Usuari:MALLUS/Manuscrits d'escorça de bedoll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Carta d'escorça de bedoll núm. 497, c. 1340-1390; Veliki Nóvgorod; fotografia

Els manuscrits d'escorça de bedoll són documents escrits en trossos de la capa interna de l'escorça del bedoll, que s'utilitzava habitualment per a l'escriptura abans de l'arribada de la producció en massa del paper. Les proves de l'ús de l'escorça de bedoll per a l'escriptura es remunten a molts segles enrere i es troben presents en diverses cultures.

Els més antics manuscrits d'escorça de bedoll són nombrosos textos budistes gandharians, datats aproximadament al segle i, que es creu que es va originar a l'Afganistan, probablement per la secta Dharmaguptaka. Les traduccions dels textos, la majoria en kharoṣṭhī, han produït les primeres versions conegudes de textos budistes importants, incloent un Dhammapada, discursos de Buda que inclouen el Rhinoceros Sutra, l'Avadana i textos Abhidharma. Les cartes d'escorça de bedoll en textos sànscrits en escriptura brahmi han estat datats en els primers segles de la nostra era. Diversos escriptors antics en sànscrit, com ara Kālidāsa (c. segle iv), Súsruta (c. segle iii), i Varahamihira (segle vi) esmenten l'ús de l'escorça de bedoll per als manuscrits. L'escorça del Betula utilis (Bedoll de l'Himàlaia) encara s'utilitza avui en dia a l'Índia i Nepal per escriure mantres sagrats.

Els textos en rus descoberts a Veliki Nóvgorod s'han datat aproximadament entre els segles ix al xv. La major part d'aquests documents són cartes escrites per diverses persones en antic dialecte de Nóvgorod.

Manuscrits budistes gandarians[modifica]

Article principal: Textos budistes gandarians
Fragments de rotllos de textos gandarians en escorça de bedoll (c. segle I)

manuscrits budistes escrits en el idioma Gandhari És probable que els textos índics més antics existents, que data d'aproximadament el segle 1 CE. Els textos escorça de bedoll es van emmagatzemar en gerres de fang i adquirits pel British Library en 1994. Van ser escrites en kharosthi i creu que és originària de Afganistan a causa dels manuscrits d'escorça de bedoll similars que van ser descoberts a l'est de l'Afganistan.[1] Des de 1994, una col·lecció similar de textos Gandhari de la mateixa època, es diu la col·lecció Sènior, també ha sortit a la superfície.[2]

Els manuscrits d'escorça de bedoll Biblioteca britànics eren en forma de rotllos, que eren molt fràgils i ja danyada. Estaven 5-9 polzades d'ample, i consistien en dotze a divuit llargs rotllos superposats polzades que havien estat enganxats entre si per formar rotllos més llargs. Un fil cosit a través de les vores també va ajudar a mantenir-los junts. El guió va ser escrit en tinta negre. Els manuscrits van ser escrits en banda i banda dels rotllos, començant en la part superior d'un costat, continuant amb el desplaçament acaba, I a l'inrevés, de manera que conclou el text en la part superior i la part posterior de l'espiral. El desplaçament intacta més llarga de la col·lecció Biblioteca Britànica és de vuitanta-quatre polzades de llarg.[1]

Els textos probablement van ser compilats per la secta Dharmaguptaka i, probablement, "representen una fracció aleatòria però raonablement representativa del que va ser probablement un conjunt molt més ampli de textos conservats a la biblioteca d'un monestir de la secta Dharmaguptaka en Nagarāhāra", segons la principal estudiós Richard Salomon .[3] La col·lecció inclou una varietat de comentaris i sutres coneguts, incloent un Dhammapada , discursos de Buda que inclouen el rinoceront Sutra , avadanas i abhidharma textos.[4]

La condició dels rotllos indica que ja estaven en mal estat i fragments en el moment en què s'emmagatzemen en els atuells de fang. Els estudiosos van concloure que els rotllos fragmentats se'ls va donar un enterrament ritual, igual que els textos jueus s'emmagatzemen en un genizah.[1]

Manuscrits sànscrits i brāhmī[modifica]

Kashmiri manuscript on birch bark (c. 17th century)

The bark of Betula utilis (Himalayan Birch) has been used for centuries in India for writing scriptures and texts in various scripts. Its use was especially prevalent in historical Kashmir. Use of bark as paper has been mentioned by early Sanskrit writers such as Kalidasa (c. 4th century CE), Sushruta (c. 3rd century CE), and Varahamihira (6th century CE). In Kashmir, early scholars recounted that all of their books were written on Himalayan Birch bark until the 16th century.[5]

A fragment of a birch bark scroll in Sanskrit, using Brāhmī script, was part of the British Library Gandhara scroll collection. It is presumed to be from North India, dating to sometime during the first few centuries CE.[6] Birch bark manuscripts in Brāhmī script were discovered in an ancient Buddhist monastery in Jaulian, near Taxila in the Punjab in Pakistan, and dated to the 5th century CE.[7]

