Usuari:Mcapdevila/Fons d'inversió lliure
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Un fons d'inversió lliure o fons de cobertura —hedge fund en anglès— és un instrument financer d'inversió. El terme fons de cobertura es va aplicar per primera vegada a un fons d'inversió gestionat per Alfred Winslow Jones, que combinava posicions curtes i llargues en valors, per tal de realitzar una cobertura de la cartera davant als moviments del mercat. Els fons d'inversió són gestionats per despatxos, firmes de corredories de borsa, gestores de fons, i per bancs d'inversió.
En absència d'una definició precisa d'Instruments d'Inversió Alternativa, enumerarem les característiques que diverses institucions públiques i privades han associat a aquests instruments en el transcurs dels últims anys:[1]
- Fons d'inversió lliure (fons de cobertura)
- Vehicle d'inversió econòmica col·lectiva que estigui organitzat de forma privada, gestionat per societats professionals (bancs d'inversió o gestores de fons) que cobren comissions sobre resultats obtinguts i no disponibles per al públic de forma general atès que requereix imports mínims d'inversió molt elevats.
- Persegueixen rendiments absoluts en comptes de rendiments relatius basats en un índex de referència.
- Utilitzen tècniques d'inversió financeres no permeses per als fons tradicionals: venda en descobert o short-selling (shorting: aposta a futures baixades de preus d'accions)[2] ús de derivats financers (credit default swap (CDS) o assegurança d'impagaments; permutes financeres o Swap; contracte de futurs; opcions financeres ...) i compra de valors mitjançant palanquejament agressiu.
- Sotmesos a reduïda regulació (sense regulació).
- Subjectes a escasses obligacions d'informació i no han de donar liquiditat de forma diària.
Desregulació financera[modifica]
La desregulació va permetre a la banca d'inversió, les gestores de fons i les firmes de corredories de borsa apropiar-se en bona mesura de la banca comercial reforçant el poder financer, però posant en perill el finançament dels sectors productius i per tant de les ocupacions, va començar als anys 70 amb la guerra del Vietnam i la Crisi del petroli del 1973 que va provocar, com a falsa sortida, la fallida del sistema dissenyat en els acords de Bretton Woods.
La desregulació i la liberalització financera han anat guanyant terreny fins a la primera dècada del segle xxi, sent una de les seves fites la revocació, el 1999, de la Llei Glass-Steagall, llei de 1933 que prohibia la combinació entre bancs comercials, d'una banda, i bancs d'inversió i altres serveis financers per una altra. La Llei Glass-Steagall va ser la resposta del govern nord-americà a les conseqüències del Dijous Negre, el Crack de 1929 i la consegüent Gran Depressió.[3]
Fallida de Lehman Brothers[modifica]
Per entendre com pensa i actua un gestor de Hedge Funds , és possible llegir l'article sobre el gestor David Einhorn que es va fer famós per avisar repetidament que no creia en els balanços de Lehman Brothers i tenia fortes posicions baixistes o " short ", (" short position "), és a dir apostar per una baixada en la cotització de les accions de Lehman Brothers a la borsa de Nova York. Posteriorment es van confirmar les seves previsions amb la fallida de Lehman Brothers l'octubre de 2008.
Declaració de milionaris davant el Congrés nord-americà[modifica]
El 13 de novembre de 2008, cinc dels gestors de fons de cobertura més prestigiosos-i milionaris-, George Soros, James Simons, Ken Griffin, John Paulson i Philip Falcone, van declarar al Congrés nord-americà sobre la greu situació del sector financer però especialment sobre la influència dels fons de cobertura en la crisi. Cada un va descriure la seva visió de la greu situació. L'explicació de George Soros, per exemple és d'una lucidesa intel·lectual espectacular.[4]
Antecedents a la fallida[modifica]
Ja el 2007 la mida o volum gestionat pels Hedge Funds era enorme, el que significava que qualsevol decisió de compres o vendes massives acabava afectant al mercat borsari, de divises o de bons. A l'estiu 2007, els hedge funds van començar a vendre de forma massiva accions, el que possiblement va provocar el sorprenent caiguda de les borses mundials l'agost de 2007. Analitzant els volums de venda de finals de 2007 podria afirmar també que van ser clarament els fons de cobertura qui van iniciar les caigudes borsàries del 2008 massivament-en-estiu-2007/.
Els sous multimilionaris dels millors gestors de Hedge Funds, és un dels aspectes més coneguts. El 2008 el gestor amb major remuneració del món va ser el matemàtic James Simons simons/, amb uns ingressos de $ 2.500 milions, més del doble de la remuneració de George Soros, el quart de la llista -paid-hedge-fund-managers.html.
