquesta institució no vol l'adoctrinament de la moral als estudiants, sinó que vol que els estudiants obtinguin normes morals reals que s'aconsegueixen a través de l'autonomia. En realitat, Neill seguia una estructura d'educació moral que consta de tres aspectes: el propòsit, els continguts i els mètodes. El propòsit de l'educació moral és "ajudar els estudiants a ser feliços per realitzar-se lliurement i viure harmoniosament amb els altres en la societat". Els continguts de l'educació moral es divideixen en dues coses: el contingut actual i el contingut latent. Es recull el contingut actual on els estudiants participen en classes com ara matemàtiques, idiomes i debats morals. El contingut latent està relacionat amb les experiències en l'ambient escolar gratuït, com l'honestedat sense pretensions, la bondat sense hipocresia i la tolerància sense reticències.[7]

3. L'ESCOLA SUMMERHILL

Com el seu fundador deia, "Summerhill és una escola autonòma i democràtica en la seva forma" així és com descriu Neill el seu petit i radical internat. [8]


Partint de la base de què un dels objectius fonamentals de l’escola és fer que els nens siguin feliços, ja que el fi de l’educació i de la vida per aquest autor és la felicitat, Alexandre Sutherland Neil, va  intentar desenvolupar amb la seva pedagogia les capacitats físiques i mentals al màxim dels nens. D’aquesta manera es podrà gaudir molt més de la vida i la trobaran molt més interessant.[1]

Aquesta escola es va convertir en icona de les pedagogies alternatives en concretar un sistema educatiu en el qual l'important és que el nen tingui llibertat de triar i decidir què aprendre, i amb aquesta base, desenvolupar-se al seu propi ritme. [9]

Alexander Sutherland Neill tenia molt clar el propòsit de l'escola Summerhill. Per a ell una escola on s'obliga als infants a romandre asseguts a uns pupitres per estudiar matèries, la major part de les vegades inútils, són escoles dolentes. De fet, ell afirmava que aquestes escoles sols eren per aquelles persones sense esperit crític que volen infants dòcils i infants que encaixin en una societat que té com a model l'èxit del diner. Summerhill es comença com una escola d'experimentació, tot i que actualment es consiera una escola de demostració, perquè va demostrar que l'escola lliure és viable, tot i ser força criticat.

3.1 PRINCIPALS IDEALS DE L'ESCOLA SUMMERHILL

La base de l'escola Summerhill son els seus ideals, un dels principals del autor, és que els alumnes aprenguin com administrar la seva propia llibertat i com responsabilitzar-se per la seva conducta i el seu aprenentatge. [8]

Per a Neill, el seu mètode és un remei contra la infelicitat, causada per la repressió i la societat del consum, per la família i per l'educació tradicional. Pel que el seu sistema es fonamenta en 10 principis bàsics:[9]

1.Fe sòlida en la bondat del nen, pel fet que el nen neix bo, i la societat el corromp.

2.La fi de l'educació és treballar amb alegria i trobar la felicitat interessant-se en la vida, motivant-se a fer les coses que un va triar fer.

3.En l'educació no basta el desenvolupament intel·lectual, sinó que hem de desenvolupar la nostra part afectiva, ja que aquesta influeix en tot quant fem o volem fer.

4.L'educació ha d'anar en concordança amb les necessitats psíquiques i capacitats del nen, ja que si desitgem ser algú, hem de tenir un perfil i hem de ser capaços d'acceptar que podem o no podem ser-ho.

5.La disciplina dogmàticament imposada produeix temor el que genera hostilitat, fent que es paralitzi l'esforç i el sentiment deixa de ser autèntic, per tant, voler ensenyar alguna cosa per obligació resulta perjudicial per a l'equilibri emocional del nen.

6.La Llibertat no significa Llibertinatge, ja que es tracta d'inculcar un respecte mutu, fent que els nens siguin lliures per naturalesa, però tinguin consideració pels seus parells.

