Usuari:Marc Depana/proves

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Depana. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, és una organització cívica i no governamental, sense ànim de lucre, que va ser fundada a Barcelona el 1976 per defensar el patrimoni natural del país des d'una perspectiva globalitzadora dels problemes que afecten les espècies, els ecosistemes i les relacions de l'ésser humà amb el medi. El 1979 va ser declarada d'utilitat pública.

Depana ha treballat per posar les bases que permetin que Catalunya es desenvolupi d'una manera més sostenible, a través d'un millor equilibri en la gestió dels recursos naturals. Les campanyes i activitats que ha dut a terme, basades sempre en un rigorós assessorament científic, l'han convertit en una associació prestigiosa que encarna el projecte de conservació de la natura més important del país. Col·labora amb les administracions locals, autonòmica i estatal, i forma part de nombroses comissions i juntes d'assessorament d'organismes públics, com ara el Consell de Protecció de la Natura, les juntes dels parcs naturals, els consells de caça, pesca i qualitat ambiental, l'Agència Catalana de l'Aigua, el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona, etc.

La seva tasca es realitza majoritàriament a través de col·laboradors voluntaris i es finança amb les aportacions dels 1.800 socis amb què compta avui dia. El seu òrgan d'expressió és la revista L'Agró Negre[1], a través de la qual dóna a conèixer les seves activitats i altres notícies i opinions destacades en temes ambientals d'interès general.


Visió i valors [2][modifica]

DEPANA és una associació catalana sense ànim de lucre de ciutadans i ciutadanes que actua per a la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural, alhora que promou la concepció globalitzadora dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes.

Els Valors de DEPANA[modifica]

DEPANA es una organització no governamental amb CREDIBILITAT en bona part motivada pel RIGOR de les nostres anàlisi i propostes que parteixen d’un CONEIXEMENT científic i social dels temes ambientals. La seva acció social parteix d’un compromís d‘ACTUAR LOCALMENT en el territori però a partir de PENSAR GLOBALMENT. La natura és un compendi d’organismes i les seves relacions, no una suma de fets aïllats. L’ESPERIT i VISIÓ CRÍTICA presideix part de la seva anàlisi i avaluació de tot el que succeix en el nostre medi. Al igual que la INDEPENDÈNCIA és el motor de la seva acció sociopolítica, també ho és la COHERÈNCIA en les decisions i el treball de l’entitat.

Visió de DEPANA[modifica]

  1. NOUS CONEIXEMENTS, NOUS CANVIS. Evidenciar la relació entre salut i medi ambient. Entorns sans, gent sana. Explicar i valorar els béns i els serveis que els ecosistemes ens aporten. Promoure pautes de comportaments sostenibles o de canvi d’estil de vida.
  2. COMPROMÍS CIUTADÀ. Estimular l’activitat dels socis i/o simpatitzants de DEPANA, amb independència del seu lloc de residència. Emfatitzar el compromís de la ciutadania en la generació i intercanvi de coneixements, en les accions per a la defensa i conservació de la natura i incidir en la presa de decisions dels governs locals, supralocals, nacional i de l’Estat que incideixen al medi ambient.
  3. PRESÈNCIA i ACCIÓ LOCAL. Consolidar-se com una entitat ambientalista de referència a Catalunya amb presència territorial i compromesos amb l’acció local. Afavorir l’aliança i la co-responsabilitat d’acció amb altres associacions o organitzacions amb valors i cultura similar a DEPANA.
  4. COMUNICACIÓ AMBIENTALISTA. Ser un referent en la difusió i divulgació dels temes ambientals innovadors i d’actualitat tant pels mitjans de comunicació com per la societat.
  5. SINÈRGIES GLOBALS. Crear les aliances adequades per influir i participar en els afers d’àmbit ambiental a nivell de l’Estat. Implicar-se i col·laborar amb activitats i actuacions d’organitzacions ambientals d’àmbit internacional o que treballen en altres països.


Va ser declarada d’Utilitat Pública Pública l’any 1979 perquè es va proposar des dels seus inicis, la defensa d’un interès col·lectiu, com és el dret de tots els ciutadans de gaudir d’un país ambientalment saludable i tenir una millor qualitat de vida.

