Usuari:Medograd/Luri (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Luri També Lurish és un continu de dialecte iranià Occidental parlat pel Lurs en Asia Occidental. Lurish La llengua forma cinc grups de dialecte sabuts tan Feyli lurish, Del nord Lurish (Minjaee), Bakhtiari, Laki Lurish[1][2][3][4] i el Del sud Lurish.[5][6][7][8][9][10][9][10] Aquesta llengua és parlada principalment pel Feyli Lurs, Bakhtairies i Del sud Lurs (Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad, Mamasani, Sepidan, Bandar Ganaveh, Deylam).[11]

Mapa de Luri-va habitar províncies d'Iran, segons una enquesta dins 2010

Història[modifica]

Descendeixen de Persa de Mig (Pahlavi).[12][12][13] Pertanyen al Persid o Del sud Zagros grup, i és lèxicament similar a Persa modern, diferint principalment dins fonologia.[14]

Segons el Encyclopædia Iranica, "Tot Lori els dialectes de prop #es #assemblar-se Persa estàndard i probablement desenvolupat d'una etapa de persa similar a aquell representat en textos perses Nous Primerencs escrit en Perso-guió d'Àrab. L'únic típic Lori presenta no sabut en Persa Nou primerenc o derivable d'és el inchoative marker (veu a sota), encara que fins i tot això és trobat en Judeo-textos perses".[15] El Bakhtiāri el dialecte pot ser transitional entre Kurdish i Persa.[16] Tanmateix, mai hi va haver-hi un avantpassat comú a Luri. Hi ha dues llengües distintes, més Gran Lors (Lor-e bozorg), un.k.Un. Del sud Luri (incloent-hi Bakhtiari dialecte), i Menor Lors (Lor-e kuček), un.k.Un. Del nord Luri.[15]

Parlants[modifica]

Lur Els pobles d'Iran són principalment en províncies de Lorestan, Ilam Chaharmahal i Bakhtiari, Fars província (especialment Mamasani i Rostam), Khuzestan, Esfahan província i Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad i alguns d'aquestes persones viuen en províncies mentre agrada tan Hamadan província, Qom província, Qazvin província, Gilan província i Kerman província.[17] Identificat mentre Feylis, Una multitud gran de Lurs és localitzat en parts Orientals d'Iraq[9]

Classificació interna[modifica]

La llengua és dividida a cinc dialectes: Feyli Lurish; aquest dialecte és utilitzat per Feyli persones en regions Del nord de Ilam, regions centrals de Kermanshah i parts significatives d'Iraq oriental en Diyala província (Khanaqin, Mendeli i Muqdadiyah ciutats) i Bagdad; Del nord Lurish; aquest dialecte és parlat per parts del nord de Lurish comunitats incloent-hi oriental, parts centrals i del nord de Luristan província, parts Del sud de Hamadan província principalment en Malayer, Nahavand i Tuyserkan comtats, regions Del sud de Ilam província i southeastern parts de Markazi província, Laki Lurish; aquest dialecte és utilitzat en central i northwestern regions de Luristan, regions centrals i del sud de Ilam i parts del sud de Kermanshah, Bakhtiari Lurish; aquest dialecte és utilitzat per Bakhtiari persones en Del sud Luristan, Chaharmahal i Bakhtiari província, regions significatives en del nord i est de Khouzestan i regions occidentals de Isfahan província, i Del sud Lurish; quin és parlat per total Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad província, occidental, i regions centrals en Fars província, parts del nord i occidentals de Bushehr província i southeastern regions de Khouzestan.[18] Molts Lurish les comunitats són habitades sporadicly a través de Planell d'Iran p. ex. Khorasan (Beyranvand I Bakhtiare Lurish descendents), Kerman, Guilan i províncies de Teheran.[19][14][17]

Vocabulari[modifica]

Lurish Llengua en comparació amb altres llengües iranianes ha estat menys afectat per llengua d'invasors estrangers p. ex. Àrab i Turkic. Avui dia, molts característiques de llengua iranianes antigues són conservades i pot ser observat en Lurish gramàtica i vocabulari. Segons divers regional i socio-condicions ecològiques i a causa de longtime interrelacions socials amb grups ètnics adjacents especialment Kurds i persones perses, dialectes diferents de Lurish malgrat maily característiques comunes, té diferències significatives. El dialecte del nord tendeix per tenir més Kurdish loanwords dins i dialectes del sud (Bakhtiari i del sud Lurish) ha estat més exposat a persa loanwords.[20]

Laki Del sud Lurish Minjai Bakhtiari Català Persa Transcripció persa
berd/kıçık berd/kuçuk berd berd Pedra سنگ Va cantar
sē/sia šé/sē Negre سیاه siyah
čem tye češ ti/tye Ull چشم chashm
da/daleke da/dey da/daleke da Mare مادر maadar
Animal de companyia nuft Animal de companyia nuft Nas بینی bini
verza verza verza verza Brau گاونر Gāve nar
manga maga maga maga Vaca گاو ماده Va donar fet
jejŭle cilé/cŭlé jejŭ/jejŭle čŭlé Porcupine تشی tashi
agır/awır teš agır/teš teš/agır Foc آتش aatash
bìlam bēlum bílam bēlum Deixat em به من اجازه بده Ser home ejaze bedeh
kur kur kur kur Noi/de fill پسر pesar
dōt duwer/dōder duxter dōder Filla دختر dokhtar
piayēl piayel piaya piayel Homes مردها mardha
jenēl zenel zenia zenel Dones زنها zanha
mezg mezg mezg mezg Cervell مغز maghz
pıšì gulŭ pıšì/gulŭ gulŭ Gat گربه gorbeh
gemal kutŭ/seg gemal/sey kutŭ Gos سگ sag
Apostat Apostat Apostat Apostat Ànec مرغابی morghabi

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. B. Grimes (ed.
  2. H. Izadpan¯ah, Farhang-e Laki [Lexicon of Laki]: in Persian, (Tehran, 1978).
  3. (بومیان دره مهرگان) تألیف رحیمی عثمانوندی
  4. H. Izadpan¯ah, Farhang-e Lori [Lexicon of Luri] (Tehran, 1964).
  5. Najm S. Mehdi, al-Fayli, Stockholm 2001.
  6. http://faylee.org/articles/doc111.htm
  7. Black-Michaud, J.. (1974). An Ethnographic and Ecological Survey of Luristan, Western Persia: Modernization in a Nomadic Pastoral Society. Middle Eastern Studies, 10(2), 210–228. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/4282526
  8. Shoup, J.A.2011.
  9. 9,0 9,1 9,2 Erik John Anonby (2003).
  10. 10,0 10,1 G. R. Fazel, ‘Lur’, in Muslim Peoples: A World Ethnographic Survey, ed.
  11. John Limbert، The Origin and Appearance of The Kurds In Pre-Islamic Iran.
  12. 12,0 12,1 Erik John Anonby, "Update on Luri: How many languages?"
  13. Don Stillo, "Isfahan-Provincial Dialetcs" in Encyclopædia Iranica.
  14. 14,0 14,1 Bakhtiari tribe and the Bakhtiari dialect [dead link], Encyclopædia Iranica.
  15. 15,0 15,1 [1]
  16. Kurdish language, Encyclopædia Iranica.
  17. 17,0 17,1 امان الهی بهاروند.
  18. Historical Dictionary of Iraq
  19. "LORI LANGUAGE ii.
  20. «History and cultural relations - Lur». Everyculture.com. [Consulta: 21 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]