Walther Hermann Nernst

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWalther Hermann Nernst
Walther Nernst SI.jpg
modifica
Nom original(de) Walther Nernst modifica
Biografia
Naixement25 juny 1864 modifica
Wąbrzeźno (en) Tradueix modifica
Mort18 novembre 1941 modifica (77 anys)
Niwica, Żary County (en) Tradueix modifica
Lloc d'enterramentCementiri municipal de Göttingen modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Würzburg (1886–)
Universitat de Graz (1886–)
Universitat Humboldt de Berlín (1885–)
Universitat de Zuric (1883–)
Universitat de Leipzig modifica
Es coneix perTercer principi de Termodinàmica
Equació de Nernst
Activitat
Director de tesiFriedrich Kohlrausch modifica
Camp de treballQuímica física modifica
OcupacióQuímic, físic i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat Humboldt de Berlín modifica
Participà en
1911Primer Congrés Solvay modifica
Obra
Estudiant doctoralFrancis Simon, Karl Friedrich Bonhoeffer, Arnold Eucken, Fritz Lange, Robert von Lieben, Irving Langmuir, William Duane i Max Speter modifica
Premis

Lloc webnernst.de modifica

Walther Hermann Nernst (Briesen, Prússia 25 de juny de 1864 - Bad Muskau, estat alemany de Saxònia, Alemanya 18 de novembre de 1941) fou un físic, químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1920.

Biografia[modifica]

Nascut a la ciutat de Briesen, en aquells moments situada a Prússia que a principis del segle XXI forma part de Polònia i és anomenada Wąbrzeźno. Va estudiar física, química i matemàtiques a les universitats de Zuric, Berlín, Graz i Würzburg.

Després de treballar un temps a Leipzig des de 1891 exercí com professor de física a la Universitat de Göttingen, on fundà l'any 1895 l'Institut de Química, Física i Electroquímica. L'any 1905 es traslladà a la Universitat Humboldt de Berlin com a professor i director de l'Institut de Química Física, i el 1922 fou nomenat president de l'Institut Fisicotècnic de Berlín-Charlottenburg, càrrec que abandonà el 1933.

Recerca científica[modifica]

Segona Conferència Solvay (1913), conferències promogudes per Nernst i Max Planck. Podem veure Nernst, situat el primer per l'esquerra de la primera fila, assegut al costat d'Ernest Rutherford

Els seus treballs ajudaren a establir la moderna físico-química, treballant en els camps de l'electroquímica, termodinàmica, química de l'estat sòlid i fotoquímica.

Desenvolupà una teoria osmòtica per explicar i determinar el potencial dels electròdes d'una pila de concentració i formulà la llei de distribució d'una matèria entre dues fases donades. L'any 1897 invetà l'anomenada làmpada de Nernst, amb un filament, constituït per òxids de zirconi i itri, que es fa conductor a l'escalfar-se, arribant a temperatures superiors en més de 1.000 °C respecte altres làmpades, més eficaç que les antigues làmpades de carbó i que sol usar-se com a font de raigs infrarojos, i precursora de la làmpada d'incandescència.

El 1905 va establir, el que ell mateix anomenà, "nou teorema de la calor" i conegut més endavant com el Tercer Principi de la termodinàmica, segons el qual l'entropia d'una matèria tendeix a anul·lar-se quan la temperatura s'aproxima al zero absolut. Per aquest descobriment l'any 1920 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, premi que fou anunciat el 10 de novembre de 1921 i entregat aquell mateix any.

A partir de 1933 es dedicà a l'estudi de l'electroacústica i astrofísica, inventant una microbalança així com un piano elèctric amb un amplificador.

Reconeixements[modifica]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (24748) Nernst descobert el 26 de setembre de 1992 per Freimut Börngen i Ludtz D. Schmadel.

Enllaços externs[modifica]