Història[modifica]

Petita Història [3][modifica]

Dècada dels 70[modifica]

L’11 de juny de 1976 al local del Centre Excursionista de Catalunya , dins del Congrés de Cultura Catalana. L’objectiu era crear una associació que cobrís el greu buit que el nostre país patia en el camp de la conservació ambiental. Es va comptar amb el suport de nombrosos professionals de les ciències, així com de moltes persones vinculades al món de la natura i el conservacionisme. El primer president fou el Sr. Josep Antoni Balcells i Gorina, arquitecte mentre que el Sr. Salvador Filella fou nomenat secretari general. Aquell setembre es fa la primera manifestació en contra del desviament del riu Llobregat.

L’any 1977 va participar en la federació provisional del Movimiento Ecologista del Estado Español. Així mateix es va engegar la primera campanya per a la conservació dels Pirineus.

El 1978 es realitzen els primers campaments d’observació de la natura entre DEPANA i el CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Primera entitat catalana que s’adhereix a la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).

L’any 1979, el Consell de Ministres la declarava entitat d’Utilitat Pública. Aquest fet li atorgava el dret de ser consultada en aquelles disposicions legals referents a temes ambientals dictades pels òrgans de poder. D’aquesta manera, una de les primeres intervencions en l’àmbit jurídic, fou la participació en la redacció de l’article 45 del títol primer de la Constitució espanyola. La primera campanya en què va intervenir DEPANA per iniciativa pròpia va ser al Delta de l’Ebre. També va participar en l’organització de la 5a setmana de Salvaguarda de la Natura, amb el Centre Català de Prospectiva.

Dècada dels 80[modifica]

El 1981 s’elabora un manifest referent a la problemàtica nuclear i un altre manifest referent al transvasament de l’Ebre.

L’any 1982 s’editen les “Bases per a una política de protecció dels espais naturals a Catalunya”, amb el Centre català de prospectiva. S’elabora també la proposta definitiva de salvaguarda dels Aiguamolls de l’Empordà i es presenta l’avantprojecte de llei de protecció dels sistemes naturals del Delta de l’Ebre.

El 1983 s’engega una campanya per a la conservació del Montsec, amb els Amics de la natura de Balaguer.

Al 1984, es realitzen els primers estudis faunístics del Garraf, Montserrat i Guilleries-Collsacabra. Es redacta l’avantprojecte de protecció de les Illes Medes i s’estrena el “Verd, butlletí informatiu de Depana”.

El 1985 es realitzen dures crítiques contra la llei d’aigües, la de residus sòlids i la Llei General del Medi Ambient. Es participa a un col·loqui internacional sobre la protecció del Mediterrani.

El 1986 hi hagué un canvi de president, degut a la defunció del Sr. Josep Antoni Balcells i Gorina, prenent el càrrec el Sr, Francesc Gurri i Serra. Aquest mateix any va fundar, conjuntament amb els grups conservacionistes de la Península Ibèrica més representatius, el Consejo Ibérico de la Defensa de la Naturaleza, CIDN.

L’any 1988 es produí un relleu en el secretariat de l’entitat, degut a la retirada del Sr. Filella. Aquest mateix any es van incorporar a DEPANA com a President del Sr. Josep Del Hoyo. Paral·lelament, cal destacar tant la major presència de DEPANA als mitjans de comunicació, com l’increment substancial en el nombre d’associats. S’iniciaren els cicles de cursos i sortides naturalistes guiades, destinades a socis i simpatitzants, de forma més habituals. També va aparèixer el butlletí informatiu predecessor del “DEPANA en acció” i “l’Agró negre” actual. Així mateix, es va elaborar el primer informe sobre les zones estèpiques de Catalunya. I es van engegar les campanyes en defensa del Delta de l’Ebre i de la Timoneda d’Alfés. S’inicia el Projecte Delta del Llobregat de protecció de els Reserves Naturals i de protecció de les àrees periurbanes circumdants.

