Usuari:Mcapdevila/Canadair
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 Fàbrica de Canadair | |
| Història | |
|---|---|
| Creació | Mont-real, Canadà (1944) |
| Data de dissolució o abolició | 1986 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Canadair va ser un fabricant d'aeronaus civils i militars ubicat al Canadà. Va ser la filial de tercers i, a més a més, una corporació nacional fins a la seva privatització el 1986, on passà a ser la base de Bombardier Aerospace.
Història[modifica]
Els orígens de Canadair comencen amb la fundació d'un centre de fabricació de la companyia Canadian Vickers a Saint-Laurent, un barri de Mont-real, a l'aeroport Cartierville. De fet, la primera planta de Canadair encara es troba allà, encara que l'aeroport ja no existeixi més. Consumint totes les operacions de Canadian Vickers Ltd, l'11 de novembre del 1944 es crea Canadair, com una entitat separada del govern del Canadà com un fabricant dels hidroaviós de patrulla PBY Catalina per a la Real Força Aèria Canadenca. A més d'aquest contracte, hi havia un contracte de desenvolupament per produir una nova variant del Douglas DC-4. El nou Canadair DC-4M alimentat per motors Rolls Royce Merlin va sortir a la llum el 1946 com el "NORTHSTAR".
En l'època de la postguerra, Canadair compro el desenvolupament que s'estava fent en aquest moment del Douglas DC-3/C-47 sèries. El 1946, the Electric Boat Company compro una participació en el control de Canadair. Posteriorment, el 1952, les dues companyies es van fusionar per formar General Dynamics (GD). El 1954, GD adquireix a Convair i reestructura a Canadair com la seva filial canadenca.
Nacionalització i privatització[modifica]
El 1976, El govern del Canadà va adquirir a Canadair de General Dynamics. Es manté com una empresa pública federal fins que el 1986, per les seves grans pèrdues econòmiques, el govern de Mulroney el ven a Bombardier Inc, Canadair va esdevenir la base de Bombardier Aerospace.
Sent part de Bombardier, Canadair era a l'època dels avions de negocis i avions regionals coneguts com a "Sèrie RJ" o CRJ s. Posteriorment, la marca comença a usar-se amb menys freqüència, fins que tots els nous projectes dels avions de Bombardier són coneguts simplement com a Bombardier Aerospace.
Llegat[modifica]
Canadair té un rècord en fer primícies en l'aviació. El CL-44D, basat en el Bristol Britannia, va ser el primer disseny que va permetre l'accés a l'oscil·lar el fuselatge posterior. El CL-89 i el CL-289 van ser els primers avions no tripulats que van estar en servei en forces armades de diversos països. El CL-84 va ser el primer avió VTOL (d'aterratge i enlairament vertical) que girava les ales per aconseguir un enlairament vertical. El CL-215 va ser el primer avió amfibi contra incendis.
Canadair tenia diversitat en altres projectes. La divisió "Canarch" estava involucrada en disseny de façanes lleugeres per a nombrosos edificis. També produïen les cabines per a les torres de control operades per l'Administració Federal d'Aviació als Estats Units. Es van dissenyar també Tractors Eruga i aerolliscadors, però només uns pocs van ser construïts.
Productes[modifica]
| Aeronau | Descripció | Seients | Data de llançament | Primer vol | Primer lliurament | Finalització de producció |
|---|---|---|---|---|---|---|
| C-4 North Star/Argonaut/C-5 Llicència de conversió del Douglas DC-4 |
Transport/Aerolínia | Tripulació: dues/tres, 52 passatgers | 1946 | 1948 | ||
| Canadair Sabre (CL-13) license built North American F-86 Sabre |
Caça | Tripulació: un | 1950 | 1969 | ||
| Canadair T-33 Shooting Star (CL-30) llicència de construcció de Lockheed T-33 Shooting Star |
Entrenament/ECM/Comunicació | Tripulació: 2 | 1952 | 1952 | ||
| CL-66/Cosmopolitan modified Convair CV-540 |
Transport | Tripulació: 2, 52 passatgers | 1959 | |||
| Canadair CF-104 Starfighter/Starfighter (CL-90) llicència de construcció de Lockheed F-104 Starfighter |
Interceptor, cazabombardero, entrenament | Tripulació: Un/dos | 1961 | 1962 | ||
| CL-89 and CL-289 | Avions no tripulats de vigilància | Cap | 1964 | 1969 | ||
| Canadair CL-215 | Avió amfibi contra incendis | Tripulació: 2 | 1967 | 1969 | ||
| Canadair CF-5, CF-116 Freedom Fighter, Northrop F-5 Freedom Fighter construït sota llicència. Designació de la companyia CL-219. | Fighter bomber | Tripulació: un/dos | 1968 | |||
| CL-415 | Contraincencidos | Tripulació: 2 | 1993 | 1994 | ||
| Challenger | Avió de negocis | Tripulació: 2, 8 a 19 passatgers | 1980 | 1986 | ||
| CRJ -100, -200, -700, -900, and -1000 sèries | Jet de transport | Tripulació: dos (més encarregats de vol),50-90 passatgers | 1980s | 1990s | ||
| Bombardier BRJX | Jet de transport | Tripulació: dos (més encarregats de vol) 80-120 passatgers | ||||
| CL-227/Sentinel | Avió no tripulat | Cap | 1980 | |||
| CL-28 Argus | Reconeixement marí | Tripulació: fins a cinc (vols normals també inclouen una tripulació de reserva de quatre) | 1957 | 1980 | ||
| CL-41 Tutor | Entrenament | Dues | 1960 | |||
| CL-84/Dynavert | Avió d'enlairament i aterratge vertical i curt | Tripulació: dos (es poden carregar fins a 15 tropes de combat) | 1960 | 1965 | Finals dels 60s | |
| CL-44/CC-106 Yukon | Transport | Tripulació: nou, 134 passatgers | 1959 |
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Milberry, Larry, The Canadair North Star Toronto: CANAV Books, 1982. ISBN 0-07-549965-7.
- Milberry, Larry, The Canadair Sabre. Toronto: CANAV Books, 1986. ISBN 0-9690703-7-3.
- Pickler, Ron and Milberry, Larry, Canadair: The First 50 Years. Toronto: CANAV Books, 1995. ISBN 0-921022-07-7
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Canadair |