7.Sinceritat del Mestre, no enganyant al nen, ja que si s'és honest, s'aconsegueix una major credibilitat i confiança.

8.Trencar llaços amb Pare i Mare fent que els nens aconsegueixin independència enfront del món que els envolta i comprenguin que la seguretat no es troba a través de la submissió o el domini.

9.Els sentiments de culpabilitat són obstacles per a la independència, ja que en demostrar inconformidad i generar rebel·lia, atraiem sentiments de penediment i culpa, els que comporta a la submissió i una altra vegada a la rebel·lia. La culpa com ho veu la majoria de la societat, no és una reacció davant la veu de la consciència, sinó que en saber-se desobedient a l'autoritat i la por a represàlies.

10.Absència d'ensenyament religiós. En aquest punt es vol dir, que el que realment importa no és com religió té la raó, sinó que, el que importa és creure en la llibertat humana i lloar a Déu per fer feliç a l'home.[9]

ORGANITZACIÓ ESCOLA SUMMERHILL

En l'escola Summerhill, els alumnes s'organitzen en classes d'acord amb l'edat, però a vegades d'acord amb llurs interessos. A més, és important destacar que no realitzen un únic sistema d'ensenyament, ja que Neill afirmava el següent: "El fet que l'escola tingui o no un mètode específic per ensenyar a dividir per moltes xifres no té gens d'importància, perquè aquesta operació només té interès per aquells que la volen aprendre. I, per tant, l'infant que vol aprendre a dividir per moltes xifres n'aprendrà tant si l'ensenyem d'una manera com d'una altra."[1]

Els infants s'allotjaven per grups d'edat, amb una encarregada per a cadascun del grup. Normalment, vivien dos, tres o quatre a cada habitació. Per tant, aquests infants no eren sotmesos a cap mena d'inspecció, i ningú no els vigila. Viuen en completa llibertat, cada nen és responsable de la seva educació i ells decideixen on volen arribar en la seva formació.

Pel que fa a la seva organització, no hi havia cap horari fix pels treballs manuals, ni tampoc lliçons específiques. Els infants realitzen allò que volen fer, que gairebé sempre és jugar, és a dir, no els interessava les construccions complicades, els interessava tot allò que requereix imaginació. De fet, Neill va afirmar que tot això no vol dir pas que Summerhill no tingui en compte l'aprenentatge, sinó tot el contrari. Ell tenia clar que els seus alumnes no podrien competir en cal.ligrafia, lectura o operacions de trencants, però que en les proves que requerien originalitat, els nens/es d'aquesta escola deixaven enrere a tots els altres.[1]

També és important destacar que Summerhill es va convertir en una comunitat democràtica a través de l'autogovern dels alumnes. Aquests participaven en totes les classes i tenien el mateix dret a decidir que la resta de professors.[5]

En l'escola Summerhill s'impartien diverses activitats que solien cridar l'atenció de l'alumnat, així com la pintura, la lectura, els esports, entre moltes altres. Possiblement part de l'èxit de Summerhill sigui per què es tracten els alumnes en llibertat, igualtat i respecte[1].


Els divendres a la nit se celebra l'assemblea general. Durant aquesta reunió, presidida per un alumne triat, els nens exposen els seus problemes, els discuteixen i elaboren les seves lleis, i en aquesta assemblea la veu de Neill, com la dels altres adults, no té més pes que la de qualsevol alumne. Aquest és, segons Neill, el secret de l'èxit d'una tècnica pedagògica apresa en contacte amb Homer Lane. L'originalitat, la provocació i l'èxit de les obres del fundador no sempre van protegir a l'escola contra el risc de la clausura. [10]

Contingut

1.Context històric

• 2.Biografia de Alexander Sutherland Neill

2.1 Pedagogia que seguia Neill

• 3. L'escola Summerhill

3. 1 Principals ideals de l'escola Summerhill

3.2 Organització de l'escola

3.3 Mètode d'autogovern i les seves assamblees

4. El sexe i l'educació mixta a l'escola

5. Escoles que segueixen la metodologia de Neill.

6. El futur de Summerhill

8.Referències

9.Bibliografia

10.Enllaços externs


6. FUTUR DE SUMMER HILL

Neill murió en 1973, pero la Escuela de Summerhill todavía se está ejecutando, mucho más allá de las líneas originales.