El 1989 s’edita la “Diagnosi de la natura a Catalunya”. S’engega el Projecte de reintroducció de la Polla Blava als aiguamolls de l’Empordà, el Projecte CADIPSA i projectes de restauració de boscos de ribera. També es realitzen dues importants peticions: la petició formal per la creació d’una conselleria de Medi Ambient, així com la petició d’un pla de residus.

Dècada dels 90[modifica]

El 1990, aprofitant la gira del grup musical barceloní “El Último de la Fila” per tot Catalunya, DEPANA fa difusió de l’entitat amb paradetes instal·lades a tots els concerts. Aquesta col·laboració amb els concerts d’aquest grup musical es perllonga fins el 1994. Es redelimita el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i surt la primera edició del llibre “Drets del Medi Ambient”. S’inicia també la campanya en defensa del Pedraforca amenaçat per una central tèrmica a Saldes i es presenta la campanya “El Delta del Llobregat, una escola de natura”.

El 1991, es dur a terme la Campanya en defensa del riu Montsant. S’inicia també una col·laboració amb la Fundació Patrimoni Natural Europeu i el Land de Baden Wutemberg per a la protecció del Delta del Llobregat i s’engega el Projecte Cadispa: conservació i desenvolupament al Pirineu de Lleida, amb Adena i Ipcena.

El 1992 hi ha canvi de president: el Sr. Enric Carrera i Gallissa adopta el càrrec. D’altra banda, fruit d’una política d’acció comuna amb organitzacions comarcals es refunda DEPANA, que passa a ser una lliga de persones i entitats. Amb aquest nou naixement, s’aprovaren uns nous estatuts. Així, son entitats membres de DEPANA: ANG (Associació de Naturalistes de Girona), ADENC (Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura), GEPEC (Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp), IAEDEN (Institució Altempordanesa de Defensa i Estudi de la Natura), IPCENA (lnstitució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural, CATAM (Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme), LIMNOS (Associació per a la Defensa del Patrimoni Natural de Banyoles i Comarca), GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell) i la COORDINADORA PER A LA SALVAGUARDA DEL MONTSENY, entre d’altres. Aquest mateix any DEPANA pren part en la Cimera de Rio, participant també en la Cimera Alternativa del fòrum internacional d’ONGs, on col·labora en la redacció del document “Els Tractats de Rio”. S’aconsegueix així mateix, el taponament dels abocaments del dipòsit de cotxes de El Palmeral, al Prat de Llobregat, que abocava a la llacuna de la Ricarda.

L’any 1993 s’inicien els grups de debat i treball del Fòrum “Cuidem la Nostra Terra”. Edició de la monografia “La natura: com la cuidem, com la maltractem”. Apareix també la revista “Depana en acció”.

El 1994 esdevé Presidenta de DEPANA la Sra. M. Purificació Canals i Ventin. L’11 de setembre es fa una gran manifestació en contra dels incendis catastròfics de l’estiu d’aquell any. Al desembre es celebra el “Fòrum Nacional dels Incendis Forestals” a Montserrat. Primer camp de recuperació de senders tradicionals a l’Alta Ribagorça. Surt la Sentència del Tribunal Suprem condemnant una empresa municipal de Barcelona pels abocaments de La Ricarda, que va crear jurisprudència sobre l’agreujant de clandestinitat. Se’labora el document “Biodiversitat i patrimoni natural a Catalunya”, encarregat pel Departament de Medi Ambient, dins dels objectius de les polítiques del medi ambient per a una Catalunya Sostenible. Edició d’una monografia sobre “La Timoneda d’Alfés”.

Al 1995 DEPANA rep el Premi de Medi Ambient de Catalunya i el Premio Nacional de Medio Ambiente.

El 1996 es commemoren els 20 anys de DEPANA amb una gran festa a Can Gibert a Sant Genis de Palafolls. Aquest any es presenta la proposta alternativa “El Delta del Llobregat: Un projecte de futur”.

