Usuari:Lluís RD/Ali-Shir Nava'i

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ali-Shir Nava'i (9 de febrer de 1441 – 3 de gener de 1501), també conegut com a Nizam-al-Din Ali-Shir Herawi[n 1] (txagatai: نظام الدین علی شیر نوایر شیر نوای،, persa: نظام‌الدین علی‌شیر نوایی ⌴ن ی،،یییی) va ser un poeta timúrida,[1] escriptor, estadista, lingüista, Hanafi Maturidi[2] místic i pintor[3] que va ser el màxim representant de la literatura txagatai. [4][5]

Nava'i creia que el txagatai,[6] la seva llengua materna, era superior al persa per a propòsits literaris, una visió poc comuna a l'època i defensava aquesta creença en la seva obra titulada Muhakamat al-Lughatayn (El judici de les dues llengües). Va destacar la seva creença en la riquesa, precisió i mal·leabilitat del vocabulari turc en oposició al persa.[7]

A causa de la seva distingida poesia en llengua txagatai, Nava'i és considerat per molts al món de parla turca com el fundador de la primera literatura turca. Molts llocs i institucions d'Àsia Central porten el seu nom.

Vida[modifica]

Retrat d'Ali-Shir Nava'i a Isfana, Kirguizstan

Ali-Shir Nava'i va néixer el 1441 a la ciutat d'Herat en el si d'una família d'escribes de cancelleria turcs ben llegits.[3] Durant la vida d'Ali-Shir, Herat era governada per l'Imperi Timúrida i es va convertir en un dels principals centres culturals i intel·lectuals del món musulmà. Ali-Shir pertanyia a la classe emir (o mir en persa) Txagatai de l'elit timúrida. El pare d'Ali-Shir, Ghiyath ud-Din Kichkina (El Petit), va servir com a oficial d'alt rang al palau de Xah Rukh Mirza, un governant de Khorasan. La seva mare va exercir d'institutriu d'un príncep al palau. Ghiyath ud-Din Kichkina va exercir com a governador de Sabzawar al mateix temps.[5] Va morir mentre Ali-Shir era jove, i un altre governant de Khorasan, Abul-Qasim Babur Mirza, va adoptar la tutela del jove.

Ali-Shir era un company d'escola de Hussayn Bayqara, que més tard es convertiria en el sultà de Khorasan. La família d'Ali-Shir es va veure obligada a fugir d'Herat el 1447 després que la mort de Shāhrukh creés una situació política inestable. La seva família va tornar a Khorasan després que l'ordre es restaurés a la dècada de 1450. El 1456, Ali-Shir i Bayqara van anar a Meixad amb Ibn-Baysunkur. L'any següent Ibn-Baysunkur va morir i Ali-Shir i Bayqara es van separar. Mentre Bayqara intentava establir el poder polític, Ali-Shir va continuar els seus estudis a Meixad, Herat i Samarcanda.[8] Després de la mort d'Abu-Saïd Mirza el 1469, Hussayn Bayqara va prendre el poder a Herat. En conseqüència, Ali-Shir va abandonar Samarcanda per unir-se al seu servei. El 1472, Ali-Shir va ser nomenat emir (comandant) del dīvān-i aʿlā (consell suprem), que finalment el va portar a un conflicte amb el poderós buròcrata persa Majd al-Din Muhammad Khvafi, a causa de les reformes centralitzadores d'aquest últim, que van suposar un perill per als privilegis tradicionals dels quals gaudia l'elit militar turca (com Ali-Shir).[3] Ali-Shir va romandre al servei de Bayqara fins a la seva mort el 3 de gener de 1501. Va ser enterrat a Herat.