Summerhill sobreviu fins al dia d'avui, els alumnes assisteixen a les classes que volen, i poden demorar dies, setmanes o mese a interessar-se per un contingut. Els exàmens, test o premis són rebutjats, perquè es considera que desvien el desenvolupament de la personalitat en establir models a seguir.

Per a aquest autor qui el més important és l'individu i el seu benestar, deixo el seu llegat en mans de la seva filla, qui continua amb el projecte d'un dels grans pedagogs del segle XX.



PEDAGOGIA DE NEILL

Finalment, la pedagogia de Neill té com a objectiu forjar personalitats reeixides orgulloses de la seva independència, tant originals com adaptades a un món modern que exhorta l'autosuficiència i la llibertat empresarial.[11]

MÉS INFORMACIÓ

Neill no es va centrar en cap escola en particular i tampoc en un enfocament metòdic i reflexiu.

En la seva obra ressaltava la seva pròpia personalitat, era un home somiador i idealista.


Reich, deixeble de Freud, ho va introduir en la teoria psicoanalítica i sobretot ho fa prendre consciència dels problemes de la repressió i de l'alineació a la qual estan sotmesos els homes, tots dos tenien idees molt afins. (Influencies).

Pel que fa a la seva vida diària, tant els alumnes com el personal de l'escola tenen la mateixa veu a l'hora de discutir temes o canviar les lleis. A.S. Neill, el treball sobre l'educació i desenvolupament infantil va ser de renom internacional, especialment en els anys i setanta quan es va convertir e un "culte transatlàntic"

Es tracta d'una escola "lliure" predominant residencial.

Un recent informe d'inspecció de Serveis Socials va valorar els nivells de satisfacció del estudiants "molt alts" de l'escola.

El nucli de l'escola és la reunió, on els estudiants i el personal, de manera individual decideixen com s'executarà l'escola.

El sevret de Summerhill és no pretrendre ser ningú que no ets i ser un mateix.


LLIURES INFANTS DE SUMMERHILL

A Summerhill, un nen no té dret a fer el que vulgui. Les seves pròpies lleis el limiten a tots els costats. És lliure d’actuar tal com li agrada només pel propi compte i per ell mateix. Pot jugar tot el dia si ho desitja, perquè el treball i l'estudi només li afecten personalment. Però no és lliure de jugar amb pistó a la classe perquè la seva acció molestaria a altres persones. [12]



SUMMERHILL

Neill va obrir la seva primera escola en 1922 en el curs d'un periple que va realitzar per Europa; però en 1924 va fundar Summerhill. La petita escola es va mantenir inalterable durant decennis. Neil va fer la relació de les labors quotidianes de l'escola sense perdre mai l'ocasió de suscitar la polèmica i d'esbossar contínuament la imatge d'un espai en què l'adult no ha imposat la seva llei, espai fet per al joc i on reina el més perfecte desordre. “L'escola és víctima dels estralls que causen els nens” – concedeix Neill–. Així mateix, el propi autor afirma que Summerhill és un escola on els nens tenen la llibertat de ser ells mateixos, sense estereotips ni pressions patrocinat per adults. On els nens no són tractats com a "adults en miniatura". (17)

Segons l'autor, els nens que exerceixen la seva autonomia i participen activament en el procés de presa de decisions sobre qüestions que els afecten o els interessen, acaben exercint la seva ciutadania. En canvi, el nen condicionat i disciplinat és un candidat per a convertir-se en un ciutadà apàtic. Absent. Algú que s'ajusti al món sense sentit crític. Algú que és probable que tingui un una vida monòtona i condicionada a obeir a l'autoritat, acumulant pors i complexos que després passaran als seus descendents. (17)