El 1997 s’enceta la campanya d’educació ambiental Pirineu Viu a les escoles de la Val d’Aran, amb el finançament del Ministeri de Medi Ambient. Es crea el grup de treball del Pirineu i s’inicia la campanya de salvaguarda del Massís de Beret. Així mateix, s’edita les “Aportacions al programa d’ús social del P.N. del Montseny, amb la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny”.

El 1998 rep la concessió del Projecte Europeu Life de Gestió Sostenible de la Punta de la Mora al litoral tarragoní. D’altra banda, obté la presidència del CIDN. Organitza el 1r Congrés Internacional de DEPANA sobre el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 als països mediterranis, a la vegada que entra a formar part de la Xarxa de Gestors d’Espais Naturals, Eurosite. S’obra una oficina a Tarragona.

El 1999 elabora un estudi del litoral de Catalunya, de les Illes Balears i d’Andalusia a càrrec del Conservatoire du Littoral, una entitat francesa. Organitza el primer curs de “Gestión Sostenible de los Espacios Costeros Mediterráneos” pel CENEAM del Ministerio de Medio Ambiente. Aquest mateix any, co-organitzem amb el Conservatoire du Littoral (organisme del govern francés) dos seminaris internacionals sobre polítiques d’adquisició de sòl per a la conservació i gestió d’espais humits dobles, a la ciutat de Barcelona. De la col·laboració amb l’UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), en surt el Projecte Diafanis, que fa una avaluació socio-econòmica, des del punt de vista ambiental, a la zona d’influència del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de l’estany de Sant Maurici. També es presenta la proposta de protecció de la vall de Montgarri, el massís de Beret i la mata de València, el futur parc del Pirineu junt amb el Centre Excursionista de Catalunya.

Col·laboració de DEPANA amb la fundació alemana de Protección de la Naturaleza de Europa

Dècada dels 00[modifica]

L’any 2000 constitueix la delegació de DEPANA a la comarca del Baix Llobregat. La presidenta de DEPANA es nomenada Consellera Regional per Europa occidental de la UICN al Congrés Mundial de la Natura a Amman, Jordània. I comença la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional.

Durant el 2001 presentem l’estudi i proposta de protecció de l’espai natural, agrícola i forestal del Montbaig-Montpedrós. Comença a funcionar el projecte Attentio d’atenció i reubicació d’espècimens de fauna silvestre mantinguts en captivitat de forma inadequada. També iniciem el projecte Camins Vius, de recuperació de camins històrics per al senderisme a l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici.

L’any 2002 finalitza el projecte Life de gestió sostenible de la punta de la Móra a Tarragona, però l’activitat en la gestió de l’espai no s’ha aturat mai.

Al 2004 s’intensifica la presència al Pirineu amb el projecte PirineuForum, un espai de debat i participació per trobar un consens en el desenvolupament sostenible dels Pirineus. Aportem la nostra opinió en la redacció del nou Estatut de Catalunya. Assistim al III Congrés Mundial de la Natura a Bangkok, Tailàndia, on la Puri Canals es re-elegida com a consellera regional per Europa occidental de la UICN.

El 2005 apareix el primer Agró Negre. Fem una Bicicletada en defensa del Llobregat i continuem amb el seguiment de l’ós bru al Pirineu. Iniciem junt amb la CONFAVC el projecte Implica’t amb els residus, i es publica l’Atles del ocells nidificants d’Aigüestortes. També fem la catalogació dels espais d’interès naturals de la ciutat de Barcelona. Lamentablement el Suprem no salva els Colls-Miralpeix.

Acord entre DEPANA i l’empresa Fixonia per plantar arbres

DEPANA a la mostra d’entitats de Barcelona

Durant el 2006 celebrem els 30 anys de DEPANA, però també es va iniciar el treball per a que Collserola fos declarat parc natural i es va recuperar la lluita per a la defensa de la Timoneda d’Alfés i els secans lleidatans. Aquest any s’inicien les taules de participació ciutadana a la punta de la Móra, el catàleg i cartografia dels espais naturals d’interès locals de la província de Barcelona amb la Diputació i es publica La Salut dels Zoos, l’informe per a l’adequació dels parcs zoològics espanyols a la normativa vigent.

