Usuari:Mcapdevila/Prova de Coombs
La prova de Coombs (també coneguda com prova de antiglobulina ) és un examen de sang que s'usa en immunologia i hematologia. Aquesta anàlisi pot detectar la presència de anticòss en sèrum que reaccionen amb antígens en la superfície dels glòbuls vermells. Hi ha dues variants de la prova de Coombs: el directe i l'indirecte. La prova de Coombs directa detecta anticossos ja units a la superfície dels glòbuls vermells, i la prova de Coombs indirecta detecta anticossos lliures que poden reaccionar in vitro amb glòbuls vermells que tenen antígens específics.
Mecanisme[modifica]
Ambdues proves de Coombs empren un antisèrum anomenat reactiu de Coombs, que conté anticossos d'animals immunitzats dirigits contra IgG, IgM, i/o complement humà. [1] Aquests anticossos s'uneixen als anticossos humans que són a la superfície dels glòbuls vermells, causant aglutinació de les cèl·lules. [2] Aquesta aglutinació observada correspon a un resultat positiu, i l'absència d'aglutinació és un resultat negatiu.
Prova de Coombs directa[modifica]
Aquesta prova s'utilitza per determinar si hi ha anticossos o complement ja fixat a glòbuls vermells presos directament del pacient. Aquestes cèl·lules, assolides d'una venipunció, es renten i s'incuben amb reactiu de Coombs. Els anticossos del reactiu s'uneixen a IgG, IgM, o complement que està unit a la superfície dels glòbuls vermells. Aquests s'aglutinen, produint grups de cèl·lules que indiquen un resultat positiu.
Trastorns associats amb un resultat positiu[modifica]
- Anèmies hemolítiques induïdes per fàrmacs [3] [4]
- Anèmies hemolítiques immunitàries [3] [4]
- Reaccions a transfusió [3] [4]
- Malaltia hemolítica del nounat [3] [4]
- Trastorns limfoproliferatius, com leucèmia limfocítica crònica [3] [4]
- Mononucleosi infecciosa [3] [4]
Algunes malalties poden causar hemòlisi no immunitària, com la esferocitosi hereditària i la talassèmia. [3] Aquests trastorns no són associats amb un resultat positiu en la prova de Coombs perquè no són causats per anticossos hemolítics.
Prova de Coombs indirecta[modifica]
Es detecten anticossos específics de certs antígens que no necessàriament estan presentats en els glòbuls vermells del pacient, però pot estar en glòbuls vermells d'altres persones. Si es barreja sèrum pres d'un pacient que conté aquests anticossos amb glòbuls vermells que sí que mostren aquests antígens específics, els glòbuls vermells es cobriran amb anticòs. Un cop cobertes, les cèl·lules es van a aglutinar després d'una exposició al reactiu de Coombs. Per exemple, en el diagnòstic de eritroblastosis fetal, el sèrum pres de la mare Rh-no reacciona amb la seva pròpia sang, sinó amb la del seu fetus Rh+. El sèrum de la mare, que conté anticossos específics del factor Rh, es barreja amb glòbuls vermells Rh+. Els anticossos del sèrum s'uneixen a les cèl·lules. Després, s'agreguen anticossos antihumanos per aglutinar els glòbuls vermells. Es pot diluir el sèrum i fer la prova repetides vegades, per quantificar els anticossos en el sèrum. [5]
Història[modifica]
La prova de Coombs va ser descrita per primera vegada pels científics Rob Race, Arthur Morant, i Robin Coombs (ell pel qual la prova era anomenada) el 1945. [6]
Referències[modifica]
- ↑ Alexander, J. Wesley. «Capítol 17: Les transfusions». A: Principis d'immunologia clínica (en espanyol). Reverte, 1984, p. 324. ISBN 8429155031.
- ↑ Murphy, Kenneth; Paul Travers, Mark Walport. «Appendix I: Immunologists 'Toolbox». A: Janeway s Immunobiology (en anglès). 7a. Garland, 2008, p. 748-749. ISBN 0815341237.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Zarandona, J. Manuel. The role of the Coombs test in Evaluating hemolysis in adults (html). 174, 2006, p. 305-307. DOI 10.1503/cmaj.051489.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 [MedlinePlus]. «Prova de Coombs» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol, 2010. [Consulta: 10 maig 2012].
- ↑ Geha, Raif; Fred Rosen. «Case 45: Hemolytic Disease of the Newborn». A: Case Studies in Immunology (en anglès). 5ta. Garland, 2008, p. 267.
- ↑ Coombs, Robin R. A.. Historical Note: Past, Present, and Future of the Antiglobulin Test (pdf). 74, 1998, p. 67-73. DOI 10.1046/j.1423-0410.1998.7420067.x.