Usuari:YggdrasilAsir/Actinidia arguta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Actinidia arguta, el "hardy kiwi" o "kiwiño" és una planta perenne originària de Japó, Corea, el nord de Xina i el Llunyà Orient rus. Produeix una petita fruita semblant al kiwi.[1][2]

Descripció[modifica]

La fruita es coneix com kiwi resistent, kiwi, kiwi àrtic, kiwi bebè, kiwi per a postres, kiwi raïm, kiwi del nord o kiwi còctel, i és comestible, fruita de la grandària d'un raïm similar al kiwi en sabor i aparença, però són de color verd, marró o porpra amb pell suau, de vegades amb un rubor vermell. Sovint més dolç que el kiwi, el kiwi resistent es pot menjar sencer i no és necessari pelar-ho. De pela primes, el seu exterior és llis i correoso.

Historia botànica i taxonomia.[modifica]

Actinidia arguta va ser descrita per primera vegada per Philipp Franz von Siebold i Joseph Gerhard Zuccarini en 1843 com Trochostigma argutum.[3] Després va ser traslladat al gènere Actinidia en 1867 per Friedrich Anton Wilhelm Miquel després del suggeriment publicat de manera no vàlida per Jules Émile Planchon per moure l'espècie.[4]

Varietats

L'espècie consta de tres varietats:

  • Actinidia arguta var. arguta (autonimo)
  • Actinidia arguta var. giraldii (Diels) Vorosch.
  • Actinidia arguta var. hypoleuca (Nakai) Kitam.

Actinidia arguta var. giraldii va ser originalment descrita per Ludwig Diels en el rang d'espècie (Actinidia giraldii) en 1905, però després va ser reduït a una varietat de A. arguta en 1972 per Vladimir Nikolaevich Voroschilov.[5][6] A. arguta var. hypoleuca va ser descrita originalment en el rang d'espècie (Actinidia hypoleuca) per Takenoshin Nakai en 1904, però es va reduir a una varietat de A. arguta en 1980 per Siro Kitamura.[7][8]

Actinidia arguta s'havia col·locat en la secció Leiocarpae i en la sèrie Lamellatae, però aquesta classificació infragenérica actual no està recolzada. Un estudi de 2002 de la seqüència espaciadora transcrita interna de l'ADN nuclear i la seqüència del gen matK plastid per a l'anàlisi cladístico va revelar que la circumscripció actual de les seccions era polifilética, amb A. arguta formant un clado amb A. melanandra prop de la base de l'arbre filogenètic.[9]

Conreessis

Els conreessis més populars inclouen 'Ananasnaya', 'Ginebra', 'MSU', 'Weiki', 'Jumbo Verd' i 'Rogow'. Un híbrid autofértil comunament venut és el conrear japonès 'Issai' (A. arguta × rufa).

Cultiu[modifica]

Vinya conreada formada en espatllera.

La vinya trepadora de ràpid creixement és molt resistent (d'aquí el nom de kiwi hardy), i és capaç de sobreviure a baixes temperatures a -34 ° C (-30 ° F), encara que els brots joves poden ser vulnerables a les gelades en la primavera.[10] Les vinyes necessiten una estació de creixement lliure de gelades d'aproximadament 150 dies, però no es danyen amb les gelades tardanes, sempre que els canvis de temperatura siguin prou graduals com per permetre que les plantes s'aclimatin. De fet, un període de fred hivernal és necessari per al cultiu reeixit. No obstant això, els congelamientos ràpids maten als brots i les vinyes partides. Les vinyes també es poden conrear en zones de baix fred.

Si ben el kiwi resistent pot conrear-se directament a partir de llavors (el temps de germinació és d'aproximadament un mes), també és possible la propagació a partir d'esqueixos. Els esqueixos de kiwi Hardy poden ser empeltats directament en rizoma de kiwi establert, o arrelats ells mateixos.

En el cultiu domèstic, es pot usar un enreixat per estimular el creixement horitzontal per facilitar el manteniment i la recol·lecció; no obstant això, les vinyes creixen extremadament ràpid i requereixen un enreixat fort per a suport. Cada vinya pot créixer fins a 20 peus en una sola temporada, donades les condicions ideals de creixement.[11] Per la sembra comercial, la col·locació és important: les plantes poden tolerar ombra parcial, però els rendiments s'optimitzen amb llum solar total. Les vinyes de kiwi de Hardy consumeixen grans volums d'aigua; per tant, generalment es conreen en sòls àcids i ben drenats per prevenir la pudrición de l'arrel..

Pol·linització i Collita[modifica]

Perquè les vinyes donin fruit, les plantes masculines i femenines han d'estar presents per permetre la pol·linització. Un pol·linitzador masculí pot permetre que sis productores fructifiquin. La floració sol ocórrer a finalitats de la primavera (maig en l'hemisferi nord) a partir del tercer any de creixement.[12] No obstant això, si les flors es cremen amb gebre, no hi haurà producció de fruits durant la resta de l'any.

Una collita de tardor és estàndard entre totes les varietats; dins d'això, els temps de collita reals depenen en gran manera del clima local i del conrear específic conreat. Cada vinya individual pot produir fins a 100 lliures de fruita per any, però el rendiment anual mitjana és d'aproximadament 50 lb per vinya. Tant la grandària de la fruita com el rendiment total són altament depenents del cultiu. Les fruites que es deixen madurar en la vinya tenen un contingut de sucre de 18 a 25 % al moment de la collita.