El 2007 serveix per començar a preparar el Congrés Mundial de la Natura a Barcelona i per que la Jane Goodall reforesti una zona de Barcelona amb DEPANA. Presentem la proposta de protecció de la muntanya de Montjuïc junt amb el Centre d’Estudis de Montjuïc i Galanthus. Impulsem un acord nacional sobre residus i s’inicia la campanya “Dofins o pallassos?”. Una sentència judicial avala la lluita contra la caça amb vesc i filat o barraca indicant que és un metòde delictiu.

Durant el 2008, DEPANA ha acabat els estudis previs i ha presentat la seva proposta de Àrea Marina Protegida a Tamarit-punta de la Móra. També és l’any de recollir premis com la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona per la seva trajectòria o el premi Acció 21 pel projecte Implica’t amb els residus. Participem activament en el congrés mundial de la natura de la UICN i actuem per defensar els drets de l’Hvala, una de les osses del Pirineu.

Al 2009 va tindre lloc un proces de reorganització interna de DEPANA, en el que es va passar de funcionar de manera profesional a voluntària, amb l’excepció de la secretaria tècnica. Tot ha això ha suposat un important esforç per adequar-se a la nova situació econòmica, tot i mantenint els nostres projectes i compromisos mediambientals.

Dècada dels 2010[modifica]

Al 2010 es va tornar a la càrrega amb campanyes ja consolidades com la del delta del Llobregat (demanda d’incorporació al Conveni Ramsar, s’aconsegueix aturar el Barça Parc), i la protecció d’espècies com el “Pas de l’Estret” (conservació de Macaca sylvana), la lluita contra la caça de Fingilids o el seguiment de l’os bru al Pirineu. Com a novetats, DEPANA es va adherir a la plataforma Llobregat SOStenible i va llençar d’altres projectes relacionats amb el litoral i les zones humides, com ara l’Aula Aquàtica de la Masia Blanca, al Vendrell, el projecte de creació i declaració d’un corredor d’àrees marines protegides al Litoral Tarragoní; el projecte de gestió i restauració de les Closes de’n Llobet al Parc Natura dels Aiguamolls de l’Empordà i les activitats naturalistes a l’Espai d’Interès Natural de Cap Roig – Castell.

2011 va ser un any intens en quant a la defensa ambiental, per l’ofensiva per part del Govern amb la coneguda com a Llei Omnibus, un pas enrere en les polítiques ambientals, per exemple, amb la rebaixa en els requeriments d’estudis d’impacte ambiebtal o la desprotecció de fringíl·lids per engabiar, entre d’altres. Per altra banda es va continuar amb el projecte Parc a Taula, que vol promoure el turisme sostenible, sense descuidar les activitats, xerrades i sortides, i la difusió, especialment amb el tema nuclear i el canvi climàtic.

Les campanyes i projectes emblema de l’entitat com el Parc a Taulla, l’ós bru del Pirineu, el Pas de l’Estret o el delta del Llobregat van continuar el 2012, amb una especial intensitat en aquest últim àmbit, amb la creacció de la plataforma contra Eurovegas, de la que va formar part molt activa DEPANA, i que va acabar amb una gran mobilització social a favor de l’agricultura del Delta i que el projecte no es desenvolupès finalment.

40 Anys en lluita[modifica]

Com tothom sap, DEPANA és l’acrònim de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, i va néixer com una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu principal de defensar, per diferents vies d’acció, el dret de tots els ciutadans a gaudir d’un país ambientalment saludable i d’una millor qualitat de vida. DEPANA projecta la seva tasca cap a propiciar un canvi d’actitud en els ciutadans, i les institucions, públiques i privades, respecte del desenvolupament sostenible de Catalunya, en quatre línies bàsiques de treball: jurídica, reivindicativa, educativa i científica. De totes elles, podríem dir que la primera, la utilització d’instruments jurídics i administratius per a defensar els drets del medi ambient, ens distingeix i ens ha dut a aconseguir no poques fites. També han estat i són especialment rellevants els nostres treballs en el foment de l’educació i la divulgació dels valors del medi en campanyes per a protegir el nostre patrimoni natural, i en la realització de projectes de conservació i gestió d’espais naturals i d’espècies en perill d’extinció.

