Usuari:Kuranes/Shen Yuying
Shen Yunying (xinès: 沈云英) (1624–1660), també coneguda com Shen Guand (xinès: 沈官弟) va ser una general xinesa de l'exèrcit imperial durant la dinastia Ming .
Biografia[modifica]
Shen Yunying fou la filla del general Shen Zhixu. De petita, es va interessar per les arts marcials i va llegir molts llibres sobre aquest tema. De major, acompanyaria el seu pare en les seves missions i, es casà amb Jia Wance, un militar.
El 1643, el seu pare va morir en la batalla contra l'exèrcit rebel de Zhang Xianzhong a Daozhou, província de Hunan. En aquell moment, Shen Yunying va assumir el seu lloc al comandament durant la lluita i va portar els soldats a la victòria. Com a reconeixement, se li va oferir el càrrec del seu pare, que va acceptar, i es va convertir en general de les forces de guerrilla (Youji Jiangjun) [1] .
Shen Yunying demostrà una gran habilitat militar en la seva lluita per protegir la dinastia Ming dels exèrcits de la dinastia Qing dirigits per Li Zicheng i la seva dona, Gao Guiying, una altra gran comandant de l'època. Però no va aconseguir evitar la pèrdua de Pequín l'any 1644 i la mort de Chongzhen, l'últim emperador de la dinastia Ming.
El mateix any morí el seu marit en combat, un any després del seu pare, mentre lluitava contra els exèrcits rebels a Jingzhou. Després d'aquests fets, Shen Yunying va perdre tota voluntat de lluitar i es va retirar a la vida privada, dimitint dels seus càrrecs. Portà els cossos dels difunts a la seva província per fer-se càrrec dels respectius funerals.[2]
Un cop represa la seva vida de civil va fundar una escola per a les noies del seu clan que proporcionava coneixements acadèmics i arts marcials.[3]
Va morir el 1660, als 36 anys [4] .
En la cultura popular[modifica]
La història de la vida de Shen es va tornar a explicar en diverses obres de la literatura. Dong Rong [zh] (m. 1760) va publicar una obra de teatre sobre Shen Yuying i una altra figura militar femenina notable, Qin Liangyu.[5]
Al segle xix, Zhang Chaixin va celebrar les gestes heroiques de Shen Yunying en el poema "La balada de la general Shen", que la representa com una poderosa guerrera i filla filial, així com una escriptora dotada, tot i que cap dels seus escrits ha sobreviscut.[6]
Al segle XX, Cheng Yanqiu, un dels quatre grans intèrprets de papers dan a l'òpera de Pequín, també va escriure una òpera sobre Shen Yunying.[7]
També apareix en una obra segle xviii i en diversos poemes (entre els quals destaquen els de la poetessa revolucionària Qiu Jin).[8]
Referències[modifica]
[[Categoria:Militars xinesos]]
- ↑ «General Shen Yunying - Complete in Loyalty and Filial Piety - ColorQ Articles Etc». www.colorq.org. [Consulta: 5 maig 2021]..
- ↑ Lee, Lily Xiao Hong. Biographical Dictionary of Chinese Women: Tang Through Ming, 618-1644 (en anglès). M.E. Sharpe, 2014-03-13. ISBN 978-0-7656-4316-2..
- ↑ «Shen Yunying - Mobile corps commander» (en anglès). Encyclopedia Amazonica, 01-09-2020. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ Pennington, Reina. Amazons to Fighter Pilots: R-Z (en anglès). Greenwood Press, 2003. ISBN 978-0-313-32708-7..
- ↑ Fang, Chao-ying. «Ch'in Liang-yü». A: Eminent Chinese of the Ch’ing Period, 1644–1912. Washington, DC: Library of Congress, 1944, p. 169.
- ↑ Idema, Walt; Grant, Beata. The Red Brush: Writing Women of Imperial China. Cambridge, Mass: Harvard University Press, 2004, p. 653-656. ISBN 067401393X.
- ↑ Rolston, David. Inscribing Jingju/Peking Opera: Textualization and Performance, Authorship and Censorship of the "National Drama" of China from the Late Qing to the Present. Leiden: Brill, 2021, p. 296. ISBN 9004463399.
- ↑ «Shen Yunying, générale chinoise» (en francès). L'Histoire par les femmes, 11-03-2020. [Consulta: 5 maig 2021]..