Plagues[modifica]

Les vinyes de kiwi de Hardy són vulnerables a diverses malalties botàniques, com la podridura de la corona i l'arrel de Phytophthora (el problema més greu), la podridura de Botrytis i la plaga de esclerotinia. Les vinyes també són vulnerables a les infestaciones de plagues, inclosos els nematodes del nus de l'arrel, els àcars, els corrons de les fulles, els trips i els escarabats japonesos. Els gats també poden plantejar un problema, ja que se senten atrets per una olor a catnip produït per les resistents vinyes de kiwi. Se sap que els gats destrueixen les vinyes i desenterren les arrels a la recerca de la font de l'olor.

Producció comercial[modifica]

Els intents per comercialitzar la fruita han estat històricament infructuosos a causa de la seva curta vida útil i esporàdiques tendències a la maduració. No obstant això, s'estan fent intents per portar la fruita a un ós major, i les iniciatives de producció comercial estan en marxa a petita escala a Amèrica del Sud, Nova Zelanda, Europa, Canadà i els Estats Units (a Oregon, Washington i el centre de Pennsilvània).[13]

Uso Culinari[modifica]

Hardy kiwi pot ser utilitzat en melmelada.

Corea[modifica]

A Corea, el kiwi resistent es coneix com darae (다래). Les fulles joves, cridades darae-sol, sovint es consumeixen com a vegetals namul.[14]

Controvèrsia sobre la invasividad en el nord-est dels Estats Units[modifica]

Actinidia arguta ha estat conreada per afeccionats, i més recentment comercialment, en el nord-est dels Estats Units des d'almenys la dècada de 1900 sense un impacte significatiu en els boscos de la regió, fins fa poc. A causa del creixement excessiu i la "dominació completa dels arbres madurs" en els llocs de l'oest de Massachusetts i Coffin Woods, Long Island, Nova York, ara els grups que inclouen Mass Audubon i Vermont Invasives informen que són invasors.[15][16] És controvertit que aquests llocs localitzats indiquin un risc invasiu per a la regió en el seu conjunt, donada la llarga història d'aquesta espècie àmpliament distribuïda i conreada en el nord-est dels Estats Units.[17]No obstant això, atès que les invasions reeixides d'espècies no natives poden ocórrer gradualment amb el temps, aquests llocs informats requereixen una major recerca i suggereixen la necessitat d'un monitoreo més ampli.[18] Actualment, la Secció 3B de l'Est del Servei Forestal del USDA enumera a A. arguta en Plantes de Categoria 4 per a la preocupació i el monitoreo locals. Aquestes plantes són espècies no natives que es produeixen localment a la regió. Per la seva avaluació, actualment no se sap si pot ser especialment invasiu, però l'espècie va ser recomanada per monitoreo futur.[19] El Grup Assessor de Plantes Invasores de Massachusetts enumera a A. arguta com una espècie que no complia amb els criteris en aquest moment, citant la falta d'evidència o deficiència de dades sobre la seva capacitat reproductiva i possible fuita del cultiu.[20]

Registro fòssil[modifica]

S'han trobat macrófilos de A. arguta de l'època del Pliocè primerenc en l'oest de Geòrgia a la regió del Caucas.[21]

Referències[modifica]

  1. Hardy Kiwifruit Fruit Facts. 1996, California Rare Fruit Growers, Inc.
  2. Infoagro
  3. «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.«YggdrasilAsir/Actinidia arguta» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  4. «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.«YggdrasilAsir/Actinidia arguta» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  5. «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.«YggdrasilAsir/Actinidia arguta» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  6. «YggdrasilAsir/Actinidia arguta» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  7. «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.«YggdrasilAsir/Actinidia arguta» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  8. «YggdrasilAsir/Actinidia arguta» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  9. Li, J., H. Huang, and T. Sang. 2002. Molecular phylogeny and infrageneric classification of Actinidia (Actinidiaceae). Systematic Botany, 27(2): 408-415.
  10. Hardy Kiwi Hardy Kiwi. Dec. 16, 2008, Penn State College of Agricultural Sciences.
  11. Hardy Kiwi Nan Sterman, National Gardening Association.
  12. Kiwifruit and Hardy Kiwi Kiwifruit and Hardy Kiwi HYG-1426-93. John Strang & Richard C. Funt, Ohio State University.
  13. Kiwi Korners Farm, Commercial Production of Actinidia Arguta (Hardy Kiwi)
  14. Kwon, Daeik. «Saenggimsae biseutan bomnamul sigyong – dokcho chakgak swiwo» (en coreano). Consultado el 27 December 2017.Kwon, Daeik «Saenggimsae biseutan bomnamul sigyong – dokcho chakgak swiwo» (en coreà). [Consulta: 27 December 2017].
  15. http://www.massaudubon.org/learn/nature-wildlife/invasive-plants/hardy-kiwi
  16. http://www.vtinvasives.org/sites/default/files/hardy_kiwi_pest_alert.pdf
  17. Penn State Extension - Fruit Times. March 22, 2013. Hardy Kiwifruit: Invasive Plant or Throwback to the Gilded Age?
  18. Error en el títol o la url.«».
  19. Actinidia Arguta - USDA Forest Service
  20. Massachusetts Invasive Plant Advisory Group (MIPAG). February 28, 2005. The Evaluation of Non-Native Plant Species for Invasiveness in Massachusetts. Accessed online: 10 January 2017.
  21. The History of the Flora and Vegetation of Georgia by Irina Shatilova, Nino Mchedlishvili, Luara Rukhadze, Eliso Kvavadze, Georgian National Museum Institute of Paleobiology, Tbilisi 2011,