Per tant, Summerhill és una escola que practica aquests preceptes, proporcionant als seus estudiants el ple exercici de la llibertat i la democràcia. A partir de les seves experiències i pràctiques, molts aspectes reforcen la tesi que els nens són efectivament diferents del que els adults creuen que són. Que els nens que creixen lliures desenvolupin una major capacitat per a afrontar els reptes de la vida, una major capacitat per a adaptar-se al canvi i siguin més feliços. (17)

En aquesta escola defensen uns principis fonamentals que compleixen conjuntament. Per exemple, l'elaboració de normes i la resolució de disputes involucren al cos escolar íntegrament. La base d'aquests dos principis és el compromís amb la democràcia, l'autogovern i la llibertat dels nens. L'eminència de Summerhill com un espai innovador no ve només per la forma en què funciona com una escola. També es troba en l'exemple de Summerhill es presenta com una comunitat residencial reeixida, intergeneracional, una que ha perdurat durant més de vuitanta anys

Mentre que Summerhill es regeix absolutament per certes lleis estatals, com les que es refereixen a les drogues i al sexe de menors d'edat, les seves pràctiques de propietat es constitueixen i prenen forma a través d'un règim jurídicament pluralista de reconeixement institucional asimètric. (15)

Summerhill ha estat considerat per un conjunt de periodistes com una escola “on cadascú fa el que se li antulla”. Molts són els visitants que han descobert allí, en efecte, “un univers kafkià amb cases espatllades i brutes, a vegades amb mostres de vandalisme”. Així i tot, l'escola, amb els seus edificis de fusta, el seu gran parc i els seus arbres, resulta, sobretot en l'estiu, un lloc summament agradable, una veritable escola en el camp com podria haver-la somiat Ferire a principis de segle. Però en aquesta escola els cursos són facultatius. De fet, els nens, si ho desitgen poden jugar tot el dia o realitzar activitats manuals en el taller; la nit es dedica a la dansa, el teatre, a les festes.[10]




Pedagogia llibertària i antiautoritarisme

La pedagogia llibertària com va afirmar A. S. Neill a Summerhill és un principi de responsabilitat: la llibertat no és anarquia suposa dedicar-se activament a la pròpia formació, virtut que només passa si els propis educadors fan l'esforç d'atribuir-lo als educats.[11]

En aquest sentit, val la pena esmentar també el caràcter antiautoritari proposat per aquesta forma d’educació. El subjecte que passa per aquest procés ha d’emancipar-se completament i sotmetre's, de fet, a una transformació més profunda, convertint-se en un ésser humà "lliure", sense vincles amb el sistema i dotat de l’intel·lectual, físic i sobretot tot, autònom. Al final, la intenció és reforçar que no hi hagi jerarquies i tothom aprengui d’una certa manera, en aquest intercanvi pedagògic.

Entenem, per tant, que la qüestió de la transformació social en el procés educatiu és primordial per començar el debat sobre la pedagogia llibertària. Cal reflexionar sobre el paper que té l'educació per promoure la transformació, en primer lloc individualment i en un moment posterior col·lectiu, ja que la concepció anarquista mateixa es converteix en coherent només si aquesta transformació - d'un subjecte oprimit per la societat en un tema llibertari i anarquista - es construeix col·lectivament, per al bé comú, no només per a l'individu.