Un dels gestors d'inversions més reeixits de la història ha estat Julian Robertson, que va fundar Tiger Management en els anys 80 invertint $ 8 milions dels seus clients mitjançant del seu hedge fund anomenat Tiger Fund. El 1998 va aconseguir un patrimoni gestionat de $ 22.000 milions. Curiosament després d'obtenir uns resultats excepcionals per als seus inversors en gairebé 20 anys, el 1998 i 1999 va perdre diners i va decidir tancar el seu famós fons Tiger Fund i tornar els diners a inversors, ja que estava a la baixa o " short " de les accions tecnològiques en aquest període, en no entendre les elevades valoracions en borsa. El 2000-2001 el mercat li va donar la raó amb l'esclat de la bombolla tecnològica, però ja s'havia retirat. Ara Julian Robertson manté obert Tiger Managemen t només per gestionar la seva fortuna i ajudar a nous gestors seleccionant a nou talent. Poques vegades ofereix entrevistes personals sobre la seva visió dels mercats. L'octubre de 2009, Julian va declarar que veia moltes incerteses econòmiques i especialment una molt forta pujada en els tipus d'interès a llarg termini als Estats Units, així com un període d'estagflació
Atacs financers a l'Euro el febrer de 2010[modifica]
El mes de febrer de 2010 i davant la possibilitat d'una regulació restrictiva dels fons de cobertura i altres productes L'FMI accepta restriccions a l'entrada de capital estranger per frenar bombolles,[5] i fins i tot la possibilitat d'implantació de la taxa Tobin[6] es produeixen atacs coordinats contra l'euro, dirigits contra assegurances de cobertura contra impagaments (CDS o Credit default swap en anglès).[7] i Espanya que es van veure reflectits en baixades de la borsa.[8][9][10][11][12]
Riscos financers als Estats Units, Regne Unit i Japó[modifica]
Les males dades fiscals dels Estats Units i Regne Unit i fins i tot Japó, amb indicadors negatius en risc sobirà, dèficit i deute públic, pitjors que els de la majoria de països europeus i que pronostiquen ajustos fiscals molt durs en aquests països poden traslladar les pressions especulatives dels fons de cobertura de l'escenari europeu continental al món Ara li toca als EUA i Regne Unit. Les dades fiscals de les dues potències són tan perillosos com els de la zona euro[13]
Normativa espanyola[modifica]
A Espanya estan regulades per l'Ordre EHA/1199/2006, de 25 d'abril, per la qual es despleguen les disposicions del Reglament[14] de la Llei 35/2003, de 4 de novembre, reguladora de les institucions d'inversió col·lectiva, relatives a les institucions d'inversió col·lectiva d'inversió lliure, i per la Circular 1/2006, de 3 de maig, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sobre Institucions d'Inversió Col·lectiva d'inversió lliure.
Referències[modifica]
- ↑ lemavia/queesunhedgefund.htm Invertir en "hedge funds" . (Marc Mailoc López de Prado i Carlos Rodrigo) Consultat 20 febrer 2010.
- ↑ Pam Martens, L'instint assassí de Wall Street decreta la sentència de mort per a l'ocupació , a Sin Permiso, 21/2/2010
- ↑ Veure article de Pam Martens, L'instint assassí de Wal Street decreta la sentència de mort per a l'ocupació , a Sin Permiso, Robert Weissman. 10 anys després de la fi de la Llei Glass-Steagall. Desregulació maníaca . Sin Permiso, 29 de novembre de 2009. Veure a Attac Espanya
- ↑ «investorsconundrum.com – El Blog para el Inversor con Ideas Propias – Donde Invertir en Bolsa hoy » Los 5 magníficos testifican ante el congreso americano».
- ↑ El País, 2010.02.20]
- ↑ Un full de ruta per la taxa Tobin, Jesús Lizcano Álvarez, El País, Brown proposa al G-20 una taxa a la banca, El País, 2009.11.08
- ↑ el servei secret grec investiga costat del CNI els atacs a l'euro], El País, 2010.02.20
- ↑ Balcanització de l'euro pels doberman mediàtics anglosaxons, en El Justo Reclamo
- ↑ Tres fons de cobertura amb més de 500.000 milions són els responsables de l'atac a Espanya, a menéame, el 9/2/2010
- ↑ Paulson, el major especulador del món, sospitós d'operar contra el bo grec. Altres Hedge Fund com Moore Capital o Brevan Howard podrien estar fent de les seves , a Finanzas.com, 19/2/2010
- ↑ Un sopar de fons de cobertura per menjar-se l'euro, El País, Espanya, 2010.02.26
- ↑ Tauró del dia, Público, 2010.07.03
- ↑ Els mercats premien la seva credibilitat i temen el poder dels seus bancs centrals, El País, 2010.02.21]
- ↑ Reial decret 1309/2005, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 35/2003.
Vegeu també[modifica]