Ali-Shir Nava'i va portar un estil de vida ascètic, «mai es va casar ni tenir concubines ni fills».[9]

Feina[modifica]

Ali-Shir Nava'i representat als segells de l'URSS de 1942 per celebrar el 500 aniversari del seu naixement

Ali-Shir va servir com a administrador públic i assessor del seu soldà, Hussayn Bayqara. També va ser un constructor que es diu que va fundar, restaurar o dotar unes 370 mesquites, madrasses, biblioteques, hospitals, caravanserralls i altres institucions educatives, pietoses i caritatives a Khorasan. A Herat, va ser responsable de 40 caravanserralls, 17 mesquites, 10 mansions, nou banys, nou ponts i 20 piscines.[10]

Entre les construccions d'Ali-Shir hi havia el mausoleu del poeta místic del segle xiii, Farid-ad-Din Attar, a Nixapur (nord-est de l'Iran) i la madrassa de Khalasiya a Herat. La seva contribució a l'arquitectura d'Herat, la va convertir, en paraules de René Grousset, en «la Florència del que amb raó s'ha anomenat el Renaixement timúrida».[11] A més, va ser un promotor i mecenes de l'erudició i les arts i les lletres, músic, compositor, cal·lígraf, pintor i escultor, i un escriptor tan famós que Bernard Lewis, un reconegut historiador del món islàmic, el va anomenar «el Chaucer dels turcs».[12]

Entre les nombroses figures notables que van ser sostingudes econòmicament per Ali-Shir inclouen els historiadors Mirkhvand (mort el 1498), Khwandamir (mort el 1535/6) i Dawlatshah Samarqandi (mort el 1495/1507); els poetes Jami (mort el 1492), Asafi Harawi (mort el 1517), Sayfi Bukhari (mort el 1503), Hatefi (mort el 1521) i Badr al-Din Hilali (mort el 1529/30); i els músics Shaykh Na'i i Hussayn Udi.[3]

Obres literàries[modifica]

Sota el pseudònim Nava'i, Ali-Shir va ser un dels escriptors clau que van revolucionar l'ús literari de les llengües turques. El mateix Nava'i va escriure principalment en la llengua txagatai i va produir 30 obres durant un període de trenta anys, durant els quals el txagatai va ser acceptat com una llengua literària prestigiosa i respectada. Nava'i també va escriure en persa amb el pseudònim Fāni i, en molt menor grau, en àrab.

Els poemes més coneguts de Nava'i es troben en els seus quatre diwans,[4] o col·leccions de poesia, que sumen aproximadament 50.000 versos. Cada part de l'obra correspon a un període diferent de la vida d'una persona:

Una pàgina del diwan de Nava'i. De la biblioteca de Solimà el Magnífic.
  • Ghara'ib al-Sighar «Les meravelles de la infantesa»
  • Navadir al-Shabab «Les rareses de la joventut»
  • Bada'i' al-Wasat «Les meravelles de l'edat mitjana»
  • Fawa'id al-Kibar «Beneficis de la vellesa»

Per ajudar altres poetes turcs, Ali-Shir va escriure obres tècniques com Mizan al-Awzan «La mesura dels metres» i un tractat detallat sobre metres poètics. També va elaborar el monumental Majalis al-Nafais «Assemblees d'homes distingits», una col·lecció de més de 450 esbossos biogràfics de poetes, majoritàriament contemporanis. La col·lecció és una mina d'or d'informació sobre la cultura timúrida per als historiadors moderns.

Les altres obres importants d'Ali-Shir inclouen el Khamsa (Quíntuple), que es compon de cinc poemes èpics i és una imitació del Khamsa de Nizami Gandjawi:

  • Hayrat al-Abrar «Maravelles de la bona gent» (حیرت الابرار)
  • Farhad va Shirin «Farhad i Shirin» (فرهاد و شیرین)
  • Layli va Majnun «Layla i Majnun» (لیلی و مجنون)
  • Sab'ai Sayyar «Set viatgers» (سبعه سیار) (sobre els set planetes)
  • Sadd-i Iskandari «El Mur d'Alexandre» (سد سکندری) (sobre Alexandre el Gran)

Ali-Shir també va escriure Lisan al-Tayr després del Mantiq al-Tayr d'Attar de Nixapur o «El llenguatge dels ocells», en què va expressar les seves opinions filosòfiques i idees sobre el sufisme. Va traduir el Nafahat al-uns (نفحات الانس) de Jami al txagatai i el va titular Nasayim al-muhabbat (نسایم المحبت). El seu Besh Hayrat (Cinc meravelles) també ofereix una visió en profunditat de les seves opinions sobre la religió i el sufisme. El seu llibre de poesia persa conté 6.000 versos (beits).