En números, “a traç gruixut”
Tot plegat difícil de resumir en números, però “a traç gruixut” podríem parlar de més d’un miler d’expedients d’assumptes legals, una vintena de congressos i seminaris organitzats, mig miler de sortides de camp oficials, i uns 30 projectes d’estudi i conservació de la natura. A més, hem col·laborat i col·laborem amb nombroses entitats catalanes i internacionals. Entre d’altres formem part del MedPan, l’Oficina Europea del Medi Ambient (BEE), la Xarxa de Gestors d’Espais Naturals (EUROSITE), o la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Deixar constància aquí de totes les fites, aconseguides o no, en les quals l’entitat ha estat implicada, seria impossible. Treballar en favor de la consciència ambiental en un país on no forma part de la cultura heretada, no és una tasca fàcil. Per això, en aquesta cronologia assenyalem només les més importants, és a dir, aquelles en les que hi hem tingut un paper propositiu, decisiu i cabdal. Volem ressaltar de nou que totes elles s’han dut a terme gràcies als esforços que centenars de voluntàries i voluntaris han esmerçat per fer una mica més viable l’assoliment dels objectius indicats i, en definitiva, per a la protecció, durant els darrers 40 anys, de la nostra casa comuna, que és la Natura.

Cronologia de les fites més rellevants[modifica]

Any Observació
1976 Fundació de DEPANA al local del Centre Excursionista de Catalunya.
1977 Primera campanya per a la conservació del Pirineu.
1978 Es modifica l’article que parla de medi ambient a la Constitució Espanyola. Es realitzen els primers campaments d’observació de la natura entre DEPANA i el CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Primera entitat catalana que s’adhereix a la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).
1979 Organització de la 5a setmana de Salvaguarda de la Natura, amb el Centre Català de Prospectiva.
1980 Primer Campament d’Educació Ambiental al Pirineu, per a nois i noies, amb la col·laboració del CEC. S’inicia el primer Catàleg d’Arbres Monumentals de Catalunya, posteriorment recepcionat per la Generalitat.
1981 Manifest referent a la problemàtica nuclear. Manifest referent al transvasament de l’Ebre.
1982 Edició de les “Bases per a una política de protecció dels espais naturals a Catalunya”, amb el Centre Català de Prospectiva. Proposta definitiva de salvaguarda dels Aiguamolls de l’Empordà. Presentació de l’avantprojecte de llei de protecció dels sistemes naturals del delta de l’Ebre.
1983 Campanya per a la conservació del Montsec, amb Amics de la Natura de Balaguer.
1984 Primers estudis faunístics del Garraf, Montserrat i Guilleries-Collsacabra. Redacció d’un Avantprojecte de protecció de les Illes Medes. Inici de “Verd, butlletí informatiu de DEPANA”.
1985 Crítiques a la llei d’aigües, a la de residus sòlids i a la Llei General del Medi Ambient. Es participa a un Col·loqui internacional sobre la protecció del Mediterrani.
1986 Es funda amb altres entitats el CIDN (Consejo Ibérico de la Defensa de la Naturaleza).
1988 Elaboració del primer informe sobre les zones estèpiques de Catalunya. Campanya en defensa del delta de l’Ebre i de la Timoneda d’Alfés. Projecte delta del Llobregat de protecció de les Reserves Naturals i de protecció de les àrees periurbanes circumdants. Apareix el “Butlletí de DEPANA”.
1989 Edició de la “Diagnosi de la natura a Catalunya”. Projecte de reintroducció de la polla blava als Aiguamolls de l’Empordà. Petició formal de creació d’una conselleria de Medi Ambient. Petició d’un pla de residus.
1990 Redelimitació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Primera edició del llibre “Drets del Medi Ambient”. Campanya en defensa del Pedraforca amenaçat per una central tèrmica a Saldes.

Presentació de la campanya “El Delta del Llobregat, una escola de natura”.

