Usuari:Aina Sangrà Vidal/Breu història del color en el cinema

Des dels inicis del cinema, pels voltants del 1895, s'intentà afegir color a les imatges que es projectaven. Cap a l'any 1900, ja s'havien---------- presentat diversos possibles sistemes; però resultaven poc operatius. La gran majoria es basaven en el pintat manual de cada un dels fotogrames projectats. Com va ser evident, a mesura que les pel·lícules es feien més llargues, més es demostrava la ineficàcia que suposaven aquests sistemes de pintat a mà. George Méliès, cineasta i il·lusionista francès, incorporà alguns d'aquests processos proposats a algunes de les seves produccions.

Tintat

El tintat o viratge de la pel·lícula va resultar ser un dels processos que va funcionar millor en els primers temps del cinema. La finalitat d'aquest procés era donar una tonalitat de color uniforme a les pel·lícules en blanc i negre. Generalment, aquesta tècnica s'utilitzà en escenes concretes per aconseguir efectes determinats: Una escena de nit es tenyia de blau, un paisatge es tenyia de color verd, una escena de violència de vermell etc.

Cap a la dècada de 1930, amb l'aparició del cinema sonor, tots aquests sistemes van desaparèixer, ja que suposaven ser una interferència per a la qualitat de reproducció sonora. Paral·lelament, la incorporació del so en el cinema va comportar un interès creixent per a les representacions realistes, en les quals el tintat o viratge de les escenes no hi encaixava de cap manera.

Technicolor

Technicolor

La introducció del color real en el cinema fou de la mà de la companyia Technicolor. Technicolor va ser el procés químic fotogràfic que va aconseguir introduir el color en els fotogrames de les pel·lícules i, que, l'any 1915 es fundà oficialment com a Technicolor Corporation. En un inici, girava al voltant d'un primer sistema additiu basat en dos colors primaris.

L'any 1922, aconseguí desenvolupar un sistema subtractiu basat també en dos colors però que era força complex. Principalment, s'utilitzà per inserir algunes seqüències amb color dins d'una pel·lícula en blanc i negre. L'any 1929 se'n va fer una millora s'aconseguí utilitzar per a una pel·lícula sencera. Tanmateix, però, resultava ser un sistema molt car i les còpies que s'obtenien eren de molt baixa qualitat.

Va ser l'any 1932 quan finalment s'introduí el procés que permetria l'entrada del color en el cinema. El sistema en qüestió consistia en un sistema subtractiu basat en tres colors primaris: El groc, cian i magenta. La càmera comptava amb tres pel·lícules a través de les quals hi passava la llum separada en tres feixos per uns prismes. El sistema resultava ser complex però el color obtingut era excepcional. Les primeres pel·lícules en emprar aquest sistema van ser les animacions de Walt Disney Flowers and Trees de 1932 i Three Little Pigs i, també, el llargmetratge d'imatge real La Cucaracha de 1934.