The Bakhshali manuscript consists of seventy birch bark fragments written in Sanskrit and Prakrit, using Śāradā script. Based on the language and content, it is estimated to be from the 2nd to 3rd century CE. The text discusses various mathematical techniques.[8][9]

Bower Manuscript on birch bark (c. 450 CE)

A large collection of birch bark scrolls were discovered in Afghanistan during the civil war in the late 20th and early 21st centuries, possible from the Bamiyan Caves. The approximately 3,000 scroll fragments are in Sanskrit or Buddhist Sanskrit, using Brāhmī script, and date to a period from the 2nd to 8th century CE.[6]

The Bower Manuscript is one of the oldest Sanskrit texts on birch bark using Brāhmī script. It includes several texts covering subjects including a medical treatise and proverbs. It was discovered in Kucha (currently in Aksu Prefecture in Xinjiang, China), an ancient Buddhist kingdom on the old silk road, and is estimated to be from around 450 CE.[10]

The Gilgit Manuscripts were Buddhist texts discovered in the Gilgit area of Pakistan in 1931 and include various sutras, including the Lotus Sutra, along with folk tales, medicine, and philosophy. They are dated to approximately the 5th to 6th Century AD, and were written in Buddhist Sanskrit using Śāradā script.[11][12][13]

Manuscripts containing the Devīkavaca text, a hymn praising of the Goddess Durga, were thought to protect the person who carries them from evil influences like an amulet or charm.[14] An example of one of these texts in Devanagari script from Nepal is held at Cambridge University Library (MS Add.1578).

Birch bark is still used in some parts of India and Nepal for writing sacred mantras.[5][15] This practice was first mentioned c. 8th or 9th century CE, in the Lakshmi Tantra.[16]

Textos eslaus orientals[modifica]

Birch-bark letter no. 202[17]conté lliçons d'ortografia i dibuixos fets per un nen anomenat Onfim; basat en dibuix lineal, els experts estimen la seva edat entre 6 i 7 en el moment.

El 26 de juliol de 1951, durant les excavacions a Novgorod, una expedició soviètica dirigida per Artemiy Artsikhovsky va trobar la primera escriptura escorça de bedoll rus en una capa de data a c. 1400. Des de llavors, més de 1.000 documents similars van ser descoberts en Staraya Russa, Smolensk, Torjok, Pskov, Tver, Moscou, Riazan i Vólogda,[18]si bé Novgorod segueix sent, de llarg, la font més prolífica d'ells. A Ucraïna, els documents d'escorça de bedoll van ser trobats en Zvenihorod, Volínia. En Belarús, diversos documents van ser desenterrats a Vitebsk i Mstislavl.

El descobriment tardà de documents de bedoll, així com la seva increïble estat de conservació, s'explica per una capa profunda cultura a Novgorod (fins a vuit metres, o 25 peus) i pesada negats argila del sòl que impedeix l'accés de [ [oxigen]]. excavacions greus en Novgorod no va començar fins a 1932, malgrat alguns intents s'han fet al segle 19.

Encara que la seva existència va ser esmentat en alguns dels antics eslaus de l'est s [] [] manuscrit, el descobriment dels documents d'escorça de bedoll(rus: берестяна́я гра́мота, berestyanáya grámota, i també gràmota en aquests documents) va canviar significativament la comprensió del nivell cultural i l'idioma parlat per la eslaus orientals entre els segles 15 i 11. Al voltant d'un centenar de stylus També s'han trobat és, majoritàriament de ferro, alguns os o bronze.

D'acord amb Valentin Yanina i Andrey Zaliznyak, la majoria dels documents són cartes ordinàries per diverses persones escrites en el que es considera que és [dialecte Novgorod Antic [| un dialecte vernacle]]. Les lletres són de caràcter personal o de negocis. Uns documents inclouen obscenitats elaborats. Molt pocs documents estan escrits en antic eslau i només un de cada nòrdic antic. Els exercicis escolars i dibuixos d'un jove anomenat Onfim han cridat molt l'atenció.[19][20]

carta d'escorça de bedoll no. 292, la més antiga coneguda [llenguatge de Carèlia [

text. (Primera meitat del segle 13)]]

El document número 292 de les excavacions Novgorod (descobert el 1957) és el document més antic conegut en qualsevol [llengües fineses [| Finnic]] idioma. Està datada a principis del segle 13. El llenguatge utilitzat en el document es pensa que és una forma arcaica de la llengua parlada en Olonets Karelia, un dialecte de la idioma de Carèlia. Per a més detalls i el text complet, vegeu lletra de l'escorça de bedoll no. 292.

Exemple[modifica]

Novgorod carta d'escorça de bedoll №366, al voltant de 1360-1380 dC cas del blat aixafat, alliberament.