D'aquesta manera, la pedagogia llibertària tracta d’una acció educativa que cal adaptar a tots els implicats, a la seva realitat històrica, política i social, i emfasitzar el diàleg, l’autoritarisme, l’autonomia individual per tal que el col·lectiu es reforci, i un paper destacat per a totes les persones que participen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’educació llibertària presenta una crítica directa de l’educació tradicional, oferta pel capitalisme, tant en aparells educatius estatals com en institucions privades, especialment en escoles vinculades a ordres religioses i el seu caràcter ideològic i polític que reprodueix l’explotació i el domini de classes privilegiades en el sistema capitalista dins l’entorn escolar. Les ocupacions escolars que s'han produït en els darrers anys revelen que aquest procés encara és present[13]

Altres autors s'adheren a la pedagogia de Neill i a les seves idees anti-autoritaries. Per exemple, actualment, Martínez López-Muñiz afirma el següent: "«la persona humana té dret a l'educació i a ser educat segons desitgi i decideixi, és a dir, en un clima de llibertat». I és així com el dret a aprendre i el dret a ensenyar només poden ser realment plens en un horitzó de llibertat." [14]

La pedagogia llibertària com va afirmar A. S. Neill a Summerhill és un principi de responsabilitat: la llibertat no és anarquia suposa dedicar-se activament a la pròpia formació, virtut que només passa si els propis educadors fan l'esforç d'atribuir-lo als educats.

MÉS INFORMACIÓ

Primero, las clases son opcionales, y las decisiones si asistir o no a un descanso completo con el niño. La elaboración de normas y la resolución de disputas involucran al cuerpo escolar en su totalidad. La base de estos dos principios fundamentales es el compromiso con la democracia, el autogobierno y la libertad de los niños. La elaboración de normas y la resolución de disputas involucran al cuerpo escolar en su totalidad. La base de estos dos principios fundamentales es el compromiso con la democracia, el autogobierno y la libertad de los niños, compromisos que han generado un gran interés y debate entre los educadores desde la fundación de la escuela.

La eminencia de Summerhill como un espacio innovador no viene sólo por la forma en que funciona como una escuela. También se encuentra en el ejemplo de Summerhill se presenta como una comunidad residencial exitosa, intergeneracional, una que ha perdurado durante más de ochenta años. Otras comunidades intencionales podrían encontrar mucho de lo que es instructivo en el enfoque de Summerhill para la elaboración de normas y el incumplimiento de las normas

Summerhill no está organizado en torno a una noción rígida y fija de cómo vivir en comunidad, que todas las prácticas y relaciones, por ejemplo, debe ser pública, visible y responsable (ver Kanter . Más bien, Summerhill manifiesta un espectro de relaciones, normas, y prácticas.

En relación al reconocimiento, Summerhill también demuestra cómo el reconocimiento de las relaciones de propiedad no depende de la autoridad institucional, que sólo puede entrar en juego cuando los procesos comunales informales se rompen.

Mientras que Summerhill se rige absolutamente por ciertas leyes estatales, como las que se refieren a las drogas y al sexo de menores de edad, sus prácticas de propiedad se constituyen y toman forma a través de un régimen jurídicamente pluralista de reconocimiento institucional asimétrico.

En muchas escuelas, los niños adquieren casualmente derechos de propiedad sobre las cosas que crean, como pinturas, ensayos o esculturas. En Summerhill, este modo Lockean de creación de propiedades se lleva más allá.

Al moverse un estado de naturaleza y mezclándolo con su trabajo, los niños ganan el control, y en algunos casos incluso poderes de disposición, sobre espacios y

estructuras físicas dentro de los terrenos de la escuela, como casas en los árboles y madrigueras. Al mismo tiempo, estos derechos son justiciables.[15]

INFORMACIÓ

Resultó ser una idea poderosa que desafió la tradición autoritaria de la educación británica y atrajo a intelectuales contrarios al establecimiento. En los años 60, Summerhill se convirtió en un modelo a seguir para la educación alternativa en los Estados Unidos, y hasta el día de hoy, los prolíficos y apasionados escritos de su fundador, A. S. Neill, son estudiados ampliamente por educadores progresistas.

