Usuari:Leptictidium/Anatidefòbia
L'anatidefòbia (del llatí anas 'ànec', i el grec ἰδ- id- 'aspecte' i φόβος fobos, 'por') és una por irracional de ser observat per un anàtid: ànec o ocell similar (oca i cigne).[1] Aquest temor és omnipresent en el sentit que la persona que el pateix pot creure que està sent observada per un anàtid en tot moment i a tot arreu. Aquesta fòbia és deguda a un trauma psicològic relacionat amb anàtids, que en la majoria de casos es produeix durant la infància.[2] Igual que altres fòbies, l'anatidefòbia pot provocar una gran angoixa i inestabilitat emocional, que en alguns casos condicionen la vida quotidiana de l'individu.
Els símptomes són variables. Una persona amb anatidefòbia que estigui sent observada per un ànec, o que s'ho pensi, pot experimentar des d'una simple sensació d'incomoditat fins a atacs de pànic davant el que percep com a una catàstrofe imminent, que poden desembocar en una pèrdua del coneixement.
Només els casos més greus es tracten amb medicaments contra l'angoixa. La majoria de casos es tracten amb teràpia psicològica, com ara parlar amb un psicòleg, la hipnoteràpia, relacionar-se amb altres individus que tinguin la fòbia, tècniques de relaxació o la teràpia d'exposició, que consisteix a afrontar gradualment la causa del temor.
Etiologia
[modifica]L'anatidefòbia és una d'entre nombroses fòbies als ocells, conegudes sota el nom genèric d'ornitofòbies.[3]
En la majoria de casos, l'anatidefòbia és causada per un trauma provocat per una experiència desagradable amb ànecs o ocells aquàtics similars; per exemple, la persona podria haver estat mossegada o intimidada per un d'aquests ocells. Els cignes i les oques poden ser particularment agressius, especialment durant la temporada d'aparellament, quan defensen el terreny que envolta el seu niu.[4] En un nombre molt més reduït de casos, el trauma psicològic no és causat per una experiència directa, sinó a través de mitjans de comunicació com ara la televisió o còmics.[5]
Diagnòstic
[modifica]L'individu que pateix anatidefòbia sovint és el primer a adonar-se'n, quan veu que la seva por de ser observat constantment per un ànec és irracional. La persona sol adonar-se del caràcter patològic d'aquest trastorn quan la fòbia comença a interferir en la seva vida diària (per exemple, una persona que agafi un camí molt més llarg per anar a treballar per tal d'evitar acostar-se a un lloc on hi podria haver ànecs).
Generalment, l'anatidefòbia no és diagnosticada pel metge de capçalera, sinó que aquest, després de parlar-ne amb el pacient i de descartar que la fòbia no sigui deguda a motius físics, envia el pacient a la consulta d'un psicòleg o altre professional de la salut mental.
Símptomes
[modifica]Els símptomes de l'anatidefòbia són els típics de les ornitofòbies en general. El desencadenant d'aquests símptomes són les situacions en què la persona afectada ha d'enfrontar-se a la fòbia.
El símptoma més lleu d'aquesta fòbia és una lleugera incomoditat; en alguns individus, la fòbia no va més enllà. Altres símptomes relativament lleus són l'aparició de nàusees o suors. A mesura que el temor va augmentant d'intensitat, apareixen altres símptomes com sequedat de boca o una respiració soma. La por pot afectar l'aparell locomotor, provocant tensió muscular i tremolors. En els casos més greus, l'individu amb anatidefòbia pot començar a respirar excessivament ràpid i a patir els efectes d'un atac de pànic en tota regla, incloent-hi la sensació de pèrdua de control, un sentiment d'estar acorralat sense possibilitat de fugir o una sensació aclaparadora de perill.
Tractament
[modifica]Si no es tracta, aquesta fòbia pot afectar molt negativament la vida social, personal i laboral de la persona que la pateix, perjudicant tots els aspectes de la vida. Per això, hi ha una sèrie de tractaments per millorar la condició d'un pacient amb anatidefòbia; aquests tractaments són molt similars als que es fan servir per la majoria de fòbies.
El tractament més bàsic consisteix a parlar sobre la fòbia amb un psicoterapeuta, que ajudarà el pacient a analitzar el temor i les causes que el provoquen. L'objectiu és racionalitzar la percepció que el malalt té dels ànecs, per tal d'evitar temors irracionals. Una forma més específica de psicoteràpia és la hipnoteràpia, en què el psicoterapeuta intenta reduir l'angoixa i l'estrès del pacient, i eventualment eliminar la fòbia.
La teràpia de grup és un tractament que es fa servir no només per altres fòbies, sinó per un ampli ventall de trastorns i addiccions psicològics (com per exemple l'addicció a l'alcohol). Es tracta de posar en comú els temors amb altres pacients; el fet d'exterioritzar les pors i posar-les en forma de paraules contribueix a racionalitzar-les. Altres factors positius de la teràpia de grup són el fet d'evitar que el pacient se senti aïllat, l'esperança d'anar superant la por dia a dia, la catarsi i la comprensió de la por pròpia a partir de l'observació de la por dels altres.
Les teràpies basades en tècniques de relaxació i meditació serveixen per reduir l'angoixa del pacient. Això pot incloure tècniques com ara la respiració profunda o la pràctica del ioga o el tai-txi.
Com a últim recurs, el metge pot receptar medicaments contra l'ansietat al pacient amb anatidefòbia, utilitzant agents farmacològics per intentar tractar bases fisiològiques del trastorn.
A la cultura popular
[modifica]- A la sèrie de videojocs de Monkey Island, el personatge Pegnose Pete té un gran temor dels ànecs. Es rumoreja que això és degut al fet que fou un ànec el que li mossegà el nas i féu que hagués de dur-ne un de prostètic.[6]
- Una vinyeta sobre l'anatidefòbia és una de les més cèlebres de l'àlbum de còmic The Far Side Gallery 3, de Gary Larson.[7]
- Al webcòmic Joe and Monkey, un dels protagonistes (Joe) té terror als ànecs.[8] Aquest temor possiblement està relacionat amb un tresor argentí maleït.
Referències
[modifica]- ↑ «Anatidaephobie» (en alemany). Fremdwort.de. [Consulta: 23 octubre 2009].
- ↑ Tammy Duffey. «Anatidaephobia» (en anglès). Associated Content, 08-12-2008. [Consulta: 23 octubre 2009].
- ↑ Louis S. London «Ailurophobia and ornithophobia» (Previsualització gratuïta) (en angles). Psychiatric Quarterly, vol. 26, 1, 1952, pàg. 365-371. DOI: 10.1007/BF01568473.
- ↑ «Anseriform (bird order)» (en anglès). Encyclopædia Britannica Online, 2009. [Consulta: 23 octubre 2009].
- ↑ «Anatidaephobia» (en anglès). 05News, 13-10-2009. [Consulta: 7 novembre 2009].
- ↑ «Pegnose Pete» (en anglès). Giant Bomb. [Consulta: 23 octubre 2009].
- ↑ Gary Larson. The Far Side Gallery 3 (en anglès). Andrews and McMeel, 1988. ISBN 0-8362-1831-0. vegeu la imatge
- ↑ Zach Miller. «Birdination» (en anglès). Joe and Monkey, 2004. [Consulta: 23 octubre 2009].