1991 Campanya en defensa del riu Montsant. Col·laboració amb la Fundació Patrimoni Natural Europeu i el Land de Baden Wutemberg per a la protecció del delta del Llobregat.

Projecte Cadispa: conservació i desenvolupament al Pirineu de Lleida, amb Adena i Ipcena.

1992 Assistència a la Cimera Alternativa del Fòrum Internacional d’ONGs a Rio de Janeiro, on es va celebrar la Cimera Mundial del Medi Ambient i es van signar els tractats sobre conservació i biodiversitats coneguts com “Tractats de Rio”. DEPANA esdevé una lliga d’entitats de les associacions catalanes de defensa de la natura. Taponament dels abocaments del dipòsit de cotxes de El Palmeral, al Prat de Llobregat, que abocava a la llacuna de La Ricarda.
1993 Organització del Fòrum “Cuidem la nostra Terra”. Edició de la monografia “La natura: com la cuidem, com la maltractem”. Apareix la revista “DEPANA en acció”.
1994 Primer camp de recuperació de senders tradicionals a l’Alta Ribagorça. Manifestació contra els incendis l’11 de setembre. Fòrum nacional sobre els incendis forestals a Montserrat al novembre. Sentència del Tribunal Suprem condemnant una empresa municipal de Barcelona pels abocaments a La Ricarda, que va crear jurisprudència sobre l’agreujant de clandestinitat.
Elaboració del document “Biodiversitat i patrimoni natural a Catalunya”, encarregat pel Departament de Medi Ambient, dins dels objectius de les polítiques del medi ambient per a una Catalunya sostenible. Edició d’una monografia sobre “La Timoneda d’Alfés”. Mobilització ciutadana per salvar la Platja de Castell a Palamós (DEPANA havia dut la lluita jurídica amb un recurs contra el PGOU davant el TSJC).
1995 Premi de Medi Ambient de Catalunya i Premio Nacional de Medio Ambiente.
1996 Presentació de la proposta alternativa “El Delta del Llobregat: Un Projecte de Futur”.
1997 S’inicia la campanya de salvaguarda del Massís de Beret. Recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular en contra de la incineració. S’inicia la campanya Beret i Vall d’Àrreu. S’edita “Aportacions al programa d’ús social del P.N. del Montseny”, amb la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.
1998 Concessió del Projecte LIFE de Gestió Sostenible de la Punta de la Móra. Es deixa sense efectes la Lliga d’entitats de 1992.
1999 Projecte d’alternatives sòcioeconòmiques a la perifèria del Parc Nacional d’Aigüestortes amb la UAB.
2000 Inici del programa d’educació ambiental Pirineu viu centrat en la figura a l’ós bru a la Val d’Aran. Proposta de Parc natural de l’Alt Pirineu juntament amb el CEC, així declarat al juliol del 2003 a resultes d’aquesta iniciativa. S’inicia la col·laboració amb l’ajuntament de Pont de Suert i amb l’SCI per fer camps de treball internacionals de recuperació del camí ral de Montiberri.
2001 Presentació de la Diagnosi del Litoral de Catalunya, primera peça rudimentària del futur PDUSC. Redacció del Projecte de sender litoral a la Punta de la Móra. Inici d’Attentio, programa de atenció i reubicació d’animals silvestres mantinguts en captivitat de forma inadequada. Organització del Seminari internacional sobre gestió costanera integrada i reserves marines, a Tarragona. Col·laboració amb l’ajuntament de Pont de Suert i amb l’SCI (Servei Civil Internacional) per a la recuperació del camí ral de Montiberri.
2002 Sentència del Tribunal Suprem per a la protecció definitiva de la Platja de Castell (Palamós). El·laboració del projecte alternatiu al Pla urbanístic de Ponent (Gavà), “Gavà 2002, de Garraf al Delta. Un model urbà possible per a una ciutat socialment i ecològicament sostenible”. Presentació del projecte Camins Vius: itinerari de circumval·lació del Parc Nacional, recuperant camins tradicionals i amb una proposta de model de gestió sostenible.
2003 Jornada sobre sostenibilitat i ordenació del territori a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Anul·lació del Reglament de circulació motoritzada per ser manifestament contrari a la Llei de circulació motoritzada de 1.995. Prohibició de l’ús d’animals en els espectacles de circ.
