Usuari:Contraix/proves/Companyia Barcelonesa d'Electricitat
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La Companyia Barcelonesa d'Electricitat, S.A. fou una societat fundada a Barcelona l'any 1894 dedicada a la producció i comercialització d’energia elèctrica a Barcelona i la seva zona d'influència immediata. Es la companyia que en l'època dels inicis de l'electricitat millor representà la generació tèrmica, amb la central del carrer Mata de Barcelona. Tingué un paper de pont entre la pionera Societat Espanyola d'Electricitat, el actius de la qual comprà, i Riegos y Fuerza del Ebro, el gran gegant hidroelèctric que adquirí la Companyia Barcelonesa d'Electricitat el 1912.
La societat que controlaria l'empresa era la Allgemeine Elektrizitäts Gesellschaf (AEG), que aportà capital i tecnologia moderna, permetent que la societat oferís un servei bo a preus competitius i, en conseqüència, experimentés un fort creixement i bons resultats econòmics.
Antecedents[modifica]
L'oportunitat de negoci[modifica]
A principis de la dècada de 1890 la principal empresa d'electricitat de Barcelona era la Societat Espanyola d'Electricitat, fundada el 1881. Però la pobre resposta del mercat i una nefasta política d'inversions fora del seu negoci principal havien deixat l'empresa sense recursos, quedant limitada a mantenir amb prou feines la seva escassa clientela.
Aquest fet no passà desapercebut als directors de la Societat d'Aigües de Barcelona, que perceberen clarament una oportunitat de negoci. A través del seu accionista principal, la Societé Lyonaise des Eaux et de l'Eclairege, es buscaren aliats per crear una empresa a Barcelona per oferir el servei de producció i subministre elèctric que la Societat Espanyola d'Electricitat ja no estava en condicions d'oferir.
L'AEG[modifica]
El mes de maig de 1884 Emil Rathenau fundà l'empresa Deustche Edison Gesellchaft, i començar a produir sota unes patents de la companyia Edison General Electric Co.. L'empresa va aconseguir desenvolupar tecnologia pròpia i en 1897 ja es va independitzar de la dependència americana, transformant-se en la Allegemeine Electrizitäts Gesellchaft, per acrònim AEG.
La demanda d'energia elèctrica i d'equipament i aparells per a la seva explotació eren molt fortes a Alemanya, de forma que l'empresa experimentà un fort creixement. La seva estratègia d'expansió era invertir en empreses de producció i distribució d'energia elèctrica per que compressin els equipament a l'AEG, i un cop ja s'havien fet fortes inversions en equipament vendre la societat. Es en aquets escenari que l'AEG tenia un interès en entrar en mercats nous. El 1889 faria la primera inversió fora d'Alemanya, concretament a Madrid, i el 1894 ho faria a Sevilla.[1]
Constitució[modifica]
La Companyia Barcelonesa d'Electricitat es va constituir el 7 de desembre de 1894 amb un capital social de 4 milions de pessetes (equivalents aproximadament a 17 milions 863 mil euros del 2020) [2] dividides en 8.000 accions. El repartiment de les accions era el següent: [3]
- el Deutsche Bank, un sindicat d'inversors de Berlin i un conjunt de persones fortament vinculades a AEG, 5.600 accions.
- Societé Lyonaise des Eaux et de l'Eclairege, 2.000 accions.
- A nom de Manuel Arnús i Fortuny i de la seva casa de banca, Manuel Arnús i Cia, 200 accions. Manuel Arnús també seria el president del consell d'administració de la societat.
- Robert Robert i Surís, 200 accions.
Expansió[modifica]
La primera acció que executà la recents constituïda Companyia Barcelonesa d'Electricitat fou l'adquisició compra el dia 14 de desembre de 1894 dels actius de la Societat Espanyola d'Electricitat, constituïts per tots els elements de la central tèrmica de les Hortes de Sant Bertran, les canalitzacions de distribució d'electricitat així com les seves concessions i drets (entre els que figurava el contracte d'enllumenament de l'Ajuntament de Barcelona) per dos milions de pessetes.
La Societat Espanyola d'Electricitat s'obligava a continuar subministrant energia elèctrica fins que la Companyia Barcelonesa d'Electricitat no tingués una central pròpia que li permetés fer-ho. Amb aquesta compra la companyia ja era la gran subministradora de la ciutat de Barcelona.
Un cop enllestida la compra, es va iniciar la construcció d'una nova central termoelèctrica amb capacitat per absorbir el creixement del mercat i més eficient per poder operar amb uns costos més baixos.
