Usuari:Mcapdevila/MJPEG

Motion JPEG (M-JPEG) és un nom genèric per a aquells formats multimèdia on cada fotograma o camp entrellaçat d'una seqüència de vídeo digital és comprimida per separat com una imatge JPEG. És freqüentment usat en dispositius portàtils tals com càmeres digitals.

Còdec

El Motion JPEG utilitza tecnologia de codificació intracuadro, que és molt similar en tecnologia a la part I-frame dels estàndards de codificació com el MPEG-1 i el MPEG-2, sense emprar la predicció intercuadro. L'absència de l'ús de la predicció intercuadro comporta una pèrdua en la capacitat de compressió, però facilita l'edició de vídeo, ja que es poden realitzar edicions simples en tots els quadres quan tots aquests són I-frames. Els formats de codificació com ara el MPEG-2 poden ser també utilitzats basant-se merament en aquest principi per proveir capacitats similars de compressió i d'edició.

Utilitzant només compressió intracuadro fa a més el grau de la capacitat de compressió independent de la quantitat de moviment en l'escena, ja que la predicció temporal no s'utilitza (el fer servir la predicció temporal pot substancialment millorar la capacitat de compressió, fent però el rendiment d'aquesta depenent en què tan bé es té la compensació de moviment per el contingut de l'escena. Per això, s'utilitza en càmeres de vigilància on només es pren un quadre per segon, en el temps on podria haver grans quantitats de canvi.

Per als formats Quicktime, Apple ha definit dos tipus de codificació: el MJPEG-A i el MJPEG-B. Com el segon va deixar de retenir arxius d'intercanvi JPEG vàlids, no és possible portar un fotograma a un fitxer JPEG sense modificar lleugerament les capçaleres.

La taxa de bits cau entre els formats sense comprimir (com el RGB, que té compressió 1:1, i el YCbCr, amb compressió de 1:1.5 a 1:2.5 i l'MPEG amb 1: 100. Les taxes de dades en l'ordre dels 29 MB/s posseeixen altíssima qualitat, resultant però en arxius de gran mida.

Aplicacions

El M-JPEG és utilitzat freqüentment en sistemes d'edició de vídeo no lineal. La reproducció d'aquest format a velocitat plena requereix una alta capacitat de descodificació JPEG.

El format també és utilitzat normalment per videocàmeres basades en IP, tot això a través de fluxos (streams) HTTP, utilitzant el tipus de contingut MIME text/x-mixed-replace. Això separa cada imatge en respostes individuals d'HTTP a un marcador especificat. Els exploradors basats en Mozilla com Netscape i Firefox compten amb suport natiu per veure els fluxos mentre que Internet Explorer no.

La consola PlayStation té integrada la descompressió per maquinari d'M-JPEG per poder visualitzar seqüències FMV en els jocs. La consola Wii de Nintendo pot reproduir vídeos codificats en MJPEG a través d'una targeta SD amb el vostre canal de fotos. El reproductor d'àudio digital de Sandisk, Sansa, també podeu reproduir vídeos curts en aquest format. Aquest format va ser Redissenyat per Gosch (Arg) Tipus fitxer MJGO sent aquest un dels més òptims per a transferència de vídeo digital.

Càmares digitals

Abans del recent increment en l'ús del MPEG-4 en dispositius per a consumidors, també es va utilitzar àmpliament una forma del MJPEG usada amb escombrat progressiu usada, per exemple, en els modes de pel lícula de les càmeres digitals, permetent la reproducció i codificació a través de la compressió JPEG integrada per maquinari amb només una modificació per programari. De nova compta, la qualitat que resulta és marcadament reduïda a comparació de la compressió MPEG a una taxa similar de bits, particularment quan el so (si s'incloïa) era sovint PCM sense comprimir o ADPCM.

Per compensar i mantenir els mides dels arxius i les taxes de transferències sota control, les taxes, mides de fotograma i les taxes de mostreig de so es mantenien relativament baixes, amb nivells molt alts de compressió per a cada fotograma individual, per exemple 160x120 o 320x240 px, típicament a 10,12 o 15 fps, amb qualitat d'imatge equivalent a una configuració JPEG d' "50" i un so ADPCM monoaural a 8 kHz.

Això resultava en un vídeo molt bàsic però pràctic a un preu d'emmagatzematge semblant al MPEG. Aquest contingut era emmagatzemat en els populars contenidors AVI de Windows o al MOV d'Apple, que permetien veure de manera nativa generalment sense la instal·lació d'un còdec addicional en la majoria de les versions d'aquest sistema operatiu

Revisió

• De manera diferent als formats de vídeo especificats en els estàndards internacionals, com ara el MPEG-2 i el format especificat en l'estàndard de codificació d'imatges JPEG, no hi ha document que defineixi un format únic i exacte que sigui universalment reconegut com a una especificació completa de Motion JPEG per a usar-se en qualsevol context. Això eleva les preocupacions per la compatibilitat amb els arxius de sortida de diferents fabricants.

• El format té una taxa de bits relativament alta donada la qualitat lliurada, requerint més espai d'emmagatzematge que altres formats moderns per a una qualitat d'imatge donada.

• Des del desenvolupament de l'estàndard JPEG original a principis dels noranta, els avenços en la tecnologia han fet possible millors en la compressió intracuadro. L'organització JPEG per ella mateixa ha desenvolupat un nou disseny anomenat JPEG 2000 i altres tipus d'aquestes millores poden localitzar-se en els dissenys del H.263v2, annex I i l'MPEG-4 part 2, que usen predicció per domini d' freqüència de valors de coeficients de transformació, i més en el H.264/MPEG-4 AVC, que utilitza predicció espacial i tècniques adaptades de transformada per mida de bloc i codificació per entropia més sofisticada que allò que era pràctic quan el primer disseny JPEG va ser desenvolupat. Com a resultat d'això, el MJPEG és un còdec desfasat i ineficient.

Vegeu també

• JPEG
• Taula de formats de compressió multimèdia