Pero Summerhill puede ser la escuela más internacional de Gran Bretaña: hay 18 alumnos británicos, 14 alemanes, 10 japoneses, 6 taiwaneses, 4 coreanos, 3 americanos, 2 suizos, 1 francés y 1 israelí. Una edición japonesa del libro más influyente de Neill, ''Summerhill School: Una nueva visión de la infancia", y por lo menos cuatro escuelas inspiradas en Summerhill en Japón explican por qué, en un momento dado, la mitad de los alumnos procedían de allí. Aunque Summerhill tiene un profesor de japonés y ofrece clases de francés y alemán, el inglés es la lengua franca.

El propio Neill le dio poca importancia a la educación formal. Personalmente, no sé qué tipo de enseñanza se lleva a cabo, porque nunca visito las clases y no me interesa cómo aprenden los niños". Sin embargo, la libertad de no asistir a clases fue consecuencia de su punto de vista fundamental de que, abandonados a su suerte, los niños encuentran su propia manera de aprender y, en última instancia, obtienen placer de hacerlo. Esa es la opinión que la Sra. Readhead no está dispuesta a abandonar.

"Eres libre de hacer lo que quieras, siempre y cuando no interfiera con la libertad de nadie más", dijo. "La idea básica de Neill era que los niños debían ser tratados como seres humanos, que su vida emocional y social era tan importante como su educación.


Alex Ruhle un analista de renta variable de 29 años de edad de un fondo de cobertura en Nueva York, fue enviado a Summerhill a la edad de 9 años por sus padres diplomáticos alemanes, que trabajaban en París en ese entonces. "La escuela de París era tan estricta que ya no quería ir", recordó. "Una vez que llegué a Summerhill, definitivamente lo disfruté. "Tienes un verdadero sentido de la libertad para desarrollar lo que quieres". Se fue con sólo dos certificados generales, pero pronto obtuvo cinco más y aprobó cuatro exámenes de nivel A. "Estaba muy motivado, mucho más que los otros", dijo. Luego asistió a la Universidad de Sussex y completó una Maestría en Administración de Empresas en el Baruch College de la Universidad de la Ciudad de Nueva York.

Cuando Martha Neighbor, de 39 años, regresó a los Estados Unidos a los 14 años después de cinco años en Summerhill, tuvo dificultades para adaptarse a una educación más ortodoxa, e incluso abandonó la escuela después de dos años en la Universidad de Arizona. Pero no se arrepiente de nada. "Creo que académicamente las teorías de Neill eran correctas", dijo. "Una vez que encontré mi motivación, terminé bien y fui muy disciplinado. Actualmente, con un título de Hunter College en Nueva York y una maestría en historia del arte y estudios en museos de la Universidad del Sur de California, en Los Ángeles, es la directora general de Risa Jaroslow y Dancers, una compañía de danza moderna de Nueva York.[16]


Según Neill (1970), el éxito en el aprendizaje resulta directamente del interés del niño en el tema de estudio. En otras palabras, la imposición de un programa de estudios y un patrón de resultados no resultará en un aprendizaje efectivo, basado en la voluntad de aprender, pero por miedo al castigo y, en consecuencia, traumático.

Como señala el propio Neill (1970), Summerhill es un escuela donde los niños tienen la libertad de ser ellos mismos, sin estereotipos ni presiones patrocinado por adultos. Donde los niños no son tratados como "adultos en miniatura".

Els nens que exerceixen la seva autonomia i participen activament en el procés de presa de decisions sobre qüestions que els afecten o els interessen, acaben exercint la seva ciutadania.

El nen condicionat i disciplinat és un candidat per a convertir-se en un ciutadà apàtic. Absent. Algú que s'ajusti al món sense sentit crític. Algú que és probable que tingui un una vida monòtona i condicionada a obeir a l'autoritat, acumulant pors i complexos que després passaran als seus descendents.

Los niños que ejercen su autonomía y participan activamente en el proceso de toma de decisiones sobre cuestiones que les afectan o les interesan, terminan ejerciendo su ciudadanía.