La central es va dissenyar a la seu d'AEG a Berlin durant l'any 1895, i realitzant-se de forma immediata la seva construcció. Les proves començaren el mes de maig de 1987, i va començar a operar comercialment el 1898. La planta es va equipar amb cinc generadors de vapor multitubulars de 750 cv, als quals es van acoblar dinamos de corrent continu. Tenia una potència instal·lada de 3.750 kW, i subministrava electricitat contínua als clients a 110 volts. La proximitat de la central al port facilitava el transport del carbó i també el subministrament d'aigua per a la refrigeració de les calderes, el que es va aconseguir mitjançant la construcció d'un canal que tenia la presa al moll de Barcelona.[4]
El mercat respongué favorablement al sevei i preus oferts per la Companyia Barcelonesa d'electricitat, de forma que s'hagué d'incrementar de forma constant la potència instal·lada de la central elèctrica, fins al punt de que aquesta s'havia multiplicat per sis vegades la potència en el període 1900 - 1911, passant de 3.750 kw a 22.850 kW.[1]
Venda[modifica]
Quan l'empresari Frederick Stark Pearson visità Barcelona el 1911 de la mà de l'enginyer Carles Emili Montañès i Criquillion, aquest li presentà un ambiciós pla per a la electrificació de Catalunya, amb l'objectiu de subministrar energia elèctrica per a la indústria i els serveis de Barcelona i la seva zona d'influència. Frederick Stark Pearson quedà ràpidament convençut de la bondat del projecte el juliol de 1911.[5]
El 12 de setembre de 1911 es va constituir al Canadà la societat Barcelona Traction, Light and Power amb l'objectiu d'explotar el potencial hidroelèctric dels rius catalans per a produir energia elèctrica. Per dur a terme aquest objectiu es va constituir també al Canadà la companyia Ebro Irrigation & Power Company, dotant-la amb un capital de 2.500.000 dòlars. Aquesta societat es va registrar a l'estat espanyol sota el nom de Riegos y Fuerza del Ebro el 14 de desembre de 1911.
El nou grup va decidir comprar la Companyia Barcelonesa d'Electricitat per dues causes; tenia una important presència en un mercat amb un potencial molt gran de creixement, de forma que la seva adquisició assegurava a la nova empresa una clientela important. I el fet que l'empres disposés d'una central tèrmica important donava seguretat al subministrament, complementant les centrals hidroelèctriques que Riegos y Fuerzas del Ebro volia construir.
Frederick Stark Pearson va negociar directament amb Emil Rathenau, propietari de l'AEG, perquè aquest li vengués la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, i el 12 de gener de 1912 es va formalitzar l'acord de la venda.
Cal ressaltar que un altre grup competidor i de recent creació, Energia Elèctrica de Catalunya també tenia com objectiu disposar d'una central tèrmica de suport a Barcelona, i inicialment va intentar adquirir la Companyia Barcelonesa d'Electricitat a AEG amb el propòsit addicional d'obtenir la seva xarxa de distribució a Barcelona, però Riegos y Fuerzas del Ebro se li avançà, per la qual cosa decidí iniciar la construcció d'una nova central tèrmica a Sant Adrià de Besòs. [1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fàbregas Vidal, Pedro A. «La industria del gas en la España contemporánea (Siglos XIX-XXI)» (pdf) (en castellà). Estrategia elèctrica de Catalana de Gas y Electricidad hace cien años (1890-1930, septembre 2014. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Serrano Sanz, José Maria «150 años de la peseta» (pdf) (en castellà). Cuadernos de información econòmica. Funcas, novembre 2018, pàgina 75 [Consulta: 25 abril 2020]. «"Mètode de càlcul. Amb índex 1,00 el 1868, el 1890 l'índex era 0,82 i el 1999 era de 455,75. La inflació des de l'any 2000 fins al 2019, segons INE, ha estat del 50% aproximadament. I després canviar-ho a euros (166,386 pts/€)"»
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Muro, J. Ignacio. «La Compañia Barcelonesa de Electricidad (1894-1912)». A: Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. (pdf) (en castellà). Vol. 1. Barcelona: FECSA, 1994, pàgines 53-101 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Urteaga, Luis «Las empresas eléctricas y la oferta de energía en Barcelona: el ciclo de la termoelectricidad, 1881-1913» (pdf) (en castellà). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 58 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Urteaga, Luis. «El triunfo de la hidroelectricidad y la expansión de "La Canadiense"». A: Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. (pdf) (en castellà). Vol. 1. Barcelona: FECSA, 1994, pàgina 25 [Consulta: 25 abril 2020].