Aprovació de l’Ordenança municipal de protecció, tinença i venda d’animals de Barcelona que va prohibir la venda d’animals silvestres capturats a la natura alhora que va restringir de forma important la venda dels nascuts en captivitat a instàncies de DPN. Final de la col·laboració amb l’ajuntament de Pont de Suert i amb l’SCI per fer camps de treball internacionals de recuperació del camí ral de Montiberri, amb l’objectiu aconseguit.
2004 El Tribunal Suprem confirma que s’ha de salvaguardar els Erms de La Tancada (Amposta), el braç de Migjorn (St. Jaume d’Enveja) i el Salobrar del Nen Perdut (Deltebre), tots tres havent estat espais naturals del delta de l’Ebre exclosos inicialment del Parc Natural per interessos urbanístics.
2005 Aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), element central de gestió integrada costanera a Catalunya. El MIMA edita l’ “Atlas de las aves nidificantes del Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici”, elaborat per DEPANA. Inici de la publicació de la revista “L’Agró Negre”.
2006 Mobilització, amb altres entitats de defensa de la natura, de la Plana de Lleida en defensa dels secans. L’alosa becuda es considera extingida a la ja salvada Timoneda d’Alfés. El Pla alternatiu al Pla d’infraestructures del Delta del Llobregat ens fa sortir a la portada als principals diaris catalans.
2007 Aprovació de la Llei estatal de biodiversitat, la primera normativa de protecció global de la natura, en aplicació de la normativa de la UE. DEPANA és Premi Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona pel projecte “Implica’t amb els residus”, realitzat conjuntament amb la CONFAVC.
2008 Congrés Mundial de la Natura de la UICN organitzat a Barcelona gràcies al rol de DEPANA en el si d’aquesta institució. Edició de “Punta de la Móra: un espai de gran valor al litoral mediterrani”.
2009 Primers albiraments d’óssos bruns a les sortides de DEPANA a la Val d’Aran. Projecte de restauració del riu Sió a Torrefeta i Florejacs. Parc a Viladecans és desestimada.
2010 Formalització d’una queixa davant la Comissió de la UE per incompliment reiterat de la normativa de protecció de la natura al delta del Llobregat. Inici del projecte Parc a Taula des de DEPANA. Concessió a DEPANA de la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona.
2011 Presentació de la campanya Pas de l’Estret per a la protecció de la mona de Barbaria (Macaca synvanus), vigent hores d’ara
2012 EL TSJC ordena tancar la pedrera del Mas Blanc a Ullà, Parc Natural del Montgrí, Medes i Aiguamolls del Baix Empordà. Es reobre el procés per a fer possible el transvasament d’aigua del riu Ebre. El projecte d’Eurovegas al delta del Llobregat és abandonat pels promotors després d’una intensa campanya amb altres entitats.
2013 Aprovació d’una nova Llei estatal de costes, regressiva, que desprotegeix activament el litoral. El projecte Parc a Taula de DEPANA rep el premi de Turisme responsable en favor del patrimoni natural. Victòria de la Campanya contra el 4t cinturó.
2014 Campanya en defensa de Cala Montjoi (Parc Natural del Cap de Creus). Campanya per a la conservació de Can Trabal, l’ultima peça agrícola de l’Hospitalet de Llobregat.
2015 S’aprova el nomenament de Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Fresser.
2016 El Tribunal Suprem considera que cal enderrocar l’hotel de la Platja d’El Algarrobico (Cabo de Gata), una vella reivindicació de DEPANA. L’alosa becuda retorna a la Timoneda d’Alfés. Celebració del 40è aniversari de la nostra entitat.

Referències[modifica]

  1. «L’Agró Negre». Depana. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.
  2. «Visió i valors». Depana. Lliga per a la defensa del patrimoni Natural..
  3. «Petita Hisòtia.». Depana. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural..

Enllaços externs[modifica]