Usuari:Mcapdevila/Art ciclàdic

L'art ciclàdic es desenvolupa durant la civilització ciclàdica, des del 3000 aC al 2000 aC, a les illes Cíclades, al mar Egeu (actual Grècia).

Escultura

Figura de dona amb els braços plegats sobre l'estómac.

Arpista ciclàdic.

Amb escàs instrumental de coure, el suau modelat dels ídols ciclàdics s'aconseguia mitjançant el desgast de la peça de marbre amb la pedra d'esmeril. A l'illa de Naxos, s'explotaven mines de corindó, carbó cristall d'immillorable qualitat, la pedra esmeril amb la qual es repassava i polia cada figura.

La tendència a l'esquematisme propi de la primera meitat del tercer mil·lenni aC va tenir com a resultat l'assoliment d'una gran estatuària de gran elegància, tan del gust actual.

En l'evolució de l'estatuària ciclàdica, hi ha dos grans corrents paral·lels a partir de les escultures neolítiques. Sengles línies evolutives corresponen, d'una banda, a les siluetes esquemàtiques del tipus de «caixa de violí» i de l'altra, a les «realistes»:

• El tipus de caixa de violí té la seva etapa d'apogeu al Ciclàdic Antic I i part del II, és a dir, pràcticament tota la primera meitat del III mil·lenni aC. Alguns exemplars es mantenen fins al Ciclàdic Mitjà, i finalitza la sèrie en les plaques retallades de Filacopí (Milos) de cap al 1900 aC.
• La sèrie realista o de braços plegats, però, té el seu floruit en l'etapa del Ciclàdic Antic II final i III, coincidint amb la màxima esplendor de la talassocràcia ciclàdica, entre 2400 i 2000 aC. Els últims ídols d'aquesta família amb prou feines arribaran a l'etapa del Ciclàdic Mitjà, en què les illes cauen sota l'òrbita d'influència minoica.

El terme realista, donat al segon grup, ha d'entendre's en sentit general, ja que les escultures ciclàdiques es caracteritzen precisament per la geometria de les faccions i dels membres del cos, lleugerament marcats i sense cap tipus d'articulacions.

Conforme avança el temps, les últimes figuretes tenen algun detall, com ulls o boques lleument insinuats. D'amples espatlles i malucs estrets, les figures representen en la major part dones nues amb els braços plegats sobre l'estómac, i posa l'artista especial relleu a marcar el triangle púbic i els pits. Amb les cames una mica doblegades, no són figures que es mantinguin dretes excepte en la sèrie final, la dels cèlebres músics: l'Auletes o tocador de la doble flauta o el més famós de tots, el tocador de lira procedent de l'illa de Keros.

Aquestes línies evolutives s'han d'entendre matisades per les variants regionals que s'han identificat en l'escultura ciclàdica, segons els períodes de major influència d'unes illes sobre altres.

En general, aquestes figures femenines s'han interpretat com a representacions de la dea fertilitat, protectora dels morts, o bé com a amulets acompanyants dels difunts. Precisament en aquest sentit, s'ha relacionat aquests ídols amb el costum egípci de dipositar uixebtis a les tombes, figures de servents que atenen les necessitats del finat en el més enllà.
Una altra teoria suggereix, però, l'ocupació dels ídols ciclàdics com a substituts de sacrificis humans, o bé com imatges d'avantpassats; la funció en seria la de portadors de l'ànima del mort fins a la fi del camí a l'altre món. La manca d'excavacions no permet asseverar res més sobre el seu caràcter, atès el saqueig que han patit les tombes ciclàdiques i l'aparició gairebé exclusiva del material en els mercats d'obres d'art.

Els ídols ciclàdics van ser molt apreciats ja en l'època contemporània de la seva fabricació, de manera que apareixen en grans quantitats fora de l'àrea de les illes Cíclades, sobretot en tombes cretencs, on fins i tot va prosperar una artesania d'imitació d'aquest estil.

Arts menors

Destaca una sèrie de diademes i d'altres ornaments fets de fines làmines d'or o plata en forma de floretes o cintes. Sobresurt una diadema en plata trobada a Chalandriani (Siros), decorada a base de línies de puntejat amb punxó i representa un ídol en forma d'au i un gran gos amb collar, alternant amb les conegudes «paelles» amb estrelles al fons. Un altre tipus d'objectes que va assolir gran difusió va ser el dels atuells petris. Paral·lelament a l'apogeu de la seva escultura, es fabricaven recipients petris de gran qualitat, com el graner de Milos, d'esteatita. D'aquest mateix material, són molt abundants a les Cíclades les caixes o pixis adornats amb espiral en relleu o línies incises.

Articles relacionats

• Ceràmica ciclàdica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Art ciclàdic