Usuari:Mcapdevila/Illa de Nootka
L'illa de Nootka (també escrit com Nootka, en anglès Nootka Island) és una petita illa costanera del tram central de la costa sud-occidental de l'illa de Vancouver, pertanyent a la província de la Colúmbia Britànica (Canadà). Té un àrea de 534 km² i està separada d'illa Vancouver per les aigües de l'estret de Nootka i badia Esperanza.
El nom de l'illa prové d'un grup indígena de l'illa de Vancouver, que antigament era conegut com els Nootka. En l'actualitat són coneguts com els Nuu-Chah-nulth.
Història[modifica]
L'estret de Nootka o Nutca (Nootka Sound) va ser vist per primera vegada el 8 d'agost de 1774 per l'explorador espanyol Juan José Pérez Hernández a bord de la nau Santiago, que sense desembarcar ho va denominar Surgidero de Sant Llorenzo. La seva missió era arribar fins als 65º N de latitud, però va tornar a San Blas per falta de queviures. A l'any següent es va tornar a organitzar una expedició, en la qual també van participar Bruno de Heceta i Juan Francisco de la Bodega y Quadra, a bord del San Carlos, el Santiago i el Sonora. La intenció era descobrir els assentaments dels russos i prendre possessió en nom de la corona espanyola. Al març de 1778 el capità James Cook va ser el primer europeu a prendre terra a l'illa Bligh, denominant a l'estret com King George 's Sound. Estant en friendly Cove els nadius corejaven «Itchme Nootka, itchme Nootka» volent dir que donés la volta a Yuquot (nom natiu que significa "Lloc Ventoso"), però Cook els malinterpretar pensant que deien el nom del lloc.
L'espanyol Ignasi de Arteaga va visitar la zona amb el Princesa el 1779, arribant a una àmplia badia que va denominar Port Bucarelli.
En aquests temps el comerç entre Àsia i Amèrica del Nord era un monopoli espanyol, amb limitades llicències reconegudes als portuguesos. El ministre espanyol comte de Floridablanca, el 8 de juliol de 1787 va donar instruccions perquè forces espanyoles de Califòrnia es dirigissin cap al nord i «fixessin i asseguressin els punts que es puguin, aficionant els indis i llançant qualssevol hostes que estiguin establerts ». [1] En 1787 es va dirigir a la zona una nova expedició espanyola amb els vaixells Princesa al comandament d'Esteban Martínez i San Carlos al comandament de Gonzalo López de Haro . Després de disputar entre si ambdós comandants, van realitzar exploracions per separat. López de Haro va arribar a Unalaska, on els russos van informar que dues fragates d'aquest país s'estaven allistant per dirigir-se a ocupar Nootka. En les Aleutianas, Martínez va rebre la mateixa informació, juntament amb notícies de l'existència d'un assentament anglès en Nootka. El comerciant britànic John Meares, que havia recorregut la zona el 1785 i 1786, utilitzant vaixells amb bandera portuguesa i tripulació britànica, va establir un lloc comercial a l'estret de Nootka el 1788, esperant obtenir grans guanys en el comerç amb Xina.
Ocupació espanyola[modifica]
El 5 de maig de 1789 el sevillà Esteban José Martínez comandant les naus Princesa i San Carlos, va prendre possessió de la Badia de Nootka, el territori va passar a formar part del Virregnat de Nova Espanya. En arribar a l'illa de Nootka va trobar allà a dos vaixells nord-americans el Columbia i la Lady Washington, els capitans van adduir que van recalar allí per les males condicions climàtiques, de manera que Martínez els va deixar marxar. Es trobava també a l'illa el paquebot de bandera portuguesa Iphigenia Nubiana pertanyent a capitals britànics lligats a John Meares. Poc després de l'arribada de Martínez, va aparèixer el paquebot britànic Argonaut al comandament del capità James Colnett, qui transportant mercaderies, pretenia fortificar a l'illa. Martínez va capturar a l' Argonaut i a l' Iphigenia Nubiana . Poc després van arribar a l'illa dos vaixells britànics, la balandra Royal Princess, al comandament de Thomas Hudson i la goleta Northwest America. Martínez va procedir a detenir el 5 de juny i el 2 de juliol, respectivament, remetent els vaixells a San Blas (Nayarit) en l'actual Mèxic, llavors Nova Espanya. En l'illot de Sant Miquel o Illa dels Porcs, es va construir una bateria que constituiria el Fort de Sant Miquel, en un altre illot es va construir el Baluard de Sant Rafael, però a finals de juliol de 1789 es va rebre l'ordre d'abandonar l'establiment.[2] Davant l'imminent conflicte el govern espanyol va decidir fortificar Nootka, establint el Fort de Sant Miquel en forma permanent a l'abril de 1790. Al mateix temps es va enviar al tinent de navili Francisco de Eliza per dirigir l'assentament juntament amb 76 homes de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya comandats per Pere Alberni. La presència dels voluntaris catalans és el motiu pel qual en els dibuixos realitzats per l'expedició d'Alessandro Malaspina, que va passar per Nootka l'estiu de 1791, apareguin nombrosos individus portant la típica barretina.
Ocupació britànica[modifica]
George Vancouver va arribar a friendly Cove el 1791. La Convenció de Nootka va resoldre les diferències de Gran Bretanya amb Espanya, retornant a la primera la possessió de les seves instal·lacions al territori, quedant alliberat el seu accés al mateix i sense definir la pertinença a cap estat. el 1795 es van retirar els espanyols, abandonant el fort.
Galeria[modifica]
-
Nootka - Mercé Palau comunica la intenció d'Espanya de tornar objectes indígenes en la seva possessió.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ La crisi de Nootka en les sessions de la Junta d'Estat. 1790, per Emilio Soler Pascual.
- ↑ López Urrutia, Carlos. El Real Ejercito en California (en castellà). Historical Text Archive, p. cap. 7. Los Intentos de Colonizar el Noroeste.