Text original (amb la divisió de la paraula afegida):

сь урѧдѣсѧ ѧковь съ гюргьмо и съ харѣтономъ по бьсудьнои грамотѣ цто былъ возѧлъ гюргѣ грамоту в ызьѣжьнои пьшьнѣцѣ а харѣтоно во проторѣхо своѣхъ и возѧ гюрьгѣ за вьсь то рубьль и трѣ грѣвоны и коробью пьшьнѣцѣ а харѣтонъ возѧ дьсѧть локотъ сукона и грѣвону а боль не надобѣ гюрьгю нѣ харѣтону до ѧкова нѣ ѧкову до гюргѧ нѣ до харитона а на то рѧдьцѣ и послусѣ давыдъ лукѣнъ сынъ и сьтьпанъ таишѣнъ

Traducció (amb les explicacions que figuren entre claudàtors):

Aquí, Yakov s'ha assentat amb Gyurgiy i amb Hariton per courtless escriptura Gyurgiy ha aconseguit [ a la cort ], relatiu a trepitjats [ pels cavalls ] blat i Hariton respecte a la seva pèrdua. Gyurgiy té un ruble ['diners' ] 3 grivnes [ diners ], i [ 'mesura' ] de blat cistella per tot això, i Hariton va aconseguir deu colzades de tela i una grivna. I Gyurgiy i Hariton no tenen més interès per Yakov, ni a Yakov Gyurgiy i Hariton. I arranjadors i els perceptors que són Davyd ', fill de Luka, i Stepan Taishin.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Salomon, Richard «A preliminary survey of some early Buddhist manuscripts recently acquired by the British Library». The Journal of the American Oriental Society. American Oriental Society, April 1, 1997.
  2. ↑ Richard Salomon. A Gāndhārī Version of the Rhinoceros Sūtra: British Library Kharoṣṭhī Fragment 5B. University of Washington Press, 2000, p. xi. ISBN 978-0-295-98035-5 [Consulta: 15 juliol 2012]. 
  3. ↑ Richard Salomon. Ancient Buddhist Scrolls from Gandhāra: The British Library Kharosthī Fragments, with contributions by Raymond Allchin and Mark Barnard. Seattle: University of Washington Press; London: The British Library, 1999. pg 181
  4. ↑ Salomon, Richard. Ancient Buddhist Scrolls from Gandhāra. Seattle: University of Washington Press, 1999. ISBN 0-295-97769-8. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Müller, Friedrich Max. Selected essays on language, mythology and religion, Volume 2. Longmans, Green, and Co., 1881, p. 335–336fn. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Patrick Olivelle. Between the Empires: Society in India 300 Bce to 400 Ce. Oxford University Press, 13 July 2006, p. 356–7. ISBN 978-0-19-530532-6 [Consulta: 15 juliol 2012]. 
  7. ↑ Kurt A. Behrendt. Handbuch Der Orientalistik: India. The Buddhist architecture of Gandhāra. BRILL, 2003, p. 35–36. ISBN 978-90-04-13595-6 [Consulta: 15 juliol 2012]. 
  8. ↑ John Newsome Crossley. The Nine Chapters on the Mathematical Art: Companion and Commentary. Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-853936-3. 
  9. ↑ «The Bakhshali Manuscript». Treasures of the Bodleian. University of Oxford Bodleian Library. [Consulta: 16 juliol 2012].
  10. ↑ David Diringer. The Book Before Printing: Ancient, Medieval, and Oriental. Courier Dover Publications, 1953, p. 361. ISBN 978-0-486-24243-9 [Consulta: 16 juliol 2012]. 
  11. ↑ Gyan Marwah. «Gilgit Manuscript — Piecing Together Fragments of History». The South Asian Magazine. [Consulta: 11 juny 2009].
  12. ↑ «Gilgit Manuscript». Memory of the World Register. UNESCO. [Consulta: 11 juny 2009].
  13. ↑ «India: Rare Buddhist manuscript Lotus Sutra released». BBC News, 05-03-2012. [Consulta: 17 juliol 2012].
  14. ↑ «Devīkavaca». Cambridge Digital Library. [Consulta: 12 febrer 2013].
  15. ↑ Wheeler, David Martyn. Hortus Revisited: A 21st Birthday Anthology. London: Frances Lincoln, 2008, p. 119. ISBN 0-7112-2738-1. 
  16. ↑ Gupta, Sanjukta. Laksmi Tantra a Pancaratra text; Orientalia Rheno-traiectina; v.15. Brill Archive, 1972, p. xxi. 
  17. ↑ http://gramoty.ru/index.php?no=202&act=full&key=bb
  18. ↑ (en russian) Vologda-Region, 21-07-2015 [Consulta: 22 juliol 2015].
  19. ↑ Kwakkel, Erik. «Medieval kids’ doodles on birch bark». Tumblr, November 2013. [Consulta: 21 December 2013].
  20. ↑ *Schaeken, Jos. Stemmen Op Berkenbast: Berichten Uit Middeleeuws Rusland: Dagelijks Leven en Communicatie. Amsterdam UP, 2012, p. 101–105. ISBN 9789087281618. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:MALLUS/Manuscrits_d%27escorça_de_bedoll&oldid=32753116»