Usuari:Mcapdevila/Sèu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Greix de vedella.

El sèu és el greix cru de vedella, xai o altres animals remugants,[1] especialment aquell que és dur i que es troba al voltant del llom i dels ronyons. Té un punt de fusió d'entre 45 i 50 °C i de congelació entre 37 i 40 °C. El seu baix punt de fusió significa que és sòlid a temperatura ambient però fon fàcilment a temperatures moderades, com al vapor. S'empra per a fer sabons.

També es coneix amb el mateix nom a la versió processada d'aquest greix, que s'utilitza com a matèria primera industrial i que, a diferència de la versió crua, no requereix refrigeració per a la seva conservació, sempre que s'emmagatzemi en envasos segellats que previnguin la oxidació. En la indústria també es considera sèu qualsevol greix que compleixi certs paràmetres tècnics, incloent el punt de fusió, sent comú obtenir d'altres animals (com el porc) o fins i tot de fonts vegetals.

Usos culinaris[modifica]

El sèu és essencial en l'elaboració de budins al vapor tradicionals britànics, com el cas del Christmas pudding , i de la massa per al steak and kidney pudding , que dóna una escorça suau, en contrast amb la cruixent pasta brisa. També és un ingredient del Mincemeat tradicional.

Abans de canviar a l'oli vegetal pur el 1990, la cadena de menjar ràpid McDonald's cuinava les seves patates fregides amb una barreja del 93% de sèu de vedella i un 7% d'oli de llavor de cotó.[2]

A causa del seu alt contingut calòric, el sèu és emprat pels exploradors de climes freds per complementar l'alta exigència energètica diària d'aquests viatges (típicament 5000-6000 kcal). També s'afegeix a les racions per incrementar el seu contingut gras i ajudar a aconseguir aquesta aportació calòrica diària.

Receptes[modifica]

Algunes receptes que inclouen el sèu entre els seus ingredients són:

Usos industrials[modifica]

greix de vedell processat.

Per al seu ús industrial, el sèu cru es processa primer fonent i coent a foc lent, i després es filtra i refreda, és habitual la repetició de tot el cicle.

El sèu processat s'empra com a aliment per a animals i ocells i per a fabricar sabó. Pot usar-se com a matèria primera per a produir biodièsel i altres oleo-químiques (per exemple, una companyia de Connecticut anomenada Green Earth Technologies fabrica un oli de motor biodegradable).[3]

Històricament s'ha usat per fabricar espelmes, resultant una alternativa més barata que la cera.[cal citació]

El sèu també pot usar-se com fundent per soldaduras[4] i és l'ingredient principal d'alguns condicionadors d'cuir.

Lubricants[modifica]

El sèu és emprat en la industrial de laminats metàl·lics per proporcionar la lubricació necessària per al pas del full d'acer pels rodets de compressió. Hi ha una tendència cap a substituir el sèu per olis sintètics deguda a raons de neteja.[5]

L'ús del sèu o mantega per a lubricar rifles va ser l'espurna que va detonar la Rebelión de l'Índia de 1857. Per carregar el nou rifle Pattern 1853 Enfield, els cipayos havien d'obrir el cartutx d'una mossegada. Es creia que els cartutxos de paper que s'usaven amb aquest rifle es greixaven amb llard de porc (considerada impura pels musulmans) o sèu de vaca (considerada sagrada pels hindús).

El sèu, a més de la cera d'abella, es va usar també per fabricar lubricants per a la munició de la Guerra de Secessió utilitzada en el rifle mosquet Springfield.

Sabons[modifica]

El sèu solia usar-se en sabons d'afaitar de luxe, especialment en els de firmes britàniques d'elit com Geo. F Trump, Truefitt & Hill i Taylor of Old Bond Street. Encara que aquestes marques fan servir ara una base de glicerina, segueixen existint sabons fets amb sèu, incloent les de la marca nord-americana The Art of Shaving. Aquests sabons són fàcilment identificables, ja que solen incloure sodium tallowate ( tallow és 'sèu' a anglès) com un dels seus primers tres ingredients. Les barres de crema per afaitar de Arko segueixen usant potassium tallowate com a ingredient principal, i es consideren de molt bona qualitat.[6]

Menjar per a ocells[modifica]

Les següents varietats d'ocell són conegudes per preferir el menjar fet amb sèu: pícid, cadernera, junco, cardinalidae, túrdid, gaig, regulidae, sialia, paridae, sittidae, troglodytidae i estornell .[7]

El sèu, com menjar per a ocells, apareix en pastissos que poden preparar-se amb altres greixos sòlids, com la llard de porc, incorporant sovint flocs de civada, llavor, farina de blat de moro, panses i fruits secs sense sal .[8]

Notes[modifica]

  1. «Mcapdevila/Sèu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Schlosser, Eric. Fast Food Nation: The Dark Side of All-American Meal. Houghton Mifflin, 2001. ISBN 0-395 - 97789-4. 
  3. Jim Motavalli «Oil Goes 'Green,' With the Help of Some Cows» (en anglès). The New York Times, 05-02-2009.
  4. «Hey ! It's Flux» (en anglès). fantasyglass.com. [Consulta: 18 agost 2010].
  5. Patent USPTO-4891161-Cold rolling mill lubricant
  6. «t = 604 Arko Shaving soap» (en anglès). The Shave Den. [Consulta: 18 agost 2010].
  7. Terry Ross. Trossos/by/suet.html Suèter: "Render therefore unto sueter the thing that was beef fat ". Baltimore Bird Club. 
  8. Error en el títol o la url.«». AttractWildBirds.com.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Sèu