Usuari:Jsalescabre/proves

Fritz Haber

Fritz Haber (Breslaw, Alemanya 1868 – Basilea, Suïssa 1934), fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l’any 1918, pel descobriment del mètode Haber-Bosch per a l’obtenció industrial d’amoníac a partir de nitrogen i hidrogen. Conjuntament amb Max Born, proposaren l’anomenat cicle Born-Haber per a la determinació de l’energia reticular de cristalls iònics. Haber està considerat el pare de la Guerra química pel seu treball pioner en el desenvolupament i aplicació del clor i altres gasos durant la Primera Guerra Mundial.  

Biografia

Nasqué el 9 de desembre de 1868 a Breslaw (Alemanya) actualment Wroclaw (Polònia), en el si d’una de les famílies jueves i benestants més antigues de la ciutat. La seva mare morí uns mesos després del seu naixement, el seu pare tenia una fàbrica de pigments, tints i productes farmacèutics  que era una de les empreses importadores més grans d’Alemanya. La família estava plenament integrada en la societat alemanya i si bé mantenia algunes tradicions  i ajudava la comunitat jueva  no freqüentava gaire la sinagoga. De fet, Haber s’identificava molt més com a alemany que no pas com a jueu. Estudià en una escola primària, oberta a catòlics, protestants i jueus, i als 11 anys anà al “St. Elisabeth Gymnasium” – on ja se separava els alumnes per la seva religió –. El 1886 ingressà a la Universitat de Berlin (actual Universitat Humboldt de Berlin), però no li agradà gaire i es traslladà a la Universitat de Heidelberg, on estudià amb Robert Bunsen. Després de fer el servei militar anà a l’Escola Tècnica de Charlottenburg (actual Universitat Tècnica de Berlin), a treballar amb Carl Theodore Libermann sobre el piperonal. La tesi doctoral resultant, Ueber einige Derivative des Piperonals (Sobre alguns Derivats del piperonal) la presentà l’any 1891, a la Universitat de Berlin ja que a Charlottenburg encara no atorgaven el títol de doctor. Passats tres anys intentat consolidar un futur professional treballant en diverses empreses, inclosa la del seu pare, realitzà unes estades postdoctorals – després d’un intent infructuós d’entrar a l’Institut de Química Física que Wilhelm Ostwald havia fundat a Leipzig–  a l’Escola Federal Politècnica de Zúric,  amb Georg Lunge.

El Premi Nobel

A finals del segle XIX ja se sabia que si bé el nitrogen – principal component de l’aire 70-80%– era un element molt poc reactiu, existeixen uns bacteris, nitrogenases?– capaços de transformar-lo en amoníac – l’anomenada fixació del nitrogen–, en un dels principals processos de síntesi de proteïnes que fan les plantes. En aquells temps la principal primera matèria subministradora/adobs de nitrogen a l’agricultura era el  nitro de Xile guano (KNO₃). La fixació de nitrogen era, doncs, un tema de gran interès científic i importància industrial, que havia atret l’atenció de químics tan rellevants com Le Chatelier, Ostwald, i Nernst, entre d’altres, però que, de fet, abandonaren, atès els malts resultats que n’obtenien. Home disposat a enfrontar-se a problemes tècnics difícils que sovint exigien uns coneixements teòrics profunds –que altres no havien sabut resoldre– s’interessà per la química dels gasos, i posteriorment pel tema de la síntesi de l’amoníac. En un llibre que publicà l’any 1905, “Thermodynamik technischer Gasreaktionen" (Termodinàmica de les reaccions gasoses tècniques?), descrivia la formació d’amoníac, amb un rendiment baix,  a partir de nitrogen i hidrogen en una reacció a 1000 ºC de temperatura i amb la presència d’un catalitzador de ferro.  A pesar de les fortes crítiques de Nernst, prosseguí els seus estudis, i observà que  treballant a pressions altes, 100 atm.  500ºC i amb catalitzadors d’urani i/o osmi, s’aconseguia un rendiment del 10% d’amoníac, demostrant així la possibilitat d’obtenir industrialment amoníac directament a partir de nitrogen. (Cita??). L’any 1908, BASF (Badischen Anilin & Soda Fabrik) s’interessà, a instancies de Carl Bosch, en el procediment, i es començà a obtenir industrialment amoníac, establint, així el famós mètode Haber-Bosch. El procés Haber-Bosch es convertí en un procés clau i transformador en la indústria química. La producció de productes derivats del nitrogen, com adobs, fertilitzants, explosius i altres  compostos químics, que abans es fabricaven a partir de productes d’origen natural, principalment el guano/nitro de Xile, ara es podia fer a partir  d’un element abundant a l’atmosfera com el nitrogen (cita-19). A títol d’exemple, la producció anual d’adobs nitrogenats (a partir d’amoníac) supera els 100 milions de Tm i es responsable de producció dels aliments que “/sosté/manté” la meitat de la població mundial (cita-20).

La fundació Nobel atorgà el Premi Nobel de Química a Haber per “la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements” de l’any 1918,  De fet, degut a la primera Guerra mundial,  els anys 1916, 1917 i 1919 no es concedí el Premi Nobel de Química. El premi li fou concedit el 13 de novembre de 1919 i la cerimònia de lliurament tingué lloc l’1 de gener de 1920.  En el discurs d’acceptació comentà: És possible que aquesta solució? no sigui la definitiva. El bacteris ens ensenyen que la naturalesa, amb la seva química de la vida tan sofisticada, empra mètodes, procediments i reaccions que encara no som capaços d’imitar”. Aquest comentari de Haber continua sen vigent encara avui dia.

Referències

VVVVVVVV