L'últim treball de Nava'i, Muhakamat al-Lughatayn «El judici de les dues llengües» és una comparació del turc i el persa i es va acabar el desembre de 1499. Creia que la llengua turca era superior al persa per a propòsits literaris, i defensava aquesta creença en la seva obra.[13] Nava'i va emfatitzar repetidament la seva creença en la riquesa, precisió i mal·leabilitat del vocabulari turc en oposició al persa.[14]

Aquest és el fragment dels «Vint-i-un Ghazals» de Nava'i, traduït al català:

«

Sense fortuna i perspectiva, encenc el foc
De la impaciència, els guàrdies de la prudència han desaparegut:
La meva caravana indefensa al foc que s'acosta.
Un llamp m'ha impactat i m'ha canviat completament
Mentre els joncs esclaten i s'estenen en un mar de foc…
Entén, Navoiy, nego el meu patiment
Quan els boscos de Mazandaran es van tornar vermells pel foc.[15]

»

Llista d'obres[modifica]

  • Badoyi' ul-bidoya
  • Nawadir al-nihaya

A continuació es mostra una llista de les obres d'Ali-Shir Nava'i compilada per Suyima Gʻaniyeva,[16] professora sènior de l'Institut Estatal d'Estudis Orientals de Taixkent.[17]

Badoe ul-Vasat (Meravelles de l'edat mitjana) – el tercer diwan de l'Hazoin ul-maoniy de Nava'i. Consta de 650 gazals, un mustazod, dos mukhammases, dos musaddases, un tarjeband, un cassida, 60 qit'as, 10 chistons i tres tuyuks. En total, Badoe ul-Vasat té 740 poemes i té 5.420 versos. Va ser compilat entre 1492 i 1498.

Referències[modifica]

[[Categoria:Sufís]] [[Categoria:Escriptors del segle XV]] [[Categoria:Persones d'Herat]]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n"/> corresponent.

  1. ↑ Robinson. The Oxford History of Historical Writing Volume 2: 400-1400. Oxford University Press, 2012, p. 275. ISBN 978-0-191-63693-6. 
  2. ↑ Nava'i, Ali-Shir. Nasa'em al-mahabba men shama'em al-fotowwa. Turkish Language Association, 1996, p. 392. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Subtelny, 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 Robert McHenry. . 8. Robert McHenry, ed. (1993). "Navā'ī, (Mir) 'Alī Shīr". Encyclopædia Britannica. Vol. 8 (15th ed.). Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc. p. 563. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «McHenry» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. ↑ 5,0 5,1 Subtelny, 1993, p. 90-93.
  6. ↑ Dabashi, Hamid. The World of Persian Literary Humanism. Harvard University Press, 2012, p. 165. ISBN 978-0-674-06759-2. 
  7. ↑ "قیاس الغتین" نوائی پایه دانشی ندارد.
  8. ↑ Subtelny, 1993, p. 90.
  9. ↑ Subtelny, 1993, p. 92.
  10. ↑ «Alisher Navoi». A: Complete Works in 20 Volumes. 1–18, 1987–2002. 
  11. ↑ Subtelny, Maria Eva International Journal of Middle East Studies, 20, 4, November 1988, pàg. 479–505. DOI: 10.1017/s0020743800053861.
  12. ↑ Hoberman, Barry Saudi Aramco World, January–February 1985, pàg. 24–27.
  13. ↑ Subtelny, 1993, p. 91.
  14. ↑ Ali Shir Nava'i Muhakamat al-lughatain tr. & ed. Robert Devereaux (Leiden: Brill) 1966
  15. ↑ "Twenty-One Ghazals [of] Alisher Navoiy"
    translated from Uzbek by Dennis Daly, Cervena Barva Press, Somerville, MA, (2016)
  16. ↑ «Suyima Gʻaniyeva» (en uzbek). ZiyoNet. Arxivat de l'original el 16 January 2014. [Consulta: 14 gener 2014].
  17. ↑ Suima Ganieva. «The Alisher Navoi Reference Bibliography». Navoi's Garden. Arxivat de l'original el 5 August 2014. [Consulta: 28 gener 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lluís_RD/Ali-Shir_Nava%27i&oldid=33396306»