El niño condicionado y disciplinado es un candidato para convertirse en un ciudadano apático. Ausente. Alguien que se ajuste al mundo sin sentido crítico. Alguien que es probable que tenga un una vida monótona y condicionada a obedecer a la autoridad, acumulando miedos y complejos que luego pasarán a sus descendiente

La educación para la libertad, por lo tanto, necesita considerar el nivel de responsabilidad asignado a los niños para no tratarlos como adultos en miniatura. También requiere la percepción de que el aprendizaje es el resultado de un proceso autónomo, y que sólo hay aprendizaje cuando hay interés en el contenido. En otras palabras, si el conocimiento es funcional.

Summerhill es una escuela que practica estos preceptos, proporcionando a sus estudiantes el pleno ejercicio de la libertad y la democracia. A partir de sus experiencias y prácticas, muchos aspectos refuerzan la tesis de que los niños son efectivamente diferentes de lo que los adultos creen que son. Que los niños que crecen libres desarrollen una mayor capacidad para afrontar los retos de la vida, una mayor capacidad para adaptarse al cambio y sean más felices.[17]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Neill Sutherland, Alexander. Summerhill (en català). 2012. Barcelona: Eumo Editorial, Febrer 2012, p. 437. ISBN 978-84-9766-423-3. 
  2. «[https://journals-sagepub-com.sabidi.urv.cat/doi/pdf/10.3102/0002831207311585 Can Liberal Education Make a Comeback? The Case of “Relational Touch” at Summerhill School]» (en english). [Consulta: 6 desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 «A. S. Neill's Humanistic Educational Ideas and Practice» (en english). [Consulta: 12 desembre 2018].
  4. «El llarg camí cap a la igualtat de la dona: el segle XX com a segle de les dones» (en català). [Consulta: 2 març 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 Sutherland Neill, Alexander. Summerhill: Un punto de vista radical sobre la educación de los niños (en castellano). 2017. S.L. Fondo de Cultura Economico de España, 10/03/2019, p. 302. ISBN 9788437507774. 
  6. «enciclopedia biográfica en línea» (en castellà). [Consulta: 12/03/ 2019].
  7. «A Study on the Structure of A. S. Neill's Moral Education focusing on ‘Summerhill’» (en ingles). [Consulta: 11 març 2019].
  8. 8,0 8,1 «Neill, A.S. On democratic authority - A lesson from Summerhill» (en ingles). Oxford Review of Education. [Consulta: 10 març 2019].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Pedagogia. La red de profesionales de la educación» (en castellano). [Consulta: 11/ 03/ 2019].
  10. 10,0 10,1 Suk Park, Yong «Anarchistic View of Neill’s Educational Thoughts and Practices». The Korean Journal of Philosophy of Education, 04-05-2019, pàg. 34.
  11. 11,0 11,1 Maulini, Olivier Que penser... de la pédagogie de Sudbury ?, 2017, pàg. 5.
  12. Neill, Alexander Extraits: Libres enfants de Summerhill, 2004, pàg. 8.
  13. Xavier de Santana, Guilherme «Pedagogia libertária: um breve histórico dialogando teoria e prática». Revista Contemporanea de Educaçao, v.13, 2018, pàg. 20.
  14. Murgoitio Garcia, Jose Manuel «Between Monopoly and School Freedom: A Pluralist School or a Plurality of Schools. The Letter and the Spirit of the Constitution». Ius Canonicum, v.58, 2018, pàg. 83-120.
  15. Cooper, Davina «Opening up ownership: Community belonging, belongings, and the productive life of property». Law and social inquiry - Journal of the americant bar foundation, v.32, 2007, pàg. 625-664.
  16. Stronach, I «On the side of the child: Summerhill revisited». British Journal of Educational Studies, v.53, 2005, pàg. 494-496.
  17. Fernando Homem, Cléber; Flores Homem, Luciane «Educaçao para a liberdade: o exemplo de Summerhill e as perspectivas da escola contemporânea.». Revista Ciência e Conhecimento, v.11, 2